Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El surrealista “Curs sobre el Procés Català” que imparteix la Universitat Nacional Menéndez Pelayo

Comparteix
476Shares

La trobada “Anatomia del Procés” organitzat a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) intenta explicar les claus de la major crisi política espanyola, segons informa al seu web, la trobada que es desenvoluparà durant aquesta setmana, ha començat amb una sessió a càrrec de Joaquim Coll, historiador i articulista.

El curiós del curs són els integrants i exponents convidats per impartir els seus “coneixements i opinions” sobre el procés català, l’Usuari de Twitter Xavier Domènech ha fet un fil a on explica la singularitat dels convidats.

Finalment Borrell i Valls han conversat a la UIMP sobre el nacionalisme català i les amenaces de la UE i així ho han expressat en la web de la Universitat

El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, Josep Borrell, i l’exprimer ministre francès, Manuel Valls, han compartit a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) la seva anàlisi sobre el Procés català i les amenaces que afronta la Unió Europea en el marc de la trobada Anatomia del Procés. Claus de la crisi més gran de la política espanyola.

Amb la “moderació” (tot i que no hi havia debat) de l’historiador i director del curs, Joaquim Coll, tant Borrell com Valls han coincidit a assenyalar la immigració com la principal amenaça de la Unió Europea. “Els problemes migratoris són els que tenen el major dissolvent de la UE, poden trencar l’amalgama existent. No parlem només de recursos econòmics, sinó de problemes identitaris i culturals molt profunds”, ha expressat el també expresident del Parlament Europeu. Valls, en aquest sentit, ha remarcat que “hem de pensar en el pont amb Àfrica, perquè tenim un problema demogràfic”, però ha subratllat també els obstacles que això té: “La gent té por sobre la seva forma de viure i la seva cultura. A França tenim una societat multicultural, però a Polònia, per exemple, no s’imaginen així”, ha matisat.

Respecte a la resposta d’Europa, Borrell ha considerat que la Unió ha reaccionat “en ordre dispers i dividit”, perquè “l’arquitectura mental, les pautes psicològiques d’Europa no estan preparades per rebre un flux important d’immigrants”, ha afegit.

La posició europea respecte al secessionisme català

Preguntats per l’associació del procés català amb l’onada antieuropea que recorre el continent, tots dos han descartat aquesta tesi. “L’independentisme català és un moviment que es pot emparentar amb determinades actituds però no amb l’antieuropeisme”, ha assegurat Borrell, alhora que ha recordat que Europa té clara la seva posició: “Està ja molt clar que la UE ha reconegut que la Constitució Espanyola proclama la indivisibilitat de l’Estat. Ni tan sols en el Quebec es va exercir un dret a l’autodeterminació”, ha apuntat el ministre.

Per la seva banda, Valls també ha reconegut que el nacionalisme català “no és antieuropeu”, però la seva involucració en l’assumpte, que entre altres coses es va deure a les seves arrels catalanes – “vaig néixer a Barcelona, ​​sóc fill de catalans i parlo català a casa”, ha explicat, s’ha basat en el fet que” era un dels temes més importants per a Europa”: “El nacionalisme portava al pitjor, tancava a Catalunya en una lògica de destrucció”, ha sentenciat.

Descentralització i pluralitat lingüística

El ministre d’Exteriors, preguntat per accions que poguessin reivindicar la rica pluralitat lingüística espanyola, ha denunciat que “és molt poc conegut” el profund respecte a la diversitat a les diferents llengües. “Una llei de Llengües potser és difícil per l’aritmètica parlamentària, però alguna cosa cal fer. I també per realçar el valor cultural i fins i tot professional que té el castellà”, ha afirmat l’expresident del Parlament Europeu.

Finalment, Valls ha reflexionat sobre la descentralització francesa. “Sempre he pensat que amb les reformes necessàries en l’Estat del Benestar, s’hauria de ser més flexible, més descentralitzador”, ha expressat l’exprimer ministre francès. D’aquesta manera, es dóna “més poder a les regions en l’àmbit econòmic i més capacitat de fer la llei en el marc francès, a més de tenir una administració més eficaç per al ciutadà”, ha afegit, mentre ha deixat una frase per allunyar els temors separatistes: “Un país no ha de tenir por de les seves diferències”.

Bonus track

Atenció a la inexplicable piulada de la Universitat sobre el curs:

Comentaris
Comparteix
476Shares

Noticies relacionades