Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Llarena envia a Alemanya un informe amb 74 vídeos que demostrarien “alçament violent” durant el referèndum

Comparteix
0Shares

L’informe subratlla que hi va haver molts actes de violència i envia 74 vídeos per tractar de demostrar-ho

El magistrat explica als jutges alemanys les diferències entre els dos delictes, referides bàsicament al fet que el de rebel·lió suposa “un alçament violent i públic”, per tal de derogar, suspendre o modificar la Constitució, declarar la independència d’una part del territori o sostreure qualsevol classe de força armada “a l’obediència del Govern”. La sedició, en canvi, suposa “un alçament públic i tumultuari” per impedir “l’aplicació de les lleis”. L’informe subratlla que “és un delicte que en si mateix no necessita violència i el bé jurídic protegit és l’ordre públic”. Però després el text s’esforça a posar en relleu que si va existir violència.

Per a això, el text s’acompanya amb la remissió d’un total de 74 vídeos sobre la concentració davant de la Conselleria d’Economia, sobre l’1-O a diversos col·legis electorals, sobre talls de vies de comunicació, entre ells l’AVE, i sobre situacions de “agressions” o “assetjament i insult” als policies o guàrdies civils i les seves seus. El text, de 17 folis, va ser enviat a Alemanya el passat 26 d’abril, un mes després que el magistrat dictés l’ordre de processament contra els 23 acusats de la causa.

L’informe va ser sol·licitat pels propis jutges alemanys, després que en la seva primera decisió, per la qual van adoptar mesures cautelars sobre Puigdemont, deixant-li en llibertat, aixequés una gran polèmica a Espanya. El Tribunal de Schleswig-Holstein va qüestionar, en definitiva, la gravetat dels fets -que va comparar amb les protestes per l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt- i que haguessin tingut rellevància suficient com per posar en perill el Govern d’Espanya.

Clarament, el text del Suprem pretén sortir al pas d’aquestes interpretacions, proporcionant noves dades i valoracions. L’objectiu és que, quan resolguin sobre el fons de l’assumpte, els jutges alemanys tinguin més informació, entre altres coses perquè és això el que han sol·licitat (veure La Vanguardia del 8 i 9 d’abril sobre les peticions dels jutges alemanys). En aquest sentit, l’informe subratlla tres factors: l’1-O va ser la culminació d’un llarg procés de rebel·lió, hi va haver violència, es van causar greus danys a l’economia i es va utilitzar a la policia autonòmica, que va incomplir les ordres judicials d’impedir el referèndum, prèviament prohibit pel Tribunal Constitucional (TC).

“La votació de l’1-O-afirma el Suprem- és un element més de l’estratègia desplegada durant anys. El referèndum no té una transcendència penal en si mateixa “, però va ser” un dels actes d’execució del delicte de rebel·lió “. I això perquè “a través d’ell es va materialitzar la violència que exigeix ​​el delicte de rebel·lió”. Però també perquè “es va configurar com un element essencial per aconseguir la independència, ja que la llei 20/2017 (la de Transitorietat Jurídica), també anul·lada pel Tribunal Constitucional, obligava a declarar la república catalana si els que votessin en el referèndum fossin majoritàriament partidaris del sí “.

L’informe també afirma que els processats “van llançar a la població” contra les forces de l’ordre en dos moments clau. Utilitza aquesta expressió per referir-se al registre de la Conselleria d’Economia els dies 20 i 21 de setembre passat, i per al·ludir a la jornada del referèndum. En el primer cas “van llançar a la població fer front als agents policials encarregats dels registres i de les detencions”. I en el segon subratlla que “el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar a la policia que tanqués els col·legis electorals el dia 1-O i que el referèndum no es desenvolupés, però els processats van llançar a la població contra l’actuació policial perquè la votació es dugués a terme “. D’aquesta manera “els processats també van desbordar sense cap pudor ni pudor la contenció que podia aportar el Poder Judicial de l’Estat”.

El Tribunal Suprem estima que els Mossos d’Esquadra van incomplir “les ordres judicials de tallar la insurrecció”, i van optar “per plegar-se a les ordres donades pel llavors president Puigdemont i el seu govern, és a dir, per afavorir les mobilitzacions i possibilitar la realització del referèndum i, amb això, la declaració d’independència “. Tot la qual cosa va suposar “que els processats fessin veure al govern d’Espanya que el control armat del territori estava en mans dels insurrectes”. L’informe conclou plantejant als jutges de Schleswig-Holstein que “haurien de facilitar l’enjudiciament” de Puigdemont acord amb les lleis de “la comunitat que ha resultat agredida, més quan els fets impacten amb l’organització constitucional i democràtica de Catalunya i de tots els espanyols “.

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Comments are closed.