Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Les 10 estratègies de manipulació mediàtica de la política espanyola

Comparteix
173Shares

El col·lectiu de Dones treballadores de RTVE ha iniciat una campanya per denunciar la manipulació en la corporació i d’aquesta manera conscienciar sobre la situació que es viu a la cadena. A més, es queixen que la llei de reforma de RTVE “fa 7 mesos que està aprovada sense ser posada en marxa”.

Aquest grup és el que ha posat en marxa la mesura que tots els divendres “sigui un divendres negre”, de manera que les diferents presentadores de RTVE vesteixen de negre aquest dia. Una mesura que seguiran fent “mentre la tele, la ràdio i la web pública continuïn segrestades per part del Partit Popular”.

“És el que estan fent amb els diners de tots. No som còmplices i ens neguem a acceptar-ho”, asseguren. A més, els consells informatius i els professionals han carregat contra el “bloqueig a la renovació de la cúpula”.

El ‘spam’ polític o com manipulen els partits les xarxes socials

Un bot és, segons definició de Wikipedia, un programa informàtic que imita el comportament d’un ésser humà. Un bot a Twitter permet, per exemple, automatitzar respostes i posicionar un producte. Un bot (o centenars) al servei d’un compte polític permet posicionar un missatge, un eslògan, un hashtag.

Ahora Madrid, el partit de Manuela Carmena a l’Ajuntament a Madrid, va acusar el passat estiu al PP regional d’usar “desenes de comptes robot” a Twitter per atacar la nova alcaldessa. Va revelar gairebé 60 perfils robotitzats, la majoria amb avatars de dones atractives per captar seguidors. Totes aquestes comptes estan avui suspeses.

Noam Chomsky ens fa una llista de les “10 Estratègies de Manipulació” que s’utilitzen, a través dels mitjans, per fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud.

10 estratègies que crec que hem de rellegir contínuament, que les hem de tenir sempre presents.

Les deu estratègies són aquestes:

DISTREURE L’IMPORTANT
CREAR PROBLEMES I DESPRÉS OFERIR SOLUCIONS
GRADUALITAT
DIFERIR EN EL TEMPS
DIRIGIR-SE AL PÚBLIC COM CRIATURES DE POCA EDAT
UTILITZAR MÉS L’EMOCIÓ QUE LA REFLEXIÓ
MANTENIR AL PÚBLIC A LA IGNORÀNCIA I LA MEDIOCRITAT
ESTIMULAR AL PÚBLIC A SER COMPLAENT AMB LA MEDIOCRITAT
REFORÇAR L’AUTOCULPABILITAT
CONÈIXER ALS INDIVIDUS MILLOR DEL QUE ELLS MATEIXOS ES CONEIXEN

DISTREURE L’IMPORTANT
La distracció es converteix en l’element primordial del control social. Consisteix en desviar l’atenció del públic dels problemes importants i de les decisions de les elits polítiques i econòmiques, emprant per a això el bombardeig constant de distraccions i d’informacions irrellevants, alhora que s’evita que la gent s’interessi pels coneixements essencials.

A Occident, per exemple, l’esport s’ha convertit en la principal distracció per desviar l’interès públic de què és veritablement important.

CREAR PROBLEMES I DESPRÉS OFERIR SOLUCIONS
Aquesta estratègia, coneguda també com a “problema-reacció-solució”, consisteix a crear un problema per causar certa reacció en el públic per tal que sigui aquest qui exigeixi les mesures que els dirigents desitjaven imposar.

Pot anar des de desencadenar violència urbana, perpetrar atemptats sagnants o crear crisis econòmiques amb la finalitat que la gent demani més mesures de seguretat, fins i tot a costa de la seva llibertat, o d’un retrocés en les prestacions socials.

També se la podria anomenar “estratègia del caos constructiu”, consistent en generar caos, violència i destrucció, o almenys aparentar de manera que la gent s’ho cregui, amb la finalitat de generar després un altre model de societat a l’antull i voluntat plena, sense cap oposició popular, ja que serà la mateixa gent la que reclami la tornada a la normalitat.

GRADUALITAT
Per aconseguir l’acceptació d’una mesura extrema, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. Així el que hagués pogut conduir a una revolució es va tolerant mansament.

DIFERIR EN EL TEMPS
Presentar una decisió impopular com “dolorosa i necessària”, aconseguint així l’acceptació pública instantània d’alguna cosa que serà aplicat en el futur.

DIRIGIR-SE AL PÚBLIC COM CRIATURES DE POCA EDAT

Com més s’intenta enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to pueril, emprant llenguatge i missatges bàsics comprensibles fins pels més maldestres.

UTILITZAR MÉS L’EMOCIÓ QUE LA REFLEXIÓ
Emprar l’emoció provoca un curtcircuit en l’anàlisi racional, afectant el sentit crític dels individus. En quedar així inermes, se’ls pot implantar idees, desitjos, pors, temors i compulsions o induir comportaments.

MANTENIR AL PÚBLIC A LA IGNORÀNCIA I LA MEDIOCRITAT
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques i mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud, començant per una educació deficient de les classes més baixes perquè quedin sotmeses a les elits.

ESTIMULAR AL PÚBLIC A SER COMPLAENT AMB LA MEDIOCRITAT
Promoure entre la gent que està de moda ser estúpid, vulgar i inculte, una cosa fàcilment recognoscible en els “realities shows”.

REFORÇAR L’AUTOCULPABILITAT
Fer creure a l’individu que ell és l’únic culpable de la seva pròpia desgràcia per ser poc intel·ligent, tenir poques capacitats o no esforçar-se prou. D’aquesta manera entra en un estat depressiu que inhibeix la seva acció, i sense ella no pot haver-hi revolució.

CONÈIXER ALS INDIVIDUS MILLOR DEL QUE ELLS MATEIXOS ES CONEIXEN
Actualment la tecnologia possibilita un coneixement de les persones que pot arribar a ser superior al que tenen de si mateixes, pel que poden ser controlades amb més facilitat per qui porta les regnes.

Comentaris
Comparteix
173Shares

Noticies relacionades

Comments are closed.