Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El govern espanyol apujarà les pensions creant nous impostos per obtenir 2.100 milions extres

Comparteix
412Shares

Aquest dilluns a mitjanit, quan finalitzava el termini, el Govern ha remès a Brussel·les l’actualització del Programa d’Estabilitat 2018-2021. En aquesta comunicació, que cada país ha de trametre a la Comissió Europea abans del 30 d’abril perquè vigilin els seus comptes, figuren les últimes novetats pressupostàries, nascudes a la llum dels compromisos que ha hagut d’anar adoptant el PP per aconseguir el suport a els Pressupostos generals de 2018 i així evitar avançar les eleccions generals.
D’aquesta manera, al programa de 114 pàgines es comunica la previsió de pujar les pensions un 1,6% aquest any i un 1,5% el pròxim (el que es preveu que pugi l’IPC els dos anys), tal com anunciar el PNB.

Aquest s’afegeix a la pujada de les pensions mínimes d’entorn del 3% el 2018, un increment de quatre punts percentuals de la base reguladora de les pensions de viduïtat.

L’increment de les pensions per sobre del previst en el projecte de Pressupostos suposa un cost addicional de 1.522 milions d’euros, segons quantifica el Govern en el document remès a Brussel·les. Segons va afirmar divendres passat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la factura extra ascendirà a uns 1.800 milions el 2019.

Per sufragar aquesta pujada el Govern plantejarà al Pacte de Toledo l’adopció de “noves figures tributàries”, com el nou tribut a les grans tecnològiques. La pujada d’impostos, diu l’executiu, permetrà incrementar la recaptació prevista en 600 milions d’euros en 2018 i en 1.500 milions addicionals el 2019.

Les noves figures tributàries aportaran un import addicional d’entorn de 2.100 milions d’euros, inferior als al voltant de 3.300 milions d’euros que suposarà el cost de la pujada de les pensions, i se sumarà al nou crèdit de l’Estat superior als 15.000 milions d’euros.

El Govern ha hagut d’adaptar els seus plans econòmics en funció dels esdeveniments polítics. De fet, Hisenda desmentia el passat febrer que es plantegés a Espanya abans que s’adoptés en l’àmbit europeu.

Però ara han decidit “presentar-com més aviat i que tingui efectes també en 2019 i successivament”, va dir el ministre d’Economia, Román Escolano, aquest cap de setmana a Sofia. La proposta europea planteja imposar un impost del 3% sobre la facturació per certs serveis digitals de les empreses que facturin més de 750 milions d’euros a tot el món i més de 50 milions a la UE. El Govern espanyol preveu introduir aquest tipus de taxa al país encara abans que hi hagi acord en l’àmbit europeu, en la línia del que ja han fet altres països com el Regne Unit, Itàlia, França o Alemanya, segons va explicar Escolano. Atès que en el Programa apareix que ja pretenen recaptar 600 milions aquest any, es pot preveure un nou gir que implica avançar l’entrada en vigor de l’impost respecte al qual ha dit Escolano (2019).

Per això, el nou gravamen s’aplicarà únicament a empreses amb un elevat import d’ingressos anuals, de manera que no greu a les pimes, i només gravarà pels ingressos derivats de la prestació de determinats serveis digitals, que són els més difícils de capturar pels sistemes tributaris vigents.

L’Executiu també assenyala a la Comissió Europea que si finalment s’aproven els pressupostos generals de l’Estat (PGE) entraran en vigor les mesures de l’acord en matèria salarial i d’ocupació pública assolit entre el Govern i els sindicats per al període 2018-2020 -que preveu una alça d’entre el 6,1% i el 8,79% -, la rebaixa de l’IRPF en els trams de renda més baixos i l’increment de les pensions, informa Europa Press.

Marge addicional en el rescat de les autopistes

Com ja va avançar Montoro, les noves mesures per a les pensions es compensaran tant amb una major recaptació fruit de noves figures tributàries com un detall de la despesa d’interessos, que s’ha revisat a la baixa sobre la base de l’evolució recent de la prima de risc i dels tipus d’interès, i per la millor qualificació creditícia atorgada per diverses agències de ràting a Espanya.

A més, asseguren que les noves estimacions del cost de la responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA) derivada dels procediments judicials de les autopistes de peatge, permeten un marge d’estalvi addicional, al que se sumarà que la despesa en prestacions per desocupació experimenta una lleugera reducció al llarg del període de projecció, a mesura que augmenta l’ocupació i es redueix la taxa d’atur.

Per a aquest any preveu 1.800 milions d’euros per atendre la responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA) derivada dels procediments judicials de les autopistes de peatge que es troben en concurs de creditors, fet que suposa una revisió a la baixa d’aquesta despesa contingent a base a l’última informació disponible per la IGAE, òrgan responsable d’auditar l’esmentada RPA.

Tot i això, explica que està treballant per poder dur a terme la “relicitación” d’aquestes autopistes el 2018, el que compensarà parcialment aquesta despesa, estimant-se els possibles ingressos prop de 1.000 milions d’euros. Aquestes estimacions ja les havia avançat el Ministeri de Foment, que parlava de 2.000 milions compensats amb 1.000 a final d’any.

Els ingressos addicionals derivats de la “relicitación” d’aquestes infraestructures no estan incorporats en la previsió de l’evolució de la formació bruta de capital de 2018, per la qual cosa suposen un “marge addicional per garantir el compliment de l’objectiu de dèficit”.

Previsions

El nou Pla d’Estabilitat preveu un avanç de l’economia espanyola del 2,7% aquest any, del 2,4% el 2019, del 2,3% el 2020 i del 2,3% el 2021, basat en el creixement de la inversió i l’alça del sector exterior.

A més, estima que el dèficit públic se situarà aquest any en el 2,2% del PIB amb superàvit primari, i una continuada reducció del dèficit tant en 2019 (1,3%) com en 2020 (0,5%), fins a arribar a assolir l’equilibri pressupostari el 2021, quan es registrarà fins i tot un superàvit d’una dècima, per primera vegada des de 2007.

D’aquesta manera, estableix com a objectius de deute públic unes metes del 97% per a aquest any, del 95,2% per al pròxim i del 92,4%, i el 89,1% per al 2020 i 2021, respectivament.

Pel que fa a la desocupació, el Govern augura una taxa d’atur del 15% per a l’exercici actual, que baixarà els anys successius, fins al 13,4% el 2019, al 12% el 2020 i al 10,7% el 2021, amb una reducció de 5,9 punts en el període 2017-2021. D’aquesta manera, no es tornarà als nivells d’atur previs a la crisi fins a l’any 2021.

Així, la xifra d’ocupats arribarà als 19,9 milions l’any que ve, i se superarà l’objectiu de 20 milions d’afiliats en 2020 (20,3 milions) i seguirà en 2021 (20,7 milions). De 2018 a 2021 crearan en total 1,7 milions de llocs de treball i el nombre d’aturats baixarà a 1,3 milions.

De la mateixa manera, la ràtio d’ingressos respecte al PIB augmenta des de 37,9% el 2017 fins al 38,7% el 2021, mentre que la de despeses es redueix des del 41% del PIB el 2017 fins al 38,6% en 2021, de manera que la despesa creix per sota del PIB nominal en tot el període, gràcies a l’aplicació de la regla de despesa en tots els nivells de l’Administració.

Comentaris
Comparteix
412Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari