Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

La farsa de la moció de censura, la quarta després de tres fracassos i tot per un grapat de vots

Comparteix
0Shares

Encara que vulgui aparentar el contrari, Pedro Sánchez ho té pràcticament impossible, a la vista de l’aritmètica parlamentària i dels antecedents. Les tres mocions de censura presentades en la democràcia van acabar en fracàs: la de Felipe González contra Adolfo Suárez el 1980; la d’Antonio Hernández Mancha contra González el 1987; i la de Pablo Iglesias contra Rajoy l’any passat.

REQUISITS 35 diputats.

 La moció de censura és l’instrument més radical en mans de l’oposició per exigir responsabilitats al president del Govern. La poden presentar un mínim del 10% dels diputats (35), una xifra que només arriben als grups del PP, PSOE i Units Podem.

 La impotència de Ciutadans es deu al fet que amb 32 parlamentaris, no té capacitat per si mateix per presentar-la. Per això va parlar ahir d’impulsar-la, perquè pot fer-ho si sumés almenys tres diputats d’altres grups. Una possibilitat, en la pràctica, irreal. Els que subscriguin una moció de censura, com van fer ahir tots els parlamentaris del PSOE, no poden donar suport una altra fins al següent període de sessions.

MOCIÓ CONSTRUCTIVA

 Candidat alternatiu i majoria absoluta. A Espanya, la moció és de caràcter constructiu. És a dir, va més enllà de la simple censura al president del Govern. A més, ha d’incorporar un candidat alternatiu que per ser elegit necessita el suport de la majoria absoluta del Congrés, això és almenys 176 vots. És a dir, la censura requereix, a més, una majoria política alternativa. Això explica el fracàs de les anteriors i que en tots els casos hagi estat emprada més com una estratègia política del candidat que com una censura pròpiament dita. La de Sánchez, conegut que no tindrà el suport de Ciutadans, només pot prosperar amb el vot dels independentistes.

 CONSEQÜÈNCIES Govern, no eleccions.

 El triomf de la moció de censura equival a una investidura. És a dir, el candidat que la guanyi és nomenat president pel rei i forma Govern. És a dir, no existeixen les mocions instrumentals per convocar eleccions de les que ahir va parlar Ciutadans. Hi pot haver un acord polític en aquest sentit, però la decisió sempre quedarà en mans del cap del Govern. En el cas que el candidat no arribi a la majoria absoluta, el president al qual s’intenta censurar, en aquest cas Rajoy, continuarà en el càrrec.

ELS TERMINIS

 Dos dies per a altres mocions i no menys de cinc per al debat. Quan la Mesa del Congrés comprovi dilluns que la moció registrada ahir reuneix els requisits i l’admeti a tràmit, s’obre un termini de dos dies perquè es puguin presentar mocions de censura alternatives. Seria el moment, per exemple, de la qual suposadament pretén impulsar Ciutadans si fos capaç de reunir els 35 diputats mínims necessaris. El ple de la moció es farà no abans de cinc dies, però no hi ha data posterior, que queda en mans de la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Si hi ha més d’una moció, es poden debatre juntes, però es votarien per separat, començant per la primera presentada.

 LIMITACIONS

Rajoy no pot convocar eleccions. El president del Govern espanyol perd la seva facultat de dissoldre les Corts i convocar eleccions mentre s’està tramitant una moció de censura, de manera que ja no pot complir l’exigència plantejada ahir per Ciutadans.

Sánchez no perdona Rivera

El PSOE ha seguit la mateixa estratègia. Primer a la Comunitat de Madrid, on va estar setmanes denunciant la incoherència de Ciutadans de qualificar el PP com un partit “podrit” per la corrupció, i seguir mantenint al Govern madrileny.

Després, el propi Pedro Sánchez va acusar Rivera de només actuar per càlculs electorals posant en qüestió la unitat al voltant de l’aplicació de l’article 155. El líder socialista ha acusat Rivera de “aznarizarse”, d’estar situant-se en la dreta de la dreta , d’encoratjar la confrontació a Catalunya pels seus interessos demoscòpics o de no tenir sentit d’Estat.

En la direcció federal del PSOE donen gairebé per descartat poder comptar amb Cs per desallotjar Rajoy de la Moncloa
A més, les relacions entre Sánchez i Rivera estan trencades, i el líder del PSOE no perdona la plantada de no voler reunir-se amb ell per abordar la crisi en el Govern de Madrid.

Així les coses, a la direcció federal del PSOE donen gairebé per descartat poder comptar amb Ciutadans per desallotjar Mariano Rajoy de la Moncloa, perquè en cap cas estan disposats a demanar el seu suport a canvi de la convocatòria immediata d’eleccions.

Per contra, el PSOE vol aprofitar la moció per posar de manifest que Ciutadans no és el partit de la regeneració que prometia, i que no li importa donar suport a un PP embolicat en la corrupció si això convé als seus interessos electorals.

Aquest missatge s’intensificarà, sobretot, si no triomfa la moció de censura. Entre altres motius, per convèncer els ciutadans que el partit de Rivera està molt lluny de ser una formació de centre i que la seva real ubicació ideològica és “a la dreta de la dreta”, com solen dir.

El més curiós de la situació política a Espanya és que el president del Govern espanyol, Mariano rajoy, afirma que l’moció de censura va contra Espanya, quan en realitat és amb ell, la presenten partits com PSOE o CS que en realitat tampoc volen treure ara mateix Rajoy del govern, Ciutadans necessita esperar més temps per augmentar el desgast del seu oponent per sumar alguns vots més i tenir una distància més còmoda sobre l’altre partit de dreta, el PP, d’altra banda el PSOE amb el seu discurs de dretes i l’oportunisme amb el conflicte català per guanyar un grapat de vots tampoc tindria els suports necessaris per governar, ja que hauria de pactar amb partits independentistes i el PNB, els bascos ja hem vist que canvien d’opinió molt ràpid últimament, però amb els catalans ho tenen pràcticament impossible.

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Comments are closed.