Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

La decisió d’Alemanya obre una via legal per a la investidura de Carles Puigdemont

Comparteix
0Shares

El Tribunal Suprem no acceptarà el lliurament de Puigdemont només per malversació.

Segons explica El Mundo, fonts pròximes al tribunal asseguren que el magistrat Pablo Llarena s’especula entre dues opcions i les dues passen per rebutjar la sentència a la qual ha arribat el tribunal territorial alemany.

La primera és la retirada directa de l’euroordre sense major tràmit de dictar la interlocutòria corresponent i comunicar-ho a les autoritats judicials germàniques. La segona, portar l’assumpte davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per consultar al màxim intèrpret de la normativa europea si la decisió que va posar en marxa l’euroordre permet una actuació com la del tribunal de Schleswig-Holstein. Una resposta contrària als interessos de la justícia espanyola desembocaria també en la retirada de l’euroordre.

Sense aquesta euroordre, Puigdemont no correria el risc immediat de ser lliurat mentre romangués a Alemanya. Si viatgés a un altre país, es podria reactivar la petició de lliurament perquè la resolguessin aquests nous tribunals.
En el cas que tornés a Espanya voluntàriament no hi hauria problema per detenir-ho i jutjar-ho per rebel·lió. L’expresident hauria d’esperar almenys 20 anys, el termini de prescripció del delicte de rebel·lió, per tornar a Espanya amb tranquil·litat.

L’opció d’acceptar un lliurament només per malversació podria acabar amb una condemna elevadíssima. En haver-se superat la xifra de 250.000 euros suposadament malversats, les penes oscil·larien entre els sis i els 12 anys de presó. Això sí, es tracta d’un delicte econòmic, Puigdemont podria restituir el suposadament malversat, el que gairebé tancaria la porta a presó provisional i serviria per reduir dràsticament la pena.

En favor de la tesi d’acceptar el lliurament per malversació, aquesta no lliuraria definitivament a Puigdemont de ser jutjat també per rebel·lió. La llei estableix que si una vegada que recobri la llibertat de sortir d’Espanya roman 45 dies dins les nostres fronteres desapareix la limitació dels tribunals alemanys i podria ser jutjat per rebel·lió. Amb aquestes opcions a sobre de la taula, després de la primera negativa alemanya a lliurar per rebel·lió, Llarena es va mostrar més procliu a la d’acudir al tribunal de Luxemburg. El magistrat està estudiant l’assumpte, encara que tot indica que esperarà a tenir la traducció de la resolució alemanya per prendre una decisió.

També la Fiscalia s’ha mostrat partidària d’acudir al Tribunal de la UE, si bé ho va fer amb Julián Sánchez Melgar com a fiscal general. El Ministeri Públic no s’ha pronunciat amb María José Segarra al capdavant. L’abril passat, la Fiscalia va informar que en cas d’una negativa definitiva d’Alemanya “estudiarà l’eventual possibilitat d’exercitar les accions pertinents per a la protecció i defensa de l’ordre jurídic europeu relatives a l’OEDE [Ordre Europea de Detenció i Lliurament] davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”.

El diari El Mundo conclou que assumir la tesi alemanya suposaria que caldria aixecar la suspensió de les seves funcions com a diputat, el que unit a una llibertat provisional li permetria recuperar la Presidència de la Generalitat.

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades