Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Catedràtics afirmen que l’administració tributària espanyola contempla als contribuents com “súbdits”

Més de 35 catedràtics de dret financer i tributari d’universitats espanyoles afirmen que l’Administració Tributària espanyola contempla als contribuents com “súbdits” en comptes de com a ciutadans, alhora que defensen una Hisenda pública única. Aquesta és una de les conclusions contingudes en la qual han anomenat “Declaració de Granada”, després d’una reunió mantinguda avui en aquesta ciutat.

Segons informa Europappress, a manera d’exemple, assenyalen que s’ha “diluït la figura del contribuent”, substituïda per la “més ambigua” d'”obligat tributari” en la major part de les normes que regeixen l’aplicació dels tributs.

“Estem molt lluny dels temps en què era l’Administració qui formulava les corresponents liquidacions tributàries, sobre la base de les dades aportades pel contribuent. Res d’això passa avui, ja que només és aquest últim qui ha d’emplenar tots els papers -cada dia més- que se li exigeixen, i l’auxili administratiu només apareix quan s’incoa un procediment sancionador”.

Així, denuncien que tampoc es respecta el principi d’igualtat, entès com la necessitat que “tots” els espanyols hagin de tributar, almenys de manera similar, sigui quin sigui el territori on resideixin. Sobre aquest particular, criden l’atenció sobre el “tractament desigual conferit a tots els ciutadans espanyols atenent a l’origen de les seves rendes”.

I afegeixen que hi ha diferències en la imposició directa per raó de la residència dins el territori del nostre país. “Aquestes diferències de tributació en alguns casos són molt importants, fins al punt que podria parlar-se de l’existència d’una certa cantonalització tributària a Espanya”, assenyalen i apunten que es justifica aquesta desigualtat manifesta per la diversitat d’ordenaments jurídics que, “a seu dir, és consubstancial amb l’Estat de les Autonomies”.

Segons el parer d’aquests catedràtics, el ciutadà no comprèn l’existència de tractaments “tan desiguals” en el deure de contribuir al sosteniment de les càrregues públiques per raó del territori dins d’un mateix Estat. Denuncien “la ruptura de la unitat de la Hisenda Pública” i consideren que “l’Estat ha d’exercir de manera activa la seva competència exclusiva d’harmonització i regulació de la Hisenda General”.

“FALLIDA” DEL PRINCIPI DE SOLIDARITAT

A més, sostenen que s’ha produït la fallida del principi de solidaritat. Per això, creuen injustificat “l’oblit del principi constitucional que exigeix la coordinació de les hisendes autonòmiques amb la Hisenda estatal confinat a les golfes del que va poder i va haver de ser i no va ser”. Per això, assenyalen “avui dia, més que de corresponsabilitat tributària entre les diferents hisendes públiques, podria parlar d’insolidaritat tributària”.
“I mentrestant, el Fons de Compensació, que hauria de servir per corregir els desequilibris econòmics territorials i fer efectiu, precisament, el principi de solidaritat interterritorial, dorm el somni dels justos”, apunten en el seu text.

Com a resum, emfatitzen que estem davant “una profunda crisi del principi de justícia financera, principi que constitueix la columna vertebral d’aquest ordenament jurídic sectorial i que, en conseqüència, es projecta tant en l’àmbit de l’ingrés com en el de la despesa pública”.

“PÈRDUA DE CENTRALITAT” DELS PGE

Sobre la despesa pública, mostren la seva preocupació “pel deteriorament del paper essencial tradicionalment reconegut a les Corts Generals” i ressalten que hi ha hagut una “pèrdua de centralitat de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat”.

Critiquen també l’acceptació del vot afirmatiu en els PGE a canvi de “determinades concessions” a qui emet el seu parer positiu, així com que “l’assumpció resignada de la pròrroga pressupostària com a procediment ordinari de l’ordenament de la despesa, constitueixen fenòmens que, malauradament, semblen formar part de la normalitat”. Indiquen que s’ha accentuat de tal manera en els últims anys que “han convertit el que era l’acte més important de la vida parlamentària en una caricatura”.

L’absència d’un control jurídic sobre les despeses públiques està, al seu entendre, propiciant “el malbaratament i les inversions totalment improductives, econòmicament i socialment, que vénen a satisfer interessos i capricis individuals i no necessitats col·lectives, amb abandó d’altres aplicacions de la despesa més conformes amb la justícia constitucional”.

Conclouen que “la fallida del principi de legalitat, l’oblit de la funció de la Llei i del paper de les Corts Generals en un Estat de Dret, i el consegüent deteriorament del principi de seguretat jurídica, s’han erigit en lleres pels que han fluid, torrencials, les aigües que s’han portat amb si la igualtat dels espanyols davant la Llei fiscal, l’aspiració a fer realitat la solidaritat entre tots els espanyols i, en definitiva, la fallida del principi de justícia financiera.

D’altra banda, rebutgen el frau en matèria tributària en totes les seves formes, però ressalten que l'”afany recaptatori” sembla haver-se convertit en l’únic objectiu del comportament dels òrgans tributaris, amb oblit dels drets i garanties individuals”.

Entre els catedràtics que signen l’esmentada declaració es troben Matías Cortés Domínguez, Álvaro Rodríguez Bereijo, José María Martín Delgado, Juan Martín Queralt, José Manuel Tejerizo López i Fernando Pérez-Royo.

Aquest grup de catedràtics, ha realitzat un “especial reconeixement” al jurista Matías Cortés quan es compleixen 50 anys de la publicació del seu llibre ‘Ordenament tributari espanyol’, “el primer a Espanya en tractar aquesta matèria”, ressalten.

Fuente: Europapress

Comentaris

Noticies relacionades

Comments are closed.