Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

L’Audiència Nacional obliga a informar del risc del deute públic espanyol

Comparteix
117Shares

L’Audiència Nacional sentència que el deute públic ha d’estar entre els productes financers sobre els quals cal informar amb caràcter previ a la seva comercialització, com ja passa amb assegurances, bons o accions.
La sentència, datada el 3 d’octubre de 2017 i ja decretada en ferm després de la seva publicació al BOE, modifica una ordre del Ministeri d’Economia de novembre de 2015 sobre informació i classificació de productes financers perquè l’inversor minorista pot distingir el nivell de risc d’aquests actius, informa Efe.

Segons aquesta ordre, la classificació dels productes financers es realitzarà mitjançant una escala de sis colors, (va del verd -menor reg- al vermell -risc molt alt-), o de nombres, que van de l’1 al 6. Amb aquest sistema , es diferenciaran els productes amb menor risc i els que comporten més perill per als clients. Fins al moment, es desconeix quina serà la qualificació del deute públic.
En funció d’aquest risc, el comprador ha de rebre informació amb caràcter previ a la comercialització dels productes bancaris, assegurances, bons, accions o fons de pensions individuals i associats.

Protecció dels inversors

Però d’aquesta norma van quedar exclosos les assegurances i fons de pensions col·lectius i el deute públic nacional i dels estats membres de la Unió Europea, extrem que va ser recorregut per APYMIFID, l’associació per a la correcta aplicació de la normativa europea MiFID. Aquesta directiva, que va per la seva segona edició, Mifid II, busca promocionar la seguretat, l’eficàcia i la transparència dels mercats per aconseguir una major protecció dels inversors.

La veritat és que el deute públic és un actiu que comporta risc en la inversió. Encara que té una rendibilitat fixa al seu venciment, si el titular del bo o la lletra del tresor decideix vendre-la abans que finalitzi el seu termini, se sotmetrà a la seva cotització del mercat. El valor del deute públic varia per la perspectiva que tenen els mercats sobre l’evolució dels tipus. Quan creuen que pujaran, com passa ara, el valor del deute públic emès decau a l’espera que el nou paper que emeti l’Estat ofereixi una rendibilitat més gran.

Per contra, si la perspectiva és que els tipus baixaran, els bons que estan en el mercat guanyen valor, ja que els següents que apareguin seran menys rendibles. Quan passa això, és quan cotitzen per sobre del 100% del seu valor.

A més, a Europa hi ha un debat sobre el risc que té el deute públic d’alguns països quan aquests entren en una crisi bancària que pot afectar la seva solvència com a Estat. La manca de suport de tot el deute públic per eurobons augmenta aquest risc.

APYMIFID també va recórrer un altre article de l’ordre ministerial, el relatiu a la classificació dels productes a l’efecte de l’indicador de risc, pel que fa al termini residual que s’utilitza. L’Audiència ha considerat que el termini residual és només “un dels tres factors” que serveixen per establir el risc inherent a un producte financer. El recurs no ha acreditat “ni la manca d’idoneïtat del termini residual” ni l’adequació de qualsevol dels altres factors, sosté la sentència.

Comentaris
Comparteix
117Shares

Noticies relacionades

Comments are closed.