Comunicat núm. 1 de “l’Estat Major Provisional de la República de Catalunya”

Davant de l’estat de setge econòmic, militar i judicial al qual estem sotmesos, hem decidit crear l’Estat Major de la República Catalana per tal d’agrupar les forces democràtiques independentistes i traçar conjuntament el camí cap a la Llibertat i la Independència.

Parlem de Llibertat sense complexos, perquè la raó última i definitiva dels nostres opressors és la força bruta, com ja ho varen demostrar quan vàrem exercir contra tots els seus poders el nostre dret a votar la nostra autodeterminació, dret humà reconegut per tots els organismes internacionals (UN, Europa, amb l’adhesió del Reino de España). I amb la que ens amenacen quan parlem exclusivament de tornar a votar. Hem de deixar clar que l’únic que demanem als poders del Reino de España és arribar a aquesta votació. Sabem que no ens “concediran” una independència sense més pressions internes i externes que els impulsin a acceptar –com si fos un fet insòlit- la possibilitat de tornar a votar. Doncs, queda clar que és exclusivament per això que lluitem. Lluitarem per la independència en la votació quan l’haurem aconseguit.

Parlem d’Independència perquè és l’anhel que fa tres segles que perseguim i que ens ha costat morts, persecucions i destrucció en diverses etapes de la història. És cert que ara, la guerra es fa de manera més dissimulada, a tot el món “occidental”. Però existeix i la sentim i patim en les nostres carns.

Hem aplegat persones amb reconeguda lleialtat a aquesta idea, que tinguin tan sols per sobre la seva lleialtat als principis de la Democràcia i la Justícia. Som persones aptes per al càrrec que hem assumit, cadascú en un dels diversos fronts. No direm qui som. Tan sols diem que entre nosaltres, no hi ha cap militar, professió digna però sotmesa als principis jeràrquics, principis que nosaltres tan sols acceptem quan la decisió col·lectiva ens indica la conveniència del centralisme democràtic. No tenim capacitat dissuasiva ni coercitiva. Comptem amb la passió del poble per portar endavant les nostres propostes, a les que mai anomenarem ordres. Totes les forces independentistes organitzades s’han compromès a seguir les directives, un cop les hàgim decidit en les nostres reunions.

La finalitat d’aquest Estat Major no és altre que arribar allà on vol una gran part de la nostra població i buscar els mitjans correctes per fer-ho, amb la major eficàcia i el menor risc possible, encara que som conscients que és impossible aquest camí sense riscos. Les presons espanyoles ja ho poden acreditar i l’exili i la justícia europea, també.

El principal problema a què ens hem enfrontat és l’existència dels partits polítics. Cap ni un dels nostres integrats ha estat “suggerit” ni indicat per cap partit polític i cap d’ells milita en cap partit.
Pensem que, amb algunes honroses excepcions, els partits polítics no representen més que a la seva pròpia militància, i, especialment, als grups que estan situats en les seves cúpules de poder. I que els principis d’aquestes cúpules estan molt infectats pel virus de la política neocapitalista, en la qual es tracta de “el nostre partit über alles” i conseqüentment, prendre compromisos amb grups de poder per arribar a poder administrar els pressupostos del país. Hi ha molt pocs partits que no tinguin compromisos ingents amb els bancs. (De fet, a Catalunya, un de sol). Sabem que el capitalisme actual es basa especialment en el saqueig dels pressupostos nacionals. Amb una única operació s’aconsegueix molt més rendiment. Ho hem vist mil vegades, al continent europeu o l’americà. És per això que no hem acceptat cap líder polític. Estem absolutament en contra del messianisme polític, i no volem “grans timoners” ni guies espirituals sobirans. No son bons per la gent.

Fins a la composició del primer Govern Republicà, serà aquest Estat Major qui donarà les indicacions a seguir i els partits polítics i la Generalitat s’han compromès a no prendre cap iniciativa de lluita que no hagi estat acceptada per aquest Estat Major.

Hem vist que fins ara, la inexistència d’un E.M. ens porta de picabaralla en picabaralla, i es absolutament ineficient una “reunió setmanal” de dos o tres partits que han discutit cadascú pel seu cantó les idees que veuen adequades, i que porten a les reunions el propòsit de fer acceptar el que ells han decidit, creient que aquesta és la seva victòria.

Veiem inclús que les organitzacions socials estan ja ocupades per cada partit. No seguirem amb això. Els partits, a partir de les decisions adoptades per l’EMRC, seran les corretges de transmissió política i social d’aquestes i les implementaran de la millor manera possible. Les associacions també, s’encarregaran d’organització del moviment social tal com ho han fet fins ara. Seran corretges de transmissió en tots dos sentits, fent arribar al EMRC totes les propostes que hagin recollit arreu del país, igual que els partits polítics. Quan aquesta situació de setge hagi acabat, tornarà a cadascun d’ells la seva independència d’acció en el que correspon a presentar-se i promocionar la idea de República Catalana en el Referèndum que haurem aconseguit.

Tenim clar que amb violència als carrers no farem més que perjudicar la imatge del país. La ràbia i la ira hauran de sortir, potser en algun moment, però intentarem que el camí sigui essencialment constructiu i no destructiu. Sabem que podem ser un exemple pels que ens miren i som conscients que estem fent història.

Pròximament el comunicat nº 2.

NOTA: Probablement això sigui una ficció literària.
Probablement.

Sergi Dantí Mira

Comentaris
COMPARTEIX !
Ofertas Depilación Láser