La Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) investiga la curiosa pluriocupació de Maria Jesús García Pérez, titular del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 3 de Galícia, amb seu a Lugo. La magistrada cobra per llegir les cartes del tarot en un pis de la localitat gallega, com va publicar ‘El Progrés de Lugo’. El pastís es va descobrir quan la seva senyoria va començar a distribuir pel carrer publicitat en la qual s’anunciava com “tarotista i vident” i periodistes del diari es van presentar en el seu ‘consulta’ fent-se passar per clients. El CGPJ ha incoat diligències informatives per establir la veracitat dels fets i determinar si incompleix les incompatibilitats previstes per als jutges.
La Llei orgànica del poder judicial regula les poques activitats en què pot treballar un jutge: la docència o investigació jurídica, la producció i creació literària, artística i científica, i l’administració d’empreses que gestionen patrimoni familiar. Res més. I per tot això ha de demanar permís al Poder Judicial, com dictamina el Reglament 2/2011 de la Carrera Judicial. Amb la normativa a la mà, ser pitonissa i cobrar per això no és compatible amb impartir justícia. No obstant això, serà el poder judicial qui determini si s’ha comès alguna irregularitat o no. Una altra vegada. Segons ha pogut saber El Confidencial, María Jesús García ja va tenir un conflicte d’interessos quan estava destinada a Canàries que va haver de dirimir en el si del CGPJ. I va guanyar la magistrada.
María Jesús García Pérez va ingressar a la carrera judicial el 1992. La seva primera destinació va ser Laredo (Cantàbria). D’aquí va passar el 1996 al municipi madrileny de Collado Villalba, on ja va tenir algun problema amb els seus superiors. El seu tercer destí va ser Les Palmes de Gran Canària, on la seva vida personal fora dels jutjats cridar l’atenció del CGPJ. Fonts judicials assenyalen al Confidencial que el servei d’inspecció del Poder Judicial va haver de desplaçar-se a l’illa davant d’una denúncia interna que havia arribat: a les nits la magistrada García Pérez actuava puntualment en un local de ‘striptease’ d’un amic. “Es van obrir diligències informatives”, expliquen les mateixes fonts, que van estar presents en tot el procés per aclarir què estava passant. Ens remuntem a l’any 2001.
El tema era complicat. ¿El que feia la jutgessa en les seves estones lliures era una falta disciplinària?, va vulnerar les incompatibilitats de la Llei orgànica del poder judicial? La jutge va argumentar que no cobrava per això i que ho feia en el seu temps lliure, com una mena de ‘hobby’. “La seva actitud era reprotxable, però compatible perquè no va tenir encaix com a activitat incompatible”, conclouen les mateixes fonts. En aquesta ocasió es va lliurar. No hi va haver cap tipus de sanció i el seu cas es va arxivar. També va sortir airosa quan la Direcció General de Justícia, dependent del Govern canari, va arribar a reclamar-li uns 6.000 euros en trucades telefòniques a números del tarot. Segons ha publicat la premsa canària, ella es va defensar atribuint les trucades als funcionaris del departament.
Abans d’arribar a Las Palmas, el 1999, el poder judicial li havia imposat un any de suspensió d’ocupació per una falta disciplinària molt greu. El motiu? Desatenció injustificada dels seus deures. La sanció va ser confirmada pel Tribunal Suprem. La magistrada va decidir no acudir al seu lloc quan estava de guàrdia i no tramitar la posada a disposició judicial d’un detingut acusat d’un robatori amb força. Estava al gimnàs. La veritat és que a Collado Villalba es va fer famosa. Advocats i funcionaris comentaven en to de broma que havia de fer “actes de fetilleria” causa de l’estat del sòl del jutjat. “Tenia tot el terra de fusta de la sala de vistes cremat per les espelmes. Iguals condicions tenia el terra de la casa que tenia llogada en aquesta localitat. La seva successora va anar a llogar també el mateix i es va trobar amb el panorama”, assenyalen companys de professió.
No van acabar aquí les seves excentricitats. Després Las Palmas va ser destinada el 2006 al Jutjat de Violència sobre la Dona de Santander. Aquí va ser sancionada pel CGPJ amb una multa de 3.000 euros per concedir una entrevista al diari ‘El Mundo’, en què criticava aquest tipus de jutjats, la llei contra la violència de gènere i arribava a qüestionar a les víctimes i ridiculitzar molts els casos que jutjava: “Una quantitat de ridiculeses que considero innombrables; dones que vénen perquè els han donat un missatget al mòbil, a les que, en un rampell, els han pogut dir una paraula més alta que una altra, dones que els peguen a ells (aquí han vingut homes esgarrapats, colpejats i tirats dels pèls que es creuen que, perquè sigui una dona la que se l’ha fet, no la poden denunciar i l’hi has d’explicar), gent que es creu que això és el divorci exprés”.
En la seva següent destinació, el Jutjat penal número 6 de Bilbao, també va sumar una altra sanció, una falta lleu per fumar dins de la sala de vistes. García Pérez va admetre el fet, que pel que sembla es va produir en un descans entre judici i judici. Es va justificar argumentant que així no perdia temps a sortir al carrer. El juliol de 2011 va ser destinada al jutjat penal número 1 de Santiago de Compostel·la. Més problemes. Els advocats es van queixar que solia portar un gat a les vistes. De Santiago va passar al jutjat de Vigilància Penitenciària número 1 de Cantàbria, amb seu a Santander i el setembre de 2016 al seu lloc actual, el Jutjat de Vigilància Penitenciària número 3 de Galícia, amb seu a Lugo, on ha començat a fer les cartes del tarot. El Confidencial ha intentat sense èxit parlar amb la magistrada.
