Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Els crèdits al consum a Espanya, a prop de la usura, són els més elevats d’Europa

Comparteix
0Shares

Els crèdits al consum s’han disparat en els últims anys i generat molts problemes a una part de la població que se les han vist i desitjat per retornar aquestes quantitats i els seus elevats interessos. ADICAE, que ha realitzat estudis sobre la realitat del crèdit no hipotecari així com guies pràctiques per evitar abusos, ha vingut denunciant que els tipus d’interès d’aquest tipus de crèdits són a més dels més cars de la Unió Europea.

D’aquesta entitat s’indica que mentre a Espanya es paga un tipus d’interès mitjà del 8,30% TAE en les operacions a termini entre 1 i 5 anys (les més comuns, ja que els crèdits més llargs solen ser crèdits hipotecaris), a l’Eurozona el tipus d’interès baixa fins al 4,80%, és a dir, un 72% més car.

Segons dades del BCE, tan sols Estònia, Eslovàquia, Grècia i Lituània tenen els tipus d’interès més alts en crèdits al consum.

Al final estem davant interessos que es podrien considerar usuraris si realment s’apliqués la Llei de Repressió de la Usura, una llei de 1908 i que va ser revisada el 8 de gener de 2001. En el seu article 1 estableix que “serà nul tot contracte de préstec en què s’estipuli un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat”.

Per a Fernando Herrero, secretari general d’ADICAE, “és urgent establir uns criteris comuns davant la dispersió legislativa del sector, tot un ‘colador’ per a una gran varietat d’empreses i productes sense control que abusen del consumidor”, segons informa CONFILEGAL.

Segons la seva opinió “amb freqüència, no s’avalua la solvència del client, ni se li facilita l’oferta per escrit ni se l’informa de les condicions, del dret de desistiment o de vies per reclamar. A més, es cedeixen il·legalment dades personals a empreses de recobrament i llistes de morosos”.

Des de ADICAE es demana que “el sector demanda a crits una uniformitat i una legislació seriosa que no deixi als consumidors desprotegits i desinformats. Un sistema que afecta un producte o servei que bé podria considerar-se d’interès general”.

Segons l’opinió de Herrero caldria implementar mesures d’aquest tipus. “En primer lloc, aconseguir una declaració del crèdit com a bé o servei públic d’interès general. També que es declarés aquest mateix crèdit com un producte netament financer que superi el concepte civil i mercantil de préstec”.

Altres mesures a implementar implicarien crear un “indicador macroeconòmic que posi en relació directa el crèdit amb l’increment del consum per facilitar la detecció de conductes abusives. Es crearia un contracte tipus lliure de clàusules abusives consensuat amb les associacions de consumidors especialitzades i més representatives”.

Alhora Herrero reclama cert control d’aquesta activitat. “O bé declarar el crèdit com un producte que només pot ser ofert per entitats de crèdit o bé la fixació d’uns requisits mínims per poder accedir a l’activitat de prestació de crèdit. És fonamental que es garanteixi uns coneixements mínims dels empleats d’aquestes empreses i tenir un procediment d’avaluació de solvència adequat i unificar la normativa dels intermediaris financers i agents bancaris”.

Fernando Herrero, secretari general, amb Manuel Pardos, president d’ADICAE.
També des de ADICAE, el seu secretari general demanda que “en l’oferta de productes que es regulin i reforcin els drets dels usuaris en els crèdits preconcedits i sobretot que s’implantin controls per part de les entitats i el seu supervisor que permetin garantir un ús adequat de les targetes bancàries”.

Necessitat de controls i més transparència en els préstecs

Alhora es demana que “es reforci i estableixin controls les garanties dels joves i la gent gran que contractin productes de crèdit”.

Per a aquesta associació és important que hi hagi una “modificació legislativa que imposi publicitat i transparència sobre les ràtios entre cost del préstec / risc de l’operació. Creació d’un “etiquetatge” de productes de préstec, de manera similar a l’etiqueta d’eficiència energètica que permeti a l’usuari de forma gràfica comprendre els aspectes més importants del préstec”.

Finalment, s’indica que caldria “minimitzar el nombre d’operacions que queden excloses de l’aplicació de la Llei de Crèdit al Consum i el seu àmbit objectiu. S’ha de permetre controlar immediatament del mini crèdits de menys de 200 euros, i les d’operacions gratuïtes, ja que poden contenir productes o costos ocults”.

Els crèdits al consum han estat protagonistes de l’actualitat informativa davant l’arribada de prestadors sense escrúpols, fins i tot al Congrés dels Diputats ha demanat una regulació nova que està per arribar. Herrero reconeix que “encara no hi ha xifres concretes lligades a aquest tipus de préstecs, la veritat és que entre els riscos que assumeixen els consumidors es troba la pèrdua dels seus béns, en moltes ocasions, la seva pròpia casa”.

Des d’aquesta entitat s’observa que “la majoria dels anuncis porten a l’engany en fer creure que la concessió és automàtica i fins i tot gratuïta, en oferir un primer micro préstec de benvinguda sense despeses. Sota esquers del tipus “diners en 10 minuts” o “sense avals”, les financeres no adverteixen dels riscos per al patrimoni de l’usuari en cas d’impagament”.

I Herrero adverteix que “el gran perill dels crèdits ràpids és que els interessos que finalment paguen els usuaris són totalment desorbitats, amagats en la lletra petita o fins i tot de vegades sense ser esmentats. La immensa majoria de les empreses que els comercialitzen ofereixen uns crèdits ràpids que tenen una TAE superior al 24%, i que arriben fins al 4.000% en els casos més extrems”.

Segons el parer d’aquest expert, la normativa actual té llacunes “és evident que la Directiva de Crèdits de 2008 i la seva transposició al dret espanyol s’ha demostrat insuficient, i confiem que els consumidors puguem influir prou en la nova normativa que ve a 2019 perquè posi per fi “vedat” a les múltiples males pràctiques que en aquest àmbit es produeixen cap als consumidors”.

Font: Confilegal.com

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Comments are closed.