Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Segons el CIS la governabilitat d’Espanya està en mans dels partits independentistes catalans

Comparteix
265Shares

La clau de la governabilitat a Espanya estaria en mans dels partits nacionalistes catalans en cas d’eleccions generals. Els diputats d’ERC i el PDeCAT serien imprescindibles perquè sumés qualsevol alternativa de govern entre les principals formacions de l’arc parlamentari espanyol, amb l’excepció d’una fins ara inèdita gran coalició entre PP i PSOE, segons desgrana el president de la consultora analítica GAD3, Narcís Michavila, en una projecció en escons dels resultats del CIS.

El baròmetre del mes d’abril del Centre d’Investigacions Sociològiques -realitzat en plena polèmica pel màster de l’expresidenta de Madrid Cristina Cifuentes- manté el PP com a primera força de l’hemicicle espanyol amb una estimació de vot del 24%, un mínim històric amb el qual encara sosté l’empenta de Ciutadans, que es quedaria en el 22,4%, per davant del PSOE (22%) i Units Podem (19,6%).

No obstant això, la translació en escons de tal projecció de vots deixaria un escenari ostensiblement diferent, segons Michavila, que calcula que el PP guanyaria les eleccions amb 95 diputats, enfront dels 90 del PSOE i l’empat entre Units Podem i Cs a 69 representants . Entre les formacions minoritàries, ERC creixeria fins a arribar als 12 escons, doblegant al PDeCAT (6), que igualaria al PNB (6). Finalment, EH Bildu recolliria 2 diputats i Coalició Canària (CC) es quedaria amb un altre.

El poder català i basc

Un decorat que deixa lluny de la majoria absoluta -176 escons- les sumes entre PP i Cs (164), entre PSOE i Units Podem (159), i entre la formació taronja i els socialistes (159). Tan lluny que cap d’aquestes combinacions assaltaria la majoria de la cambra baixa amb el suport del PNB i CC, com si succeeix en l’actual legislatura quan canaris, bascos i Cs donen suport a l’Executiu popular.

Davant d’això, l’única fórmula guanyadora passa necessàriament pels 18 escons que es repartirien els nacionalistes catalans, obrint un ventall de receptes que anirien des d’un suport d’ERC a la suma de PSOE, Podem i PNB o del PDeCAT al compendi PP, Cs i PNB, amb altres acrobàtiques possibilitats.

Més vots per escó i la impotència de Ciutadans

El tauler en escons que dibuixa el president de GAD3 dista considerablement de la intenció de vot que manifesta el CIS, un salt que s’explica pel repartiment de diputats per circumscripcions provincials que fixa la llei electoral espanyola i que encareix els escons en els grans nuclis urbans, és a dir, requereix més vots- i abarateix els representants en províncies menys poblades.

En aquest sentit, la formació que lidera Albert Rivera és la que menys rendibilitza el seu nombre total de vots i malgrat erigir-se en la segona força en percentatge de sufragis quedaria encara lluny de PP i PSOE en escons. De fet, sumaria els mateixos diputats que Units Podem malgrat gaudir de gairebé tres punts percentuals de vot més.
Les províncies petites i la seva importància

Ja és habitual que PP i PSOE aglutinin la major part de l’anomenat vot rural, aquell que engloba les províncies amb menor població i, conseqüentment, menys diputats. No obstant això, hi ha més d’una dotzena i mitja de províncies que reparteixen menys de cinc representants, des de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla a Terol i Osca, passant per diverses províncies de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Galícia, on tradicionalment populars i socialistes s’han fet forts. L’exemple més evident és que en les eleccions generals de 2016 Cs no va aconseguir esgarrapar ni un sol escó a les 21 províncies que van repartir quatre o menys diputats, mentre que PP i PSOE es quedaven amb 37 i 19 escons, respectivament, en els mateixos territoris .

Per contra, Cs ha fonamentat el seu creixement en els principals centres urbans, on cada escó exigeix ​​més vots. Un cas semblant al que viu Units Podem, encara que la formació estatge sí que aconsegueix fer provisió d’alguns representants en les circumscripcions més rurals. És per això que les dues formacions s’han fixat com a objectiu penetrar amb més profunditat en aquests territoris. I és que més enllà de les grans urbs, per guanyar en les eleccions generals els partits necessiten sumar a les províncies més petites. L’exemple és Aragó -el considerat Ohio espanyol, on qui venç arriba a la Moncloa-, que si bé té Saragossa, compta amb dos feus més petits com Osca i Terol.

Comentaris
Comparteix
265Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Comments are closed.

265Shares