Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El ‘Procés’ arriba a les Balears: L’objectiu és celebrar un referèndum d’autodeterminació el 2030

Comparteix
589Shares

Un carrer de vianants al centre de la ciutat. És dissabte al matí. A un costat, hi ha una carpa blanca amb dos grans cartells en els quals es llegeix ‘Madrid ens roba’ i ‘Un altre país és possible’. Sota la carpa hi ha una estelada i un llençol de ‘Llibertat presos polítics’. Voluntaris amb samarretes grogues parlen amb els transeünts i els expliquen que Espanya és un país opressor que els està espoliant. Uns 20 metres més enllà hi ha una altra carpa, aquesta de color verd. Al seu interior, hi ha una gran bandera espanyola amb una corona monàrquica. També hi ha voluntaris parlant amb la gent. Aquí els diuen que viuen sota una dictadura catalanista que odia als espanyols. A un costat es reben donatius per la independència i es venen pins amb un llaç groc. A l’altre, es recullen firmes per derogar el català com a llengua vehicular a les escoles. Són 20 metres que reflecteixen el procés de ruptura d’una societat. En aquest cas no la catalana sinó la balear, perquè tot això passa al centre de Palma.

Lluny del conflicte de Catalunya, la batalla entre independentistes i constitucionalistes avança a Mallorca. Està començant a prendre els espais públics, les converses privades i també al Parlament. Es repliquen el discurs de Catalunya ( “Madrid ens roba” contra “el supremacismo catalanista”) i també les entitats nascudes a la vora del ‘Procés’. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és aquí l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM); Societat Civil Catalana és Societat Civil Balear, sucursal establerta fa només uns dies. Òmnium Cultural és l’Obra Cultural Balear (OCB), entitat que es remunta a 1962 però ha pres en els últims anys el mateix discurs independentista que la seva “germana” catalana. Es creen partits polítics amb l’argument únic de la llengua, com Actua Balears, i apareixen plataformes ciutadanes per frenar el nacionalisme pancatalanista que promou part del Govern balear. En definitiva, germina la llavor de la batalla per la identitat vuit anys després que comencés a florir a Catalunya.

A l’horitzó de tots, una data: any 2030. És l’objectiu del sobiranisme balear per organitzar un referèndum per la independència. Per davant, doncs, 12 anys de campanya perquè l’actual 13% de suport social al sobiranisme ascendeixi al 48% que ha sostingut el procés català.

Margalida Miquel, presidenta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), s’indigna davant aquesta crida d’alarma: “Aquí només hi veuen un conflicte que volen imposar una altra cosa. L’estatut d’autonomia diu que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i es va aprovar per unanimitat una llei de normalització lingüística. Mai ningú, ni el PP, va posar en dubte una cosa tan bàsica. Com serà una imposició defensar el que t’és propi? “, es pregunta. “Els mallorquins, per caràcter i història, som molt poc conflictius. Els que busquen conflicte són uns altres. Qui digui que aquí la gent està barallada desconeix el caràcter mallorquí”.

“Mai ningú, ni el PP, va posar en dubte una cosa tan bàsica. Com serà una imposició defensar el que t’és propi?”, Protesta l’ASM

Els uns i els altres miren cap al Govern balear tractant de desxifrar en quines aigües navega, si en les de la solidaritat amb l’independentisme català o en les de la Constitució. Dies enrere, el president del Consell Insular de Mallorca, Miquel Ensenyat, va assistir al ‘sopar groc’ (sopar groga) en favor dels polítics catalans presos, al qual també van assistir familiars d’aquests vinguts de Barcelona, ​​i va crear polèmica en part de la societat balear. En el sopar es van recaptar uns 13.000 euros per a la caixa de solidaritat d’Òmnium i l’ANC.

La vicepresidència del Govern i quatre conselleries estan en mans de Més, una coalició que dóna suport públicament a Carles Puigdemont, Quim Torra i l’independentisme català, i que reclama el “dret a decidir” de les Balears. A la presidenta autonòmica, Francina Armengol (PSOE-PSIB), també se li ha recriminat repetidament la seva bona sintonia amb l’actual Generalitat.

La veritat és que cada vegada hi ha més llocs on el sentiment independentista està creixent, ja no es tracta només d’un tema d’identitat pròpia, ni d’economia “regional”, ni molt menys d’idioma, estem en un moment on moltes persones simplement volen anar-se’n d’Espanya, però no d’aquesta Espanya amb la qual fins fa uns anys almenys podien conviure, sinó de l’Espanya d’ara, la corrupta, la del PP, la de la Gürtel, la del discurs d’ultradreta dels partits contra els que pensen diferent, de l’Espanya hereva del franquisme, en els últims anys, els governs de “testosterona” que han volgut mantenir a qualsevol preu el control sobre ideals polítics contraris als de la seva conveniència, han aconseguit fer créixer el sentiment independentista a Catalunya i “crear-lo” en altres regions on pràcticament no existia.

Comentaris
Comparteix
589Shares

Comments are closed.