Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Espanya respon “sense proves” a una denúncia per tortura policial davant l’ONU

Comparteix
360Shares

Laura (nom fictici) no ha rebut cap indemnització pel maltractament que va patir durant la detenció viscuda el gener de 2013 en una comissaria de Còrdova capital. Als seus 33 anys, la jove va patir un greu trencament del nas i una posterior intervenció quirúrgica. El Ministeri de Justícia ha respost, després de dos anys al Comitè de Tortura de l’ONU, on va ser presentada una denúncia, gràcies a l’ajuda de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA). L’Estat al·lega “falta de proves” sobre la suposada agressió policial.

Mai oblidarà aquella nit del 27 de gener de 2013. Laura tenia 33 anys. Només havia d’avançar cent metres per arribar a l’habitatge on residia amb els seus pares. “Venia d’una discoteca i acabava d’acomiadar-me de les meves amigues. Eren les 12. Aquella nit la Policia es va acostar fins al recinte del Polígon perquè hi va haver una onada de robatoris. A moltes de nosaltres ens van robar la cartera”, al·lega a Públic. Un cotxe patrulla es va aturar just a l’entrada del parc. Van sortir diversos policies nacionals de paisà. Li demanen el DNI. No porta a sobre cap identificació.

“Filla de puta no et queixis més que et quedaràs tancada al calabós”

Laura detalla que no té la documentació perquè la cartera es l’havien robat o l’havia perdut a la discoteca. Van passar només minuts. L’amnèsia que li va provocar aquell episodi traumàtic no li permet recordar amb nitidesa cada detall. “Quan em pugen al cotxe de policia començo a rebre cops per la velocitat a la qual va el vehicle cap a la comissaria”. Rialles, crits. I el nas de Laura trencat. A l’haver estat emmanillada sense seguretat, el seu cap anava donant cops per cada cantonada de la part plastificada del cotxe. “M’anava donant cops de porra a cada moment i no paraven de riure”.

En arribar a la porta de la comissaria, de la qual prefereix no dir el nom, comencen de nou les burles i insults: “Que no et queixis més, que no és per a tant”. Laura sostenia amb la bufanda seu nas colpejada. Cada vegada tenia més hemorràgia. “És un dolor molt intens. Només demanava que em portessin a l’hospital”. La manca de diverses de les seves pertinences fa a Laura sospitosa del possible furt a la discoteca. “Tota l’estona em preguntaven si tenia alguna cosa a veure i jo contestava que per favor em portessin a un hospital”. Entre les frases repetides dels agents a la jove recorda aquesta amenaça: “Filla de puta no et queixis més que et quedaràs tancada al calabós”.

Laura va haver d’ingressar al quiròfan durant hores en sortir de la Comissaria. “Els forts xocs policials em van trencar el septe nasal i els metges no van dubtar a fer un informe al·legant la gravetat dels cops que havia rebut”.

Cinc anys han passat d’aquell succés. “No m’atreveixo a passar per la porta de la comissaria. Tampoc sóc capaç d’acostar-me a un policia”, afirma avui als seus 38 anys. En tractament psicològic des de 2013, aquesta dona assenyala que fa massa temps que “tampoc és capaç de sortir sola al carrer”. El seu cas ha estat arxivat a la Fiscalia de Còrdova, sense cap indemnització ni possibilitat, fins al moment de reobrir el cas.

La resposta al Comitè contra la Tortura de l’ONU

L’any 2014, Laura té el primer i únic judici. Aporta proves mèdiques, el testimoni de les seves amigues però la Fiscalia declara el cas nul. “No hi havia possibilitat segons l’advocat d’obtenir recurs”. Aquesta víctima ha gastat molta energia a aclarir cada un dels detalls. Ha vist a aquells mateixos agents tergiversar la seva pròpia versió sortint il·lesos del cas. En 2016 va a la seu de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia per intentar que l’assessorin sobre aquesta situació.

APDHA presenta el 2016 una denúncia per maltractaments policials a aquesta dona davant el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides. En 2018, dos anys després, el Ministeri de Justícia ha contestat sense donar explicacions als fets provats. Al·lega “falta de proves” sobre les lesions sofertes durant la suposada detenció. A més afegeix a l’escrit que la víctima va tenir “un judici just, parcial i complet” en els tribunals espanyols.

Valentí Aguilar ha seguit molt de prop el cas com a membre de APDHA. Recorda com Laura va ser “bufetejada, emmanillada, colpejada al cap i el nas i portada a comissaria patint durant la conducció frenades violentes que li van produir continus cops a la cara contra la mampara de plàstic, mentre els agents es reien”.

“Va ser ella mateixa qui va haver de trucar a l’ambulància”

Segons informa Público.es, Aguilar afegeix que mai va arribar a rebre per part de la Comissaria “assistència mèdica obligatòria ni assistència lletrada, ni se’l va informar dels seus drets i, a més, se’ls van retirar algunes de les seves pertinences” que no li van ser retornades en cap moment. Un cop posada en llibertat amb una greu fractura al nas, “va ser ella mateixa qui va demanar una ambulància amb el seu propi mòbil” a la porta de les dependències policials.

Aguilar declara que “els tribunals espanyols van considerar superior la declaració dels policies nacionals i van arxivar la denúncia, tot i que queda constatat i reconegut pel mateix Estat que la ciutadana va patir les lesions durant la detenció”.

L’alt nombre de casos de tortura a Espanya que alerta el TEDH

APDHA posa de manifest la condemna internacional que va tenir Espanya al febrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per “tracte inhumà i degradant i per novena vegada, per no investigar denúncies de tortures”.

“Cal posar en relleu el cas d’aquesta jove”, aclareix Aguilar. I insisteix “No és possible que un ciutadà il·lès (com Laura) abans de la detenció acabi lesionat, sense que hi hagi cap tipus d’explicació”.

APDHA espera una fallada similar a l’emès el passat febrer pel TEDH. En la petició s’instava a l’organisme internacional que recomanés a Espanya una “investigació exhaustiva” de les circumstàncies en què es van produir les lesions perquè es prenguin les mesures adequades contra els responsables d’aquests actes.

Ja en 2015, el comitè de l’ONU, es va dirigir a l’Estat Espanyol el 2015, en el seu VI Informe Periòdic sobre Espanya, afirmant que es mostrava “seriosament preocupat davant informacions segons les quals” les autoritats espanyoles no investiguen de manera ràpida, eficaç, imparcial i completa les denúncies d’actes de tortura i maltractaments comesos per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”.

Font:Público.es

Comentaris
Comparteix
360Shares

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari