Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Un informe sobre la violència policial a Espanya afirma que l’1 d’Octubre va ser un “Laboratori de repressió”

Comparteix
662Shares

Per catorzè any consecutiu, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) presenta el seu informe anual sobre els casos de tortura, maltractaments i morts sota custòdia coneguts a l’Estat espanyol.

En aquest nou informe, que es refereix a l’esdevingut durant l’any 2017, es manté l’estructura i el format que s’ha desenvolupat en els nostres treballs durant els últims anys: al costat de l’anàlisi de les dades i la descripció individualitzada de cadascuna de les situacions conegudes, es presenta una sèrie d’articles específics amb els quals es pretén analitzar algunes de les qüestions considerades més importants o preocupants, al llarg de 2017. Aquest informe es fa això per la necessitat d’entendre i prevenir millor el fenomen de la tortura i els maltractaments a l’Estat espanyol en els últims temps, no només és necessari una anàlisi quantitativa de la problemàtica, sinó que es fa indispensable, també, aportar alguna cosa d’anàlisi qualitativa.

L’informe de 2017 de la Coordinadora per la Prevenció i de la Denúncia de la Tortura (CPDT) recull fins a 1.014 casos de persones que han denunciat socialment o judicialment tortures, abusos i / o maltractaments policials. Aquesta dada és la més alta des de 2004, quan la Coordinadora va començar a recopilar aquestes dades. És més, la xifra pràcticament multiplica per quatre el nombre de casos respecte a 2016. La clau: les 473 persones que van denunciar haver estat víctimes de la violència policial a Catalunya el passat 1 d’octubre.

CRITERIS PER A LA INCLUSIÓ EN AQUEST INFORME

L’article 1r de la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres
tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, diu:

“S’entendrà per tortura tot acte pel qual
s’infligeixi intencionadament a una persona
dolors o sofriments greus, siguin físics o
mentals, per tal d’obtenir d’ella o d’un
tercer informació o una confessió, de
castigar-la per un acte que hagi comès o se
sospiti que ha comès, o d’intimidar o
coaccionar aquesta persona o a unes altres, per qualsevol
raó basada en qualsevol tipus de
discriminació, quan aquests dolors siguin
infligits per un funcionari públic o una altra
persona en l’exercici de funcions públiques, a
instància seva o amb el seu consentiment. No
consideraran tortures els dolors o sofriments
que siguin conseqüència únicament de sancions
legítimes, o que siguin inherents o incidentals a
aquestes”.

En aquest informe 2017 de la CPDT, el nombre de situacions conegudes es va incrementar un 198%, i el de persones afectades 452%, respecte a l’informe de l’any anterior.

Les dades d’agressions policials durant mobilitzacions socials el 2017, de fet, només són comparables amb els de 2011, any en què es va estendre per tot el país el moviment 15-M. Així, el 2011 van ser 591 les persones que van denunciar aquest tipus d’agressions durant protestes i mobilitzacions i el 2017 han estat 618. En anys anteriors, per exemple a 2016 o el 2015, està xifra va quedar limitada a 20 i 89 persones respectivament.


L’1 D’OCTUBRE A CATALUNYA: L’IMPACTE DE LA REPRESSIÓ POLICIAL

1. Fets

L’1 d’Octubre va ser convocat un Referèndum sobre l’autodeterminació de
Catalunya per part del Parlament de Catalunya a través de la Llei 19/2017 que va ser
suspesa pel Tribunal Constitucional. El 27 de setembre de 2017 el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va adoptar una sèrie de mesures per
impedir la seva celebració, ordenant que s’impedís obrir els col·legis electorals,
tancar els que estiguessin oberts i requisar el material electoral que es pogués
trobar. La resolució judicial ordenava als cossos policials intervinents
de manera conjunta, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil que s’executés l’ordre “sense afectar la normal convivència ciutadana”.

L’1 d’octubre, els Mossos d’Esquadra van tancar 130 col·legis electorals. En els
que van romandre oberts, durant tota la nit anterior i a primera hora del
matí es van congregar centenars de persones que pretenien protestar per
la suspensió del referèndum i assegurar l’exercici de vot. Al voltant de les 9
del matí es va iniciar l’operatiu a tot Catalunya comandat pel coronel
de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que preveia la intervenció d’agents antiavalots de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a 92 escoles
electorals.

L’actuació policial, segons les dades dels centres mèdics que dóna la sanitat pública
catalana es va saldar amb 1.066 persones ferides, 30 van ser per traumatisme cranioencefàlic, 23 per fractures, 383 per policontusions, 435 per contusió, 1 per infart i 1 persona va perdre la visió d’un ull per impacte de bala de goma.

Els fets van donar lloc a l’obertura de 57 causes en 23 jutjats diferents de
Catalunya. El gener de 2018, el Consell General del Poder Judicial va xifrar en 257
les denúncies que s’havien presentat per lesions o delictes contra la integritat
moral. 99 denúncies es van presentar als jutjats d’Amposta, almenys 99 en
els Jutjats de Barcelona i una querella que afectava més de 200 persones
promoguda pels Ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis.
Tan sols comptant aquestes tres accions jurídiques la xifra arriba a 400 persones,
superant la que va oferir el Consell General del Poder Judicial.
En el present informe anual sobre situacions de tortura o maltractaments a l’Estat Espanyol de 2017 ocupen un lloc destacat les situacions relatives a l’1 d’octubre. Moltes de les dades proporcionades van ser recollits per l’equip
de voluntaris i professionals que van configurar el dispositiu de
#SomDefensores que va desplegar, observadores sobre el terreny i que va fer un
seguiment i registre de situacions en temps real durant tota la jornada.
Un cop judicialitzats els fets de l’1 d’octubre, tot i l’esforç de
recopilació de dades per part de l’equip d’investigació de la CDPT, la
diversitat de fonts consultades, persones afectades, professionals del
Dret, entitats de drets humans, mitjans de comunicació, així com la
magnitud de les persones afectades i l’extensió territorial dels fets, ha impedit que s’hagin pogut documentar la totalitat de vulneracions succeïdes. L’informe dóna compte de 60 situacions representatives, que en el seu
conjunt, afecten 538 persones.

2.- La violència policial:

Les intervencions dels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, com es
desprèn de les imatges gravades per particulars i per mitjans de
comunicació, es van dur a terme desatenent els principis rectors d’oportunitat, congruència, progressivitat i proporcionalitat així com els protocols policials d’ús de la força en situacions d’ordre públic, les
mateixes van infringir la prohibició de colpejar de dalt a baix amb les defenses i
de danyar el tronc superior i a zones sensibles com cap o tòrax, s’han
documentat 20 traumatismes crani encefàlics. La violència utilitzada, a més
del resultat lesiu, es va realitzar emprant formes especialment vexatòries, com
estirades o subjeccions de pèl, travetes als que s’apartaven, cops a les
mans dels que se subjectaven en reixes o baranes, llançaments de persones
per les escales, cops a persones que ja havien caigut a terra i no podien
apartar-se ni protegir-se.

La violència policial va ser desproporcionada atès el fet que la majoria de
les actuacions policials es van donar davant respostes de no violència per part de
la ciutadania, és a dir davant concentracions nombroses en els accessos dels
col·legis electorals però no violentes o persones entrellaçades assegudes a la via
pública.

Mereix especial referència a l’ús de material coercitiu antiavalots com les
defenses policials, però també material especialment perillós com els
gasos lacrimògens o escopetes de bales de goma en situacions que
objectivament, per la seva absència de perill significatiu per als agents policials
i tercers, no justificava el seu ús. Pel que fa a les escopetes de bales de goma, en
l’escola Ramon Llull de Barcelona, ​​van ser usades en més de 30 ocasions, la
majoria d’elles amb salves però algunes d’elles amb bales de goma. En el cas de
Roger Espanyol, el mateix va ser ferit a l’ull a causa d’un tret a curta
distància, estant envoltat de periodistes i sense que existís cap situació
rellevant que ho justifiqués. Un cop ferit, tot i els crits d’emergència
dels que l’auxiliaven, els agents policials van tornar a disparar bales de goma
en aquesta direcció.

L’ús de les bales de goma, prohibides des d’abril de 2014 per part del
parlament català, en un context objectiu de no necessitat, va ser realitzat a
sabent del greuge col·lectiu que suposava causar nous ferits per bala de
goma i infringir un acord del parlament català que les havia erradicat en
abril del 2014 fruit del consens social al respecte. El seu ús, va suposar un altre aspecte
qualitatiu de la violència exercida.

En termes quantitatius i col·lectius, la violència l’1 d’octubre suposa una
vulneració de drets massiva, un “laboratori de la repressió” que ha estat
denunciada davant diversos organismes internacionals. Sens dubte les situacions
que s’han documentat en l’1 d’octubre tenen encaix en les tipologies de
tortura i tracte degradant que contemplen els organismes internacionals
especialitzats en la matèria com el CAT. Així mateix contravenen igualment la
prohibició de l’Art. 3 del CEDH, i encaixen en les categories de maltractament que el
TEDH entén que conformen aquesta prohibició.

Més enllà de la violència policial, física i simbòlica desplegada l’1 d’octubre, el
qüestionament de la veracitat de les dades relatives al nombre i tipus de persones ferides o la banalització i justificació que de la mateixa han realitzat autoritats com la mateixa Fiscalia, Govern i cossos policials ha
incrementat l’impacte psicosocial d’aquesta.

El silenci i la negació per part del Estat Espanyol

El silenci i negació institucional continuada exercida per part de l’estat han generat un profund
sentiment d’indignació i impotència, perllongant la simptomatologia de les
persones afectades, allargant els processos de recuperació. Això s’ha
incrementat pel manteniment de la incertesa política i els successius
episodis de violència institucional que s’han donat des de llavors. Les
persones afectades per l’1 d’octubre de manera més directa estan vivint l’evolució sociopolítica d’una manera més sensible, personal i directa, activant-se contínuament el record dels fets patits l’1 d’octubre.
A més de l’anterior, la nul·la iniciativa del govern i dels mateixos cossos
policials per dur a terme la investigació dels excessos policials, juntament amb la
divulgada condecoració de diversos comandaments, ha acusat el greuge col·lectiu
patit l’1 d’octubre.

Conclusions

Davant aquesta greu situació de vulneració de drets humans des de la
Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura remarquem les
següents consideracions:

-La violència policial l’1 d’octubre s’emmarca en un context d’excepcionalitat política i repressió més ampli a Catalunya, mostra d’això és la presència prèvia i posterior a l’1 d’Octubre de milers d’efectius
policials.

– L’extensió i la qualitat de la violència desplegada el converteixen en un
dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant
dels últims anys.

– L’actuació policial va fer ús de la violència de manera desproporcionada
i desatenent els principis informadors i exigències reglamentàries, i
el mateix mandat del TSJC.

– En el marc de l’actuació policial més enllà dels danys físics, alguns
d’ells greus, es van donar multitud de situacions vexatòries i d’utilització
simbòlica de la violència, sense respectar l’especial vulnerabilitat d’algunes
persones.

– La violència exercida es va dur a terme a la via pública així com en espais
tancats, equivalents a centres de detenció.
– La violència exercida l’1 d’octubre ha causat un impacte psicosocial
greu en la ciutadania catalana.

– Guàrdia Civil i Policia Nacional van usar material antiavalots
especialment contundent com gasos lacrimògens i escopetes de
bales de goma en contextos que no ho requerien, arribant a causar la
pèrdua de visió d’un ull d’un jove.

– La violència policial l’1 d’octubre no ha comportat cap
investigació interna per part dels respectius cossos policials, per
la investigació dels excessos comesos i l’oportuna depuració de
responsabilitats disciplinàries.

– Els comandaments policials de l’operatiu han estat condecorats tot i la
notòria existència d’excessos policials.

– L’ineficient sistema d’identificació dels agents policials d’ambdós
cossos policials dificultarà la depuració de responsabilitats,
generant una impunitat, sent urgent la seva modificació.

– A més de la investigació judicial, hauria de desbloquejar la iniciativa i
dur-se a terme una investigació parlamentària al Congrés dels
Diputats, atès el fet va ser judicialment deixada sense efecte la
comissió d’investigació que va crear el Parlament català.

– La manca de recerca i els obstacles del Govern a les
investigacions, els premis i altres reconeixements als autors de
semblant violència i el menyspreu a les víctimes, posen en relleu el nul
compliment de l’Estat Espanyol a les obligacions internacionals de
promoure investigacions, protegir les víctimes i proporcionar
instruments per a la no repetició dels fets.

Font:Prevenciontortura.org

Comentaris
Comparteix
662Shares
Segueix-nos!
662Shares