Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Titular d’un diari alemany: La rebel-lió catalana, un invent del poder judicial espanyol “independent”

Comparteix
3700Shares

El diari alemany Telepolis(Heise.de) ha publicat un article sobre la causa independentista i el “conte de Fades” proposat pel jutge Pablo Llarena per acusar els polítics i líders socials independentistes.

Text íntegre de l’article

Laura Masvidal és l’esposa de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que porta gairebé un any a la presó acusat d’un suposat “aixecament violent” dels catalans contra Espanya que, segons diuen, va començar fa un any. A la tardor de 2017, ell i altres polítics i líders del moviment independentista català van ser acusats de “rebel·lió, encara que les acusacions s’han ensorrat com un castell de cartes.

Masvidal és una de les dones i homes que, des de fa exactament un any són la cara i la veu dels familiars dels presos polítics catalans. En conversa amb Telepolis qualifica de “contes de fades” els arguments per intentar condemnar a penes de 30 anys de presó als membres de l’anterior govern català, al president del Parlament i als dos activistes, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. També parla dels seus profunds canvis personals, de les creixents “tensions” i del temor que s’acosten “anys llargs i foscos”.

El punt de partida del fals relat de violència en què es basa tot l’argument de la Fiscalia – o el “complot per empresonar” com en diuen els mitjans de comunicació francesos – va tenir lloc el 20 de setembre de 2017, el dia que la policia espanyola va irrompre per la força en diverses “conselleries” a la recerca de material relacionat amb el referèndum que s’havia de celebrar l’1 d’octubre. Van ser detingudes 14 persones. Sense cap autorització judicial, les forces de seguretat espanyoles van intentar assaltar la seu del partit d’esquerres CUP a Barcelona. El govern espanyol havia anunciat que el referèndum seria impedit “per tots els mitjans”.

El jutge d’instrucció Pablo Llarena ha construït el seu relat de la “rebel·lió” a partir dels esdeveniments que es van produir davant de la Conselleria d’Economia – que molts catalans van recordar dijous a diverses manifestacions de protesta en què es va exigir la llibertat dels presos polítics. El problema de Llarena és que mai va existir la necessària “alteració violenta de l’ordre públic”, ja que la rebel·lió es defineix com una mena de “cop d’estat”.

Els fets van tenir lloc fa un any, davant de la Conselleria d’Economia van consistir en una manifestació de 50.000 persones que protestaven contra l’assalt. Llarena va qualificar (en l’euroordre d’extradició que va remetre al poder judicial alemany) que els manifestants s’havien comportat amb un “fanatisme violent” perquè alguns vehicles de la Guàrdia Civil havien patit alguns desperfectes.

La realitat és que aquests vehicles estaven estacionats davant la Conselleria i van patir desperfectes simplement pel pes de les moltes persones que havien pujat sobre ells. Entre ells s’explicaven nombrosos periodistes que volien tenir una millor visió de la manifestació des d’un lloc elevat, tal com es va demostrar en un documental televisiu. També les imatges van demostrar clarament que els “líders del motí” que després van ser acusats per Llarena de “rebel·lió”, van dur a terme (sobre aquests vehicles) reiterades crides a la població perquè es dissolgués la manifestació, per tal de permetre que els guàrdies civils que romanien tancats a la Conselleria poguessin retirar-se sense incidents.

Aquesta evidència destrueix la “fabulació” del jutge, que encara continua insistint que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez “mai van utilitzar el seu poder de control per dissoldre la manifestació” i amb això s’intenta justificar l’empresonament dels presidents de les grans organitzacions civils catalanes. Els “Jordis” van ser els primers presos polítics i els que més temps porten a la presó. El raonament de Llarena es basa en el fet que al “no haver dissolt la manifestació”, havien “coaccionat i impedit” que els funcionaris policials “complissin les ordres judicials”. Tot això és FALS, perquè els registres i les detencions es van dur a terme amb tota normalitat, i les evidències demostren que SI es va demanar a la multitud que dissolgués.

Acusacions grotesques

Llarena sap perfectament que els fets esdevinguts a la Conselleria no són suficients perquè algú compri el seu “faula” de la rebel·lió. Per aquesta raó, Llarena va fabricar el “risc” que després dels esdeveniments del 20 de setembre es produïssin “mobilitzacions posteriors que poguessin conduir a la violència instrumentalitzada per aconseguir la independència”, concretament que “s’esperava una escalada de violència durant el dia del referèndum, però, el govern autònom de Catalunya va decidir celebrar el referèndum i va obligar les forces de la policia autònoma a garantir que els partidaris de la secessió poguessin participar-hi”.

No obstant això, s’ha demostrat amb escreix que no va existir cap tipus de violència per part dels independentistes. A més, la referència a la policia catalana és completament falsa, ja que els Mossos d’Esquadra van tancar més col·legis electorals sense utilitzar la força que les forces de seguretat espanyoles utilitzant una violència brutal i desproporcionada. Fins ara, el monopoli de l’ús de la violència ha estat en mans de les forces de seguretat espanyoles i més tard en les dels feixistes enrolats a les files de l’unionisme.

Durant la jornada de referèndum, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van provocar la situació d’extrema violència de la qual parla Llarena, mitjançant una “operació militar perfectament planificada”, tal com van assenyalar els observadors internacionals. Per tant, Llarena utilitza fins i tot a les 1000 persones ferides a causa de la brutalitat policial com a prova de la “rebel·lió”.

Paradoxalment el fet que un ciutadà català, Roger Espanyol (al que ara s’acusa judicialment) perdés un ull després d’un impacte d’una bala de goma il·legal, i la pallissa que van rebre els que pretenien votar pacíficament, segueix sent – per al poder judicial espanyol – una prova que el moviment independentista català pretenia imposar un cop d’Estat.

Pel que s’ha pogut saber alguns magistrats imparcials del poder judicial espanyol no compren aquests “contes de fades”. A Espanya, els més prestigiosos juristes parlen d'”acusacions grotesques”. Els jutges alemanys ni siquiera van poder trobar prou indicis de violència per justificar una “alteració de l’ordre públic”, motiu pel qual va ser rebutjada la petició d’extradició del President Carles Puigdemont per l’acusació de rebel·lió o sedició. Bèlgica, Gran Bretanya i Suïssa tampoc han accedit a extradir els exiliats catalans a Espanya.

Els jutges espanyols i el moviment independentista

Tot això no pertorba al poder judicial espanyol, que, òbviament, té un greu problema d’imparcialitat. Qualsevol que no encaixi amb el seu motlle serà comparat amb els “nazis”, els “colpistes”, els “violadors”. Són aquests termes els que els jutges utilitzen en el seu xat per referir-se als líders del moviment indepentista (tal com han publicat els diaris eldiario.es i elmon.cat). És realment inquietant que els que van a “dictar justícia, escriguin: ” No hi ha negociació possible. No s’ha de parlar amb els colpistes”.

Les converses que es recullen al xat demostren una vegada més que les acusacions i les investigacions es van iniciar molt abans del 20 de setembre, tot i que oficialment “el fals relat” de Llarena es basa en els fets ocorreguts aquest dia. És realment preocupant que un jutge equipari a un govern elegit democràticament i que actua de forma totalment pacífica amb el “règim nazi, o que es qualifiqui de” virus infecciós”.

Un altre dels jutges proposa sense complexos la supressió del moviment independentista: “El cop acabarà amb vencedors i vençuts o no acabarà, un altre elogia el rei nomenat pel dictador i la Guàrdia Civil. Fins i tot s’afirma que el moviment independentista volia “un bany de sang”. No és possible estar més allunyat de la realitat, perquè va ser Espanya la que va amenaçar Catalunya amb un bany de sang. Hi ha seriosos indicis que la cancellera alemanya Angela Merkel va evitar la tragèdia en cridar a Rajoy, llavors president del Govern, el dia del referèndum, raó per la qual la brutal actuació policial es va interrompre sobtadament a la tarda.

Article en espanyol traduït per Xavier F. Domènech

Font: Heise.de Ralf Streck

Comentaris
Comparteix
3700Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

3700Shares