Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El tribunal alemany del “cas Puigdemont” reclama a Llarena l’informe de Montoro sobre la suposada malversació de l’1-O

Comparteix
262Shares

La petició del tribunal Schleswig-Holstein es realitza a iniciativa de l’equip d’advocats de Puigdemont i respon a l’interès en conèixer els fets que podrien sustentar el suposat delicte de malversació, després de rebutjar el delicte de rebel·lió.

El tribunal alemany, que té pendent resoldre sobre el lliurament de Carles Puigdemont, ha reclamat al magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa pel ‘Procés’, Pablo Llarena, l’informe del passat 30 d’abril pel qual l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va contestar al seu requeriment sobre les dades que podrien sustentar l’acusació de malversació de fons públics contra diversos dels investigats.

Després de rebre l’informe d’Hisenda, el mateix Llarena va dictar una interlocutòria en què afirmava que les dades que li va lliurar Montoro coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seva investigació contra els membres del Govern de Carles Puigdemont..

En relació amb les manifestacions realitzades per algunes defenses -que li van cridar l’atenció sobre les manifestacions de Montoro en el sentit que ni “un euro públic” en el referèndum il·legal de l’1-O- el jutge precisava que la Comissió Delegada del Govern per Afers Econòmics (CDGAE) havia dictat 4 acords per al control pressupostari de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Llarena presentarà informació relacionada amb el control realitzat de la Intervenció de la Comunitat Autònoma, així com les denúncies que des del mes de setembre de 2017 Hisenda ha vingut formulant davant la Fiscalia General de l’Estat perquè investigui possibles responsabilitats penals d’autoritats o funcionaris de la Generalitat de Catalunya en relació amb les campanyes promocionals del referèndum, a més del finançament a través del Diplocat de les despeses generades pels experts internacionals suposadament contractats per al seguiment del referèndum.

En aquest mateix document, Llarena enumerava altres proves reunides pel que fa als costos relacionats amb la publicitat del referèndum en els mitjans de comunicació públics (una campanya en abril 2017 amb l’eslògan “si o no” sobre el mapa de Catalunya i una altra campanya el 4 de setembre de 2017 per fomentar participació en la votació de l’1-O), la distribució de documentació electoral, els sobres per remissió de cartes certificades, les despeses de fullets de propaganda i cartells, així com les despeses derivades de la intervenció d’una pluralitat d’observadors internacionals (pagaments a l’estranger a la societat neerlandesa “The Hague Centre for Estrategic Studies” i despeses de DIPLOCAT). Amb informació d’EP.

De moment cap de les presentacions del jutge Pablo Llarena han tingut resultat positiu a l’exterior.

Comentaris
Comparteix
262Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades