Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

[PP Valencià] Càrrecs públics que autoritzen la contractació de traductores que en realitat són prostitutes

Comparteix
75Shares

El divendres 22 de juny de 2018, l’Audiència Provincial de València va fer pública la sentència del Cas Emarsa, l’empresa pública de l’Ajuntament de València encarregada de la depuradora de Pinedo. Les principals penes són per suborn i prevaricació.

La Fiscalia de València calcula en 23,5 milions d’euros el forat causat a l’erari públic pel desviament de fons a través de l’empresa pública Emarsa, creada per l’Ajuntament de València de Rita Barberá i altres 17 municipis. D’aquesta quantitat, 836.613 euros es van destinar a despeses en restaurants, bars, hotels, regals i objectes de luxe. Altres 262.934 euros a viatges particulars i, el que no podem obviar en aquest digital, 146.400 euros en sobresous.

Imagina que viatges amb la teva família amb totes les despeses pagades a Nova York, París, Johannesburg, Marràqueix, Estocolm o Andorra; fas servir vehicles de gamma alta i gaudeixes de circuits spa. Els investigats van gastar 92.443 euros en un any en rostidors i marisqueries amb estrella Michelin i van realitzar compres de 1.000 euros en dècims de loteria durant anys.

La llista de despropòsits és interminable. Es van contractar cursos de formació per 188.000 euros, la majoria per Internet i sense control d’assistència, segons ha informat El País i altres mitjans en 2010. Contractes sense publicitat ni transparència. Per exemple, van comprar, en un any, 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan només tenien 32 llocs de treball amb ordinador. I el pitjor de tot és que els responsables d’Emarsa van fer cas a les recomanacions dels auditors. Hi va haver empleats que només passaven per l’oficina a cobrar. No treballaven, però estaven en nòmina. Cobraven un sou públic per la gràcia divina.

La història de les “traductores romaneses”.

El llavors gerent d’Emarsa i exalcalde pedani de Benimàmet, Esteban Cuesta, va ingressar 251.000 euros en efectiu en els seus comptes entre 2005 i 2009. Fa cinc anys, la famosa “traductora” romanesa va viure amb Costa en un habitatge de València propietat de l’exgerent. Al maig de 2012, Diari de Girona va descobrir que no era precisament una llicenciada en Filologia. Treballava en un club de contactes als afores de Benidorm, al terme de Finestrat (Alacant). Exercia la prostitució de luxe. Sembla que el local està molt a prop de l’Hotel Bali, a la Platja de Ponent de Benidorm, on Cuesta es va allotjar amb aquesta i altres “traductores” unes vint vegades carregant els costos a l’empresa, és a dir, a la butxaca del contribuent.

Una mica d’història

Era la fi de 2011, ara fa sis anys, quan els votants i simpatitzants del Partit Popular a la ciutat de València van tornar a avergonyir dels seus dirigents. En aquest moment, es van imputar, ara són investigats, als directius de l’empresa Emarsa (Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals Societat Anònima). La finalitat d’aquesta societat era gestionar les aigües de la depuradora de Pinedo, una de les més grans d’Espanya, abans d’enviar-les al mar, fer-les servir per a reg agrícola o per mantenir en cabal del Parc Natural de l’Albufera.

Però va ser un any abans, el 2010, quan el PSPV-PSOE, a l’oposició, ha denunciat que Emarsa acumulava un dèficit de, almenys, 16 milions d’euros. A més, van descobrir contractes sense justificar per valor d’uns 32 milions d’euros més. El juliol de 2010, davant la fallida de la mercantil, el consistori valencià del PP, que controlava la societat des de 1995, va liquidar Emarsa.

En total, els 24 acusats hauran d’abonar 35 milions d’euros. La responsabilitat civil són aquests 23,5 milions abans esmentats, més les despeses del procés de liquidació, gairebé 8,2 milions d’euros i 3,2 milions si es confirmen les sancions tributàries imposades. Els acusats, si acaben sent culpables, estaran obligats a indemnitzar aquestes quantitats, conjuntament i solidària, a l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) i a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi).

Una ruïna per als investigats i un malson per als veïns afectats que van veure com dos anys després, el 2014, el rebut de l’aigua acumulava una pujada d’entre el 35 i el 40% per intentar tapar l’esvoranc econòmic de l’empresa. I a sobre l’aigua de València és molt dura, fa malbé els electrodomèstics amb més rapidesa, té un gust desagradable i provoca picors a la pell en comparació amb aigües d’altres parts d’Espanya. La seva major utilitat és que és la millor per fer el brou de la paella.

Explicacions i sentència

Cuesta va argumentar davant el jutjat d’Instrucció número 15 de València el novembre de 2011 que l’empresa va pagar diverses nits d’hotel a una dona procedent de Romania per traduir documents i projectes. Li van preguntar si coneixia quatre dones d’aquest país que, presumptament, es van allotjar en hotels de la Comunitat a càrrec d’Emarsa, vols inclosos. Ell va reconèixer que coneixia a una d’elles. També es van pagar, el 2005, 5.316 euros en caixes de Nadal i Costa va respondre al jutge, segons Europa Press, que aquesta despesa “es considerava com una cosa normal que s’havia de fer”. El 26 de maig d’aquest any es va facturar 5.125 euros en un restaurant per a 80 persones. El 2006 es van pagar 39.283 euros en lots de Nadal.

Un altre dels ‘peixos grossos’ del cas és el que va ser alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo. Va ser, durant anys, mà dreta d’Alfonso Rus, president de la institució provincial i exalcalde de Xàtiva. El febrer de 2012 va dimitir. Demanen 20 anys de presó per a ell, sis més dels sol·licitats a l’inici del judici, pels suposats delictes de prevaricació, falsedat en document oficial i malversació de cabals públics. La Fiscalia considera que l’expresident de l’empresa evitava “qualsevol tipus de control” sobre la gestió pública d’Emarsa.

Els socialistes, llavors a l’oposició, seguien estirant del fil i demanaven que s’investigués a tots els responsables o empresaris que s’havien enriquit de manera il·lícita. Estem parlant de delictes de malversació, estafa continuada i delictes societaris. Es suma el de suborn per Costa. Les investigacions judicials van deixar en evidència que els gestors d’Emarsa van pagar, presumptament, milions d’euros a empreses per serveis que no rebien. A sobre, alguna d’aquestes empreses estaven vinculades a directius d’Emarsa.

La sentència es coneixerà d’aquí a sis o set mesos. Paciència. L’última jornada del judici, el passat 15 de desembre, va durar poc més de 60 minuts. Només nou dels 24 investigats van usar el seu dret a l’última paraula. Només una de les persones assegudes a la banqueta va proclamar la seva innocència. Va ser l’exgerent de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR). José Juan Morenilla va afirmar: “No sóc un lladre de coll blanc, ni de cap tipus”. La Fiscalia li demana deu anys de presó i va carregar contra la “cínica acusació popular”, exercida pels socialistes, “que ja ha dictat el seu veredicte i s’han dedicat a difamar l’última setmana, després de la intervenció del meu advocat”. L’exgerent de l’Epsar va acusar els exconsellers socialistes d’Emarsa, Ramón Marí i Carmen Martínez, de “aprovar preus artificiosos del tractament dels llots”. Va negar les irregularitats a l’empresa. “No ho hagués consentit”. Va reconèixer estar “dolgut i preocupat, perquè han arruïnat la meva vida i la meva carrera. Mai podré recuperar el meu honor”. ¿I els diners desviats el recuperarem?

Cinc acusats sí que van admetre la seva participació en el saqueig d’Emarsa. Van reconèixer que són partícips de desviar 23,5 milions d’euros de diners públics per a dur un tren de vida a costa del contribuent i enriquir-se amb uns diners que no eren seus, cobrar un sou que no mereixien, perquè no anaven a treballar o perquè van fer negocis per activitats que mai van dur a terme. Només cinc van demanar perdó públicament.

L’exgerent, Esteban Cuesta, de professió infermer, va explicar que “no ha passat un sol dia que no em penedeixi de la decisió més dolenta de la meva vida, per la qual demano perdó al poble valencià i a tots els que he fallat”. Costa s’enfronta a 24 anys de presó. Va reconèixer que el judici ha tingut costos familiars i de salut. “Ni la meva mare, el meu fill gran ni els meus germans em parlen. Em penedeixo i assumeixo el que he fet, però no el que altres em vulguin adjudicar. Sóc aquí per donar la cara en el que he fet malament”. Uns mesos abans, al maig d’aquest any, va reconèixer que “En Emarsa se’ns va anar la mà i vam agafar fins al colze”.

Un altre que es resigna i assumeix el purgatori que l’espera. Es diu Enrique Arnal. És l’exdirector econòmic i financer d’Emarsa. S’enfronta a una petició de 10 anys sense llibertat. Ha destacat que no em reconec en la persona que va contrariar la llei i el rebuig, però he d’acceptar-la i conviure amb ella”. També va detallar que després de les “tragèdies, drames, plors i pèrdues” després de la imputació el judici li ha provocat “un profund canvi interior”. Arnal es refereix al fet que durant la instrucció s’ha tret el títol de cuidador de persones dependents. Va concloure la seva intervenció, a la vora de les llàgrimes, demanant “perdó i benevolència al tribunal per la meva conducta; perdó a les víctimes i al meu germà i la meva dona, inculpats aquí per culpa meva”.

Van ser Cuesta i Arnal els que van gastar prop d’un milió d’euros en viatges discoteques i menjars, segons l’escrit de la Fiscalia. D’aquests despeses també es va beneficiar la dona d’Arnal, Eva Marsal. L’esposa es va ensorrar en el seu al·legat final i es va posar a plorar: “No concebo la meva vida sense confiar en les persones que més estimo. Potser sóc la més tonta del món, però he patit molt per tot això. No vaig a recuperar res del que he perdut, només espero recuperar la meva vida “.

L’empresari Jorge Ignacio Roca Samper va terra pel mig i es va desmarcar dels capitostos. “No sóc tan intel·ligent per controlar una trama des de Barcelona o França sense haver trepitjat mai Emarsa”. Ara per ara, Roca, a qui la Fiscalia li demana vuit anys de presó, és el més perjudicat de tots els investigats perquè “sóc l’únic que està des de fa dos anys a la presó”, Va mostrar la seva sorpresa perquè “ningú es fa responsable de res “. És a dir, molts plors i demanar perdó però ningú torna els diners. Roca va admetre que “feia factures i em quedava part dels diners, però no sabia que Emarsa era una empresa pública”. A la presó està aprenent la professió de forner i va sol·licitar el seu trasllat a un centre penitenciari de Saragossa, per estar més a prop de la seva família.

El que va ser cap mediambiental de l’empresa, Adolfo Pol, va admetre haver participat en una de les empreses de la trama dels fangs (aparentar tractar més tones de fangs de les reals per incrementar la facturació). Això sí, malgrat l’error, va defensar que la seva única propietat és un cotxe amb 15.000 quilòmetres i que no ha percebut cap benefici econòmic. Va demanar perdó al tribunal “i acceptaré la pena que em imposin”.

L’informàtic d’Emarsa, Sebastián García Martínez “Chanín”, el “aconseguidor” com alguns l’anomenaven, va mostrar el seu “profund penediment. També va demanar perdó al tribunal i va presumir d’haver “perjudicat a persones i institucions”
A un alt càrrec de la Generalitat valenciana durant la comissió dels fets, Ignacio Bernácer, li han proposat rebaixar la seva condemna de 14 a tres anys i mig perquè va admetre els fets i va explicar com operava, suposadament, la trama per desviar fons. Anem, el que va tirar de la manta a canvi de menys presó.

Exgerent de l’empresa pública Emarsa, Esteban Cuesta, condemnat a dotze anys i mig de presó
Exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo, a deu anys.
Exgerent de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (EPSAR), dependent de la Generalitat Valenciana, José Juan Morenill a nou anys de presó.
Empresari José Ignacio Roca Samper, sis anys. Va estar fugit i va ser detingut a Moldàvia i actualment està en presó provisional.

Font: Sueldospúblicos.com

Comentaris
Comparteix
75Shares

Noticies relacionades