Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Montoro ha enviat al Suprem cinc informes que no detecten malversació per l’1-O

Comparteix
702Shares

El brutal xoc entre Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda i Funció Pública, i Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra Carles Puigdemont i els líders independentistes pel referèndum celebrat l’1 d’octubre, a compte de la possible existència de desviaments de diners públics per finançar la logística i l’organització de tal referèndum -malversació- s’ha gestat des que va començar l’activitat judicial al voltant d’aquest cas. Així es desprèn de l’amplíssima documentació sobre la intervenció dels comptes de la Generalitat pel ministeri d’Hisenda que ha analitzat La Vanguardia.

L’interès dels jutges i la Guàrdia Civil, durant la instrucció, per obtenir indicis que els dirigents sobiranistes haurien malversat recursos públics ha estat una constant en les dues causes.

Montoro va enviar una ordre a la Intervenció com a vicepresident del Govern

Tant en la causa de la Sala Segona del Suprem -contra la majoria de l’anterior Govern de la Generalitat, encapçalat pel seu president Puigdemont, i els líders independentistes catalans Jordi Sánchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium) i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell -com també des del jutjat número 13 de Barcelona- en aquest cas, iniciat contra l’exsenador Santiago Vidal i ampliat a tot el Procés. I s’ha notat en els òrgans públics de les dues administracions encarregades del control de les despeses públiques. Primer, sobre la Intervenció de la Generalitat, i després sobre el Ministeri d’Hisenda, que per la via de les mesures adoptades a partir de novembre del 2015 i especialment des de l’estiu passat ha vingut controlant absolutament els comptes, l’administració financera i els pagaments de la Generalitat.

Com a resultat d’aquesta fiscalització i dels requeriments dels jutges, Hisenda ha remès entre el gener passat i aquest mateix mes d’abril fins a cinc informes amb les consegüents explicacions de la Intervenció general de la Generalitat al jutge de Barcelona, ​​sense que s’hagi pogut denunciar indicis concloents de malversació.

Aquests documents han acabat al seu torn en la taula del jutge Llarena, qui utilitzant les diligències practicades per la Guàrdia Civil va acordar imputar malversació a Puigdemont i part del seu Govern, inclòs el seu vicepresident d’Economia, Oriol Junqueras, per una xifra inicial d’1, 6 milions d’euros. La Benemèrita, per la seva banda, també coneix aquests informes per dirigir les indagacions policials al jutjat barceloní.

Els moviments judicials sobre l’administració catalana darrere de proves de la malversació van arrencar formalment el 30 d’octubre, quan el magistrat del jutjat número 13 de Barcelona, ​​Juan Antonio Ramírez Sunyer, va requerir al departament d’Economia, que el seu més alt càrrec del Govern després l’aplicació del 155 era ja el seu secretari, Pere Aragonès, tota la informació disponible “sobre qualsevol tipus de despesa (de la Generalitat) per a la celebració de l’anomenat referèndum del passat 1 d’octubre”. El 17 de novembre, Economia va respondre al requeriment del jutge que “als directors de servei no els consta que s’hagi fet cap tipus de despesa per a la celebració del referèndum”.

Comentaris
Comparteix
702Shares

Noticies relacionades

Comments are closed.