Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

La increïble història dels Mateu de Peralada, burgesos, franquistes i catalans

Comparteix
284Shares

El primer de la saga va ser Damià Mateu i Bisa (1863-1935) que va fer fortuna siderúrgica, fundador de la Hispano Suiza, relacionat amb el Banco Urquijo i La Maquinista. El 1923 va comprar el Castell de Peralada

L’hereu, Miquel Mateu i Pla (1898-1972), va presidir La Caixa, controlava el Diario de Barcelona i l’agència EFE, pertanyia a La Falange i fou amic personal del dictador Franco. Va rebre de son pare el Castell de Peralada com a regal de noces…

Quan va esclatar la guerra, se’n va anar a Burgos per a formar part de l’estat major de Franco. Va proveir de material de guerra al bàndol nacional i va sabotejar els republicans…

També va col·laborar com a diplomàtic en el servei d’espionatge, extraient informació del bàndol republicà als dos costats de la frontera, sobre la situació a Catalunya, entrega de mapes, etc.

Diuen que sense el recolzament econòmic d’en Mateu de Peralada i d’en March de Mallorca, Franco no hauria guanyat la guerra

L’endemà de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 27 de gener de 1939, Miquel Mateu és nomenat alcalde per ordre directa de Franco. Serà alcalde fins 1945. Després ambaixador a París…

Va fer depuracions de funcionaris, per això l’ajuntament de BNA li va retirar la medalla de la ciutat l’abril passat

Des de 1952 fins a la seva mort va presidir la patronal del Fomento del Trabajo.

Li va regalar a Franco un flamant Hispano Suiza per al desfile de la victoria del 19 de maig del 39

Per cert, que al museu de Peralada hi tenen una vintena capitells romànics de Sant Pere de Rodes! En fi… és un no acabar

El personatge va tenir una filla única, la pubilla Carmen Mateu i Quintana (morta fa 5 mesos) la qual va maridar amb Artur Suqué (burgès del tèxtil i Casinos de CAT), amb qui va tenir 3 fills: Isabel, Javier i Miguel

La Mateu (A.C.S.) va intentar blanquejar el passat infumable de la nissaga dedicant-se al Festival Musical… (Els rics sempre acaben tenint veleidades artísticas, és que s’avorreixen MOLT pobrissons)

Tot plegat forma part de la història xunga del nostre botiflerisme més recalcitrant. Tanmateix el que m’interessa destacar avui són dues cosetes molt concretes que (encara) ens afecten…

La primera és una sucosa anècdota que em va explicar una persona que treballava per al Sinyor Miquel Mateu a la casa que tenen a la platja de Garbet (Colera)

Es veu que quan Franco visitava CAT solia anar a Perelada, on es reunia amb en Mateu, (i també amb Dalí i Josep Pla). De vegades, aquest parell feien cap a la casa de la platja, a Garbet, on Mateu va fer un embarcador ben gran per a poder encabir el iot Azor del dictador…

Franco hi anava d’amagat de la Carmen Polo, perquè en Mateu li havia preparat un lloc ex profeso on poder rebre “señoritas”…

El lloc en qüestió encara existeix, és una caseta amagada entre la cala Galera i la cala Talabre, a la cara atramuntanada del Cap de Creus, Mar d’Amunt, terme d’El Port de la Selva. La podeu veure a Google Maps. Està a 10 km de navegació des de Garbet…

El confident em deia que hi anaven amb una barca petita i discreta, primer hi portava les “señoritas” (gairebé sempre franceses: ‘demoiselles’ del gust del reconsagrat gallec que tenia un sol testicle)

Després hi portava el dictador… En Mateu s’assegurava així prebendes infinites….

A la casa de la platja de Garbet els Mateu hi passaven els estius. Els masovers hi són sempre. Tenen cala privada amb embarcador (Port de Joan es diu) i 12 hs de vinya d’on treuen la seva joia de la corona: el Finca Garbet (100 € l’ampolla)

Lo pitjor de tot és que la seva finca privada talla el camí de ronda!!! Quan, baixant de Colera, arribes a la caleta, has de fer 300 m ran de mar pel roquissar, això si la mar et deixa (si està calma vull dir)

La remullada és segura, amb risc de relliscar i accidentar-te

Si aconsegueixes passar sana i estàlvia la “prova dels Mateu”, arribes a la platja de Garbet. Hi ha l’opció B: deixar el camí de ronda al port de Colera i endinsar-te riera amunt pel camping Sant Miquel fins a trobar la N-260… una merda d’opció.

Em sap greu pel fotimer de francesos que fan aquest itinerari, sovint gent gran, i per la lamentable imatge que donem de país tercermundista que encara manté privilegis feudals-franquistes…

Sincerament, a mi me la bufa força el passat franquista d’aquesta família i si el Sisco ensumava demoiselles… El que em refot realment és que tallin el camí de ronda!! Haurien de construir una bonica passarel·la reinvertint amb astúcia els diners que guanyen…

Més detalls de la saga Suqué-Mateu: Fa molts anys, en Jordi Pujol li va encarregar a Prenafeta, -aleshores secretari de Presidència-, que creés una loteria catalana. Prenafeta li va traslladar l’encàrrec a Artur Suqué, marit de Carmen Mateu, president de Casinos de Catalunya (i generós amb les finances de CiU) a canvi de renovar consecutivament les concessions administratives a tots els casinos…

Recordem que “Suqué domina tres de los cuatro casinos existentes en Cataluña”

Es crea LOTO CATALUNYA, amb un accionariat on hi suca pa l’entorn de confiança del tàndem Pujol-Prenafeta. Per implementar la LOTO, es contracta un executiu d’Estats Units, Edward August Reger, que havia muntat el sistema de loteries de Canadà i company d’estudis de G. Bush…

L’any 1987 van succeir cosetes estranyes: “Un ejecutivo de la empresa que explota la ‘loto’ catalana fue asaltado y drogado en su casa”

Ara ve la part de tafaneria rosa 💖… La filla d’Artur Suqué i Carmen Mateu, Isabel Suqué Mateu, s’encapritxa de l’americà, i l’americà queda obnubilat pel Castell de Perelada, per tot el muntatge de Garbet (camí de ronda tallat!!!) i el tren de vida de la família….

Evidentement, es casen. Un negoci rodó… Una immensa fortuna que no hagués estat possible sense l’íntima complicitat de Franco i de Pujol…

“Artur Suqué fue compañero de pupitre de Jordi Pujol, mientras que Carmen Mateu es hija de uno de los franquistas catalanes más relevantes, Miquel Mateu”

Per a cloure, vet aquí una crònica de l’inefable cronista social Josep Sandoval, que l’any 2014 retratava amb afectació mel.líflua tota la ferum de l’alta burgesia catalana, on no podien faltar, of course, els Suqué-Mateu.

Font: Vogelfreicat

Comentaris
Comparteix
284Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades