Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Barcelona és una de les tres ciutats més intel·ligents del planeta segons un informe de SmartCitiesWorld

Comparteix
805Shares

Barcelona és una de les tres ciutats més intel·ligents del planeta segons un recent informe elaborat per SmartCitiesWorld en col·laboració amb la multinacional Philips a partir d’una enquesta a més de 150 líders intel·lectuals d’una vintena de països de tot el món. Aquest mateix rànquing de ciutats intel·ligents situa a Singapur en primera posició i a Londres a la segona posició.

El futur de les ciutats exigeix tornar-se més intel·ligents no només per millorar la qualitat de vida dels ciutadans sinó per assegurar la seva sostenibilitat. Ara mateix les ciutats consumeixen més del 70% de l’energia mundial i es calcula que per a l’any 2050 les zones urbanes albergaran a 6.500 milions de persones, una xifra que implica que al llarg de les pròximes tres dècades la població urbana augmentarà en 2.500 milions de persones.

L’informe aprofundeix en els 150 elements que defineixen el desenvolupament d’una ciutat intel·ligent, destacant l’impacte dels líders “il·luminats” i inspirats per visions a llarg termini així com la col·laboració entre departaments i institucions. A l’altra banda la manca d’infraestructures, la visió a curt termini o les restriccions pressupostàries són segons els enquestats els majors obstacles a què s’enfronten les smart cities.

Singapur, la ciutat més intel·ligent del planeta, es descriu en l’informe com una finestra al futur. “La ciutat presumeix de bons exemples en l’àmbit d’infraestructura amb una ferma visió de futur, transport intel·ligent, edificis intel·ligents, centres comercials subterranis per reduir el nombre de vianants sobre les carreteres i mesures intel·ligents al voltant del medi ambient”, esgrimeix un dels enquestats .

La implicació política en el desenvolupament de Singapur com una ciutat intel·ligent se sustenta en Smart Nation, una iniciativa governamental que ha finançat inversions en infraestructura digital i en desenes de projectes que aposten per l’Internet de les Coses (IOT) per millorar la vida a les ciutats.

Londres, segona classificada en aquest rànquing de les ciutats més intel·ligents del planeta, destaca per la seva obertura de mires i el seu enfocament en la creació d’associacions tecnològiques. La capital del Regne Unit és lloada en l’informe per la seva aposta per les zones verdes: en l’actualitat Londres disposa de 1.572 quilòmetres d’àrees verdes, el que cobreix un 47% de la seva superfície.

L’informe precisa, això sí, que Londres no està al mateix nivell que Singapur com camp de proves per al desenvolupament de noves tècniques i tecnologies basades en el IOT encara que està duent a terme diverses iniciatives en aquest camp.

El mirall de Barcelona

Barcelona és la tercera ciutat més intel·ligent
en aquest llistat de SmartCitiesWorld que destaca la decidida implicació política en la transformació digital de la ciutat. En aquest cas és fonamental la figura de Francesca Bria, nomenada a mitjan 2016 Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de la ciutat.

L’informe subratlla la voluntat i l’entusiasme de la ciutat a l’hora d’acceptar i promoure el canvi. “Perquè les ciutats es beneficiïn realment del potencial que ofereixen les Smart Cities, es requereix un canvi de mentalitat en el qual les autoritats locals planifiquin a llarg termini i mitjançant els diferents departaments”, explica Andreas Knobloch, Alliance Specialist de Philips Lighting.

Segons l’Ajuntament de Barcelona la implantació de nous sistemes basats en la Internet de les Coses ha generat aproximadament 47.000 llocs de treball, s’han estalviat 42,5 milions d’euros en aigua i s’han generat altres 36,5 milions d’euros en un any gràcies als aparcaments intel·ligents.

Barcelona té a més la intenció de reduir en els pròxims anys la seva dependència de les grans empreses tecnològiques. Un projecte ambiciós que es tradueix en l’aposta pel programari lliure de codi obert, la col·laboració amb pimes locals, l’abandonament de l’externalització i la contractació de més personal informàtic.

D’aquesta manera el consistori pretén substituir serveis com Microsoft Outlook, Internet Explorer o Microsoft Office per alternatives obertes com Open-Xchange, Mozilla i OpenOffice. El camí es completarà amb l’abandonament de Windows per utilitzar un sistema operatiu com Ubuntu -basat en Linux-, una migració que en el seu moment va realitzar la ciutat alemanya de Munic, que curiosament acaba de decidir tornar al sistema operatiu de Microsoft.

La ciutat catalana es va convertir fa mesos en el primer ens municipal de la campanya europea Public Money, Public Code (diners públics, les claus públiques) que pretén que el programari desenvolupat per al sector públic i finançat amb recursos públics estigui disponible públicament sota una llicència de programari Lliure i Codi Obert, el que segons aquesta iniciativa es traduiria en un significatiu estalvi de despeses per a les administracions en no haver de programar (o externalitzar) aplicacions similars des de zero una vegada i una altra.

Barcelona és a més una de les ciutats que lideren el projecte europeu Decode, nascut per afavorir el control de les dades i la gestió de la identitat digital dels ciutadans a través de plataformes col·laboratives. El programa pilot, que busca oferir als ciutadans una major independència de les multinacionals, es desenvolupa també a la ciutat d’Amsterdam i compta amb col·laboradors com The UK Innovation Agency Nesta (Regne Unit), Universitat Oberta de Catalunya (UOC) -Internet Interdisciplinary Institute (IN3), University College London (Regne Unit), Arduino Verkstad (Suècia) o el Centre d’Economie de la Sorbonne (França).

Reptes de la ciutat intel·ligent

Les restriccions pressupostàries són el principal escull per al desenvolupament de les ciutats intel·ligents segons aquest informe de SmartCitiesWorld, seguides de la necessitat de comptar amb una infraestructura que ofereixi un millor suport. Aquestes preocupacions vénen a confirmar que la inversió de les ciutats en projectes de transformació digital no és senzilla de dur a terme, sobretot en temps de crisi.

No obstant això, el mateix estudi subratlla alguns exemples de com aquestes inversions per tornar més intel·ligents les ciutats acaben sent rendibles a mitjà i llarg termini. És el cas del l’enllumenat públic amb funcions de telecomunicacions integrades de Sant Josep i l’enllumenat públic amb LED connectat de Los Angeles, que permeten estalviar l’any 9 milions de dòlars i té previst amortitzar els costos inicials en set anys.

Segons informa Bussines Insider, la il·luminació és una de les principals oportunitats per a les ciutats en l’univers de les ciutats intel·ligents, ja que avui en dia no és estrany que es destini la meitat del pressupost energètic a l’enllumenat públic. Aquesta xifra pot reduir significativament amb solucions connectades que, a més de reduir el consum energètic, suposen també un impacte social que poden arribar a transformar espais urbans per -per exemple- reduir la taxa de criminalitat.

Comentaris
Comparteix
805Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

805Shares