Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Amics polítics catalans, què més voleu de mi?

Comparteix
182Shares

Amics polítics catalans:

Porto uns dies de silenci i reflexió intentant entendre-us, i reconec estar més perdut que l’Arrimadas buscant el pi de les tres branques.
Fa un any vivia en excitació permanent, els carrers bategaven, teníem la república a tocar, però la vam cagar, tots la vam cagar. Vàrem pensar que suspenent la proclamació, entraríem en un període de civilitzat diàleg per un referèndum pactat.

Res de tot això: Les empreses van ser desplaçades, les nostres institucions segrestades, el nostre govern empresonat o exiliat, els nostres polítics espoliats de tot patrimoni i el país va ser trinxat i desfet de qualsevol bocí de llibertat.

Conscients de la cagada, vau demanar-me confiança i de nou el meu vot per fer efectiva la república i convertir en realitat i respecte, el que era humiliació i repressió.

I què heu fet amb ell?

Cases de la República… Crides Nacionals… Consells assessors constituents… Associacions del “Som el 80%”… Consells per la República…
M’he inscrit a associacions, m’he registrat a assemblees, m’he fet voluntari a crides, he pagat sopars solidaris, m’he associat a consells, i ja només menjo llimones per ser grogues…
Què més voleu de mi?

Mentre perdem el temps amb noves fires i jocs florals, ara la por la tinc jo: Espanya ha embogit i l’ultra-dreta ja campa pels carrers impunement i ha perdut la vergonya de mantenir-se amagada.
Us diré el que cal fer, ara ja és qüestió de supervivència: Confieu en el poble!
O seguim posant el cul mentre ens buiden les carteres, o aixequem la suspensió i, com els francesos… Agafem les carreteres!

Lluis Carrasco

Comentaris
Comparteix
182Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

182Shares