Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Una associació de juristes es querella contra 20 jutges per parcialitat i afinitat amb el PP

Comparteix
1362Shares

El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), del Consell d’Europa, va denunciar la possible politització de la justícia com a conseqüència del mètode de designació de la cúpula judicial.

Segons informa La Vanguardia, l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, una associació de juristes de recent creació, ha presentat una querella per un presumpte delicte continuat de prevaricació contra la cúpula judicial per la seva afinitat política amb el PP i, en conseqüència, manca d’independència en les seves actuacions . Es tracta d’una querella redactada per Elpidio José Silva, el jutge inhabilitat pel cas Blesa, que va dirigida contra Carlos Lesmes, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), així com contra els vocals del consell i jutges conservadors de l’audiència Nacional.

La querella s’interposa davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, tenint en compte la condició d’aforats dels querellats, i es justifica perquè identifiquen l’existència d’una trama en el si del CGPJ per beneficiar el PP i situar magistrats afins al partit perquè s’ocupin de les principals causes per corrupció que han esquitxat a la formació de Rajoy.

Denuncien l’existència d’un “pla perfectament dissenyat, prevalent-se de la manipulació i l’abús sistemàtic de la discrecionalitat prevista per a la designació dels professionals cridats a ocupar determinats òrgans judicials”

En la fonamentació de la querella, s’apunta a l’existència d’un “pla perfectament dissenyat, prevalent-se de la manipulació i l’abús sistemàtic de la discrecionalitat prevista per a la designació dels professionals cridats a ocupar determinats òrgans judicials”. D’aquesta manera, “els querellats van proposar i van aprovar la cobertura dels òrgans més sensibles de la piràmide jurisdiccional amb membres de la carrera judicial seleccionats pel seu perfil i pel seu posicionament ideològic”, la qual cosa suposa un “explícit menyscapte de la garantia constitucional que assegura la imparcialitat de jutges i magistrats”.

A més, en la mateixa fonamentació se sosté que els querellats s’haurien prevalgut de les majories generades en els òrgans de govern del poder judicial “per alterar les normes de repartiment del coneixement dels assumptes”, de manera que així s’asseguraven “que les persones propostes amb tal criteri, assumissin el despatx de les causes desitjades”. De fet, denuncien que es tracta d’una forma d’actuar “continuada en el temps” que no ha passat inadvertida per una part de la ciutadania ni per un sector crític de la carrera judicial espanyola.

Davant aquesta forma d’actuar, l’entitat querellant considera que s’ha generat “un estat d’opinió consolidat favorable a la constatació d’una intolerable politització dels òrgans judicials” que ocupen els més alts òrgans de l’organigrama jurisdiccional espanyol. De fet, en la querella es fa una denúncia oberta sobre el mètode de designació dels membres del CGPJ, per part del Congrés i del Senat, que els demandants situen en la “columna vertebral dels fets que es reputen delictius”

Aquesta és una impressió compartida i advertida, segons la querella, pel denominat Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), organisme dependent del Consell d’Europa que s’encarrega de controlar i supervisar que els Estats membres compleixin les normes contra la corrupció adoptades. Citen un estudi del GRECO datat el 15 de gener de 2014 que assenyalava ja la forma de selecció dels membres del CGPJ com a motiu de preocupació donada la seva susceptibilitat a la “politització”. De fet, la principal crítica radicava en el mètode d’elecció que permetia als partits polítics dividir els escons del CGPJ entre aquells a qui donen suport.

Espejel “va modificar els criteris de composició” dels tribunals de la Secció Segona, “arrogant-se la presidència de quants es formessin” per presidir el tribunal encarregat de jutjar el cas Gürtel I i el cas Caixa B del PP

Però en la querella també s’apunten a fets concrets que motiven la querella i afecten els diferents querellats. Com a exemple paradigmàtic del que s’havia demanat detallen la designació de magistrats Concepció Espejel i Enrique López López, “totalment afins a la formació política del Partit Popular”, amb la voluntat de “controlar les sales d’enjudiciament de les que es coneixia havien recaigut o anaven a recaure els concrets procediments judicials relacionats amb la corrupció “d’aquest partit, en referència al cas Gürtel i al cas Caixa B del PP.

La querella denuncia que Espejel “va modificar els criteris de composició” dels tribunals de la Secció Segona, “arrogant-se la presidència de tots els que formessin” i “trencant amb la tradició imperant de rotació dels cinc membres de l’esmentada secció”. D’aquesta manera, la magistrada va passar a presidir el tribunal encarregat de l’enjudiciament dels casos esmentats que afecten el PP.

Enrique López va estar present o directament va participar en fins a 78 actes organitzats per FAES, des de juny de 2003 fins al febrer del 2015, percebent per això 13.102,37 euros.

La cosa no va quedar aquí, ja que Espejel va ser recusada per les parts implicades en aquests procediments i apartada pels seus propis companys de la secció segona perquè dubtaven de la seva imparcialitat, però a la fi de l’any passat, el ple del CGPJ, gràcies als vots de la majoria conservadora, la va ascendir a presidenta de la sala penal, una posició superior a la que tenia abans.

Sobre Enrique López López, la querella recorda que els seus companys de Sala Penal de l’Audiència Nacional van significar que “es pot excloure tot dubte sobre la seva aparença d’imparcialitat i de desinterès” per formar part del Tribunal del cas Gürtel I. L’acte dels seus companys fixava l’atenció en “les relacions que ha mantingut amb alguna de les parts”, i que “les dades de fet provats en l’incident permeten afirmar que l’aparença d’imparcialitat del magistrat recusat per jutjar el procés principal, en el qual s’ha obert el judici oral contra el Partit Popular, la Sra. Mato Adrover, el Sr. López Viejo i el Sr. Clemente Aguado “.

I és que Enrique López va estar present o directament va participar en fins a 78 actes organitzats per la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), des de juny de 2003 fins al febrer del 2015, percebent per tot això en concepte de dietes la quantitat de 13.102 , 37 euros.

Font: LaVanguardiaFoto: Carlos Lesmes[EFE]

Una asociación de juristas se querella contra 20 jueces por parcialidad y afinidad con el PP by La Vanguardia on Scribd

Comentaris
Comparteix
1362Shares

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari