Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

130 científics es querellen contra el govern espanyol i guanyen la partida

Comparteix
0Shares

Quan el ministre Montoro va canalitzar l’equiparació salarial entre policies i guàrdies civils, probablement no imaginava l’efecte dòmino que se li acostava.

Primer van ser els funcionaris de presons o professors, després els professionals del Sistema Nacional de Salut, que portaran la setmana que ve al Senat una moció de la mà del mateix Partit Popular, i ara els científics dels principals organismes públics d’investigació, recolzats per una recent sentència del Tribunal Suprem que força el govern a equiparar aquests centenars d’investigadors amb els del CSIC i les universitats.

En realitat, aquesta reivindicació es remunta a fa més de vint anys, però va ser a partir del 2011, amb l’aprovació de la Llei de la Ciència que obligava que tots els científics del país tinguessin el mateix tracte per part de l’administració, quan els 3.748 científics de centres com l’Institut Nacional d’Investigacions Agràries, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya o de l’Institut de Salut Carlos III van trobar un aliat en els tribunals per solucionar la seva situació.

Sobre el paper tots van passar a dir-se igual: els del CSIC van deixar de dir-se ‘científic titular del CSIC’ i van passar a anomenar-se ‘científic titular d’OPI’, adoptant la mateixa categoria dels investigadors en aquests centres. Però la realitat és que, fins i tot aquells que van guanyar la seva plaça en oposicions un cop aprovada la llei van seguir rebent tractaments diferents: de primera classe, si anaven a CSIC o universitats, i de segona si entraven a la plantilla d’un OPI, el que demostra un greuge comparatiu.

El Govern està cometent una il·legalitat en no posar en pràctica la Llei de la Ciència, a més de trencar l’article 14 de la Constitució.

“Portem perduts diversos procediments judicials, aquest és el primer que hem guanyat”, explica a Teknautas Marina Albentosa, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, un altre dels centres implicats. “Els primers contenciosos els vam posar en l’any 2008, però la llei no ens acompanyava, era una reclamació, ara és una il·legalitat, ja que la llei ens acompanya però el Govern no la posava en pràctica”. Ara el Suprem els obliga a fer-ho abans de sis mesos.

Al contrari del debat entre policies i guàrdies civils, aquí les distincions entre uns i altres no són només econòmiques. Està per exemple l’obligatorietat de sotmetre cada despesa, per rutinari que sigui, al control dels interventors del Ministeri d’Hisenda. Aquests científics han de passar per aquest tràmit, que habitualment retarda els projectes en diversos mesos, mentre que els empleats en CSIC o universitats ho tenen una mica més fàcil.

Un altre dels principals punts de fricció és que aquests “científics de segona”, com ells mateixos es defineixen, no tenen quinquennis o sexennis, la forma més habitual d’acreditar l’experiència investigadora de cara a optar a determinades places d’investigador o, directament, incrementar el sou. Aquesta situació afectava prop de 800 investigadors.

Igual que ha passat amb guàrdies civils i policies, el raonament de l’Advocacia de l’Estat per no haver aplicat fins ara l’equiparació prevista a la Llei de la Ciència és que es tractava d’un assumpte econòmic, cosa que la sentència rebutja.

“L’administració sempre ha dit que no ha pogut fer-ho per les lleis de restricció de la despesa, és a dir per la crisi durant els anys 2013, 2014 i 2015”, explica la investigadora de l’IEO, “la sentència diu que aquesta interpretació no és correcta, atès que aquesta homologació no comporta una pujada de les despeses de personal en el sentit que aplica la Llei de Pressupostos”.

La sentència estableix que la inacció del Govern crea un escenari “igualment il·legal per crear una situació de fallida del principi constitucional d’igualtat”.

Quant ha costat tombar el Govern?

Segons expliquen els seus promotors, la iniciativa per equiparar els drets d’aquests centenars de científics ha estat fruit d’accions individuals i col·lectives, sovint d’esquena a les mateixes institucions que els acollien. Un dels líders de la demanda ha estat Juan Fernández Golfín, de l’INIA, que en un comunicat explica que “per aconseguir aquesta sentència vam haver de crear un fons col·lectiu”.

Per aconseguir aquesta sentència vam haver de crear un fons col·lectiu

En total van invertir 22.710 euros, sufragats entre 130 investigadors, alguns d’ells jubilats. “Sense la contribució d’aquests jubilats i de tots els contribuents del fons no hauria estat possible continuar amb la via judicial”, explica aquesta mateixa font, “trist haver d’anar als tribunals perquè el Govern compleixi amb la llei”.

A més d’aquest procés col·lectiu, els integrants de la plataforma avisen d’una altra quarantena de procediments individuals en marxa.

Comentaris
Comparteix
0Shares

Be First to Comment

Deixa un comentari