Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

La dona del jutge Pablo Llarena apareix implicada en un cas de suborn

Comparteix
1151Shares

L’assumpte de ‘la hija de Marchena’ col·loca la dona de Pablo Llarena, Gemma Espinosa Conde, en una posició jurídica molt compromesa si fos elegida vocal del Consell General del Poder Judicial.

La Comissió de Selecció, un òrgan tripartit que conformen màxims representants del CGPJ i de l’escola judicial – la directora és la dona de Pablo Llarena-, la Fiscalia General de l’Estat i el Ministeri de Justícia, que són els que organitzen les oposicions a jutges i fiscals, aquest mes de juliol passat va prendre la polèmica decisió de crear una plaça de fiscals sense tenir competència per a això i amb la finalitat exclusiva d’afavorir a la filla del president de la Sala 2a del Tribunal Suprem, Sofia Marchena, que va perdre l’oportunitat d’accedir a la carrera judicial amb la seva promoció en trobar malalta, apareixent dues dones d’aquesta manera com a protagonistes del que sembla clarament que va ser un suborn.

En prendre la decisió il·legal de crear una plaça de fiscals que no estava prevista en la convocatòria de les oposicions, la dona de Pablo Llarena podria haver comès més un delicte de nomenament il·legal de funcionari públic de l’article 405 del Codi Penal que castiga l’autoritat o funcionari públic que, en l’exercici de la seva competència i sabent-ne la il·legalitat, proposi, nomeni o doni possessió per a l’exercici d’un determinat càrrec públic a qualsevol persona sense que hi concorrin els requisits legalment establerts per a això.

El problema no és només que hi hagi una llacuna en la llei com es justifica des de la Comissió de Selecció, sinó que a més de no existir cap suport legal per crear una plaça més de les previstes en la convocatòria d’oposicions per a la carrera fiscal, aquesta pràctica està prohibida per les normes de la convocatòria i contravé el que disposa l’article 301 de la LOPJ, que obliga a la Comissió de Selecció a distribuir als candidats aprovats d’acord amb les places convocades per totes dues carreres, sense que estigui autoritzada a redistribuir entre les dues carreres les places prèviament assignades.

La importància de tot aquest assumpte rau en el fet que la dona del jutge Pablo Llarena, Gemma Espinosa Conde, forma part d’aquesta Comissió de Selecció en la seva condició de Directora de l’Escola Judicial. I la sospita de la comissió per la seva part d’un presumpte delicte de nomenament il·legal de funcionari públic per suposadament afavorir a la filla del president de la Sala 2a del Tribunal Suprem, el col·loca en una posició jurídica molt compromesa si fos elegida vocal del Consell General del poder judicial en aparèixer vinculada d’aquesta manera també a un suborn.

Més de 300 jutges han donat el seu suport a l’esposa de Pablo Llarena per ser candidata a vocal en el pròxim mandat del Consell General del Poder Judicial. La jutge, provinent de l’Audiència Provincial de Barcelona, ​​ha recollit 309 avals en un procés on el requisit eren 25 avals de col·legues en actiu o el d’una associació judicial.

Sempre segons explica Diario16.com, el problema que ara se li plantejarà al Parlament espanyol, que és a qui li correspon en última instància el nomenament dels vocals judicials (10 a proposta del Congrés i 10 a proposta del Senat), és com va sortejar les sospites que van planejar entre el nomenament il·legal de Pablo Llarena com a instructor de la causa del Procés i el que sens dubte sembla com el pagament d’aquest favor, creant una plaça de fiscals també il·legalment per afavorir la filla de Manuel Marchena, de qui depenia en última instància el nomenament d’instructor.

Com ja ha publicat aquest diari, Pablo Llarena era l’últim dels candidats possibles – segons les mateixes Normes de repartiment- per instruir les causes contra aforats a causa precisament a la seva inexperiència, i no obstant això el president de la Sala 2a del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, va permetre la seva designació com a jutge instructor en la causa que ha procurat la crisi política més greu de tota la història de la nostra democràcia recent.

Les Normes de repartiment de la Sala 2a del Tribunal Suprem prevenen que en les causes penals contra aforats hi hagi dues sales diferents, segons es tracti de conèixer l’admissió a tràmit de les diligències d’investigació (Sala d’admissió) o dels recursos contra les resolucions del magistrat instructor (Sala de recursos). A part s’estableix un torn rigorós d’antiguitat per a la designació del magistrat instructor, i per a la designació dels ponents de les dues sales.

És clar que en la composició de les diferents sales s’hauria de tenir la precaució de no impedir que la designació del magistrat instructor recaigués en què més experiència tingués de tots els que componen la Sala 2a, tal com d’altra banda s’ordena taxativament a les normes de Repartiment, evitant el nomenament del més inexpert.

Segons informa Diario16.com, no obstant això, Manuel Marchena ho va fer a l’inrevés. Va nomenar als magistrats més antics per integrar les dues Sales d’admissió i de recursos, el que no era ni preceptiu ni convenient, deixant per a la designació del magistrat instructor als més inexperts.

Però és que a més, en el cas de Pablo Llarena ell no era l’únic magistrat del Tribunal Suprem disponible per instruir la causa del Procés segons les Normes de Repartiment de l’any 2017, ja que també estava alliberada de les sales d’Admissió la magistrada Ana María Ferrer García, que és a qui realment li corresponia la designació en ser la més antiga dels dos. Si a aquesta circumstància afegim el de l’assumpte de “la hija de Marchena”, la sospita que va poder cometre prevaricació en la designació de Pablo Llarena com a instructor del Procés està servida.

Juez Fernando Presencia

Comentaris
Comparteix
1151Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades