Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Denuncien les greus vulneracions dels drets de les persones amb trastorns mentals a Espanya

Comparteix
0Shares

La Confederació Salut Mental Espanya acaba de fer públic l'”Informe sobre l’estat dels Drets Humans de les persones amb trastorn mental a Espanya 2017″, un document amb el qual denuncia les principals vulneracions de drets humans de persones amb problemes de salut mental.

Segons revela les més de cent pàgines de què consta aquest informe, les persones amb trastorn mental veuen vulnerat el seu dret a la integritat física i mental en situacions com els ingressos involuntaris o les esterilitzacions forçoses. La violència de gènere i la manca de recursos específics suposen, un any més, una de les principals denúncies.

El document, elaborat per l’Assessoria Jurídica i el Comitè Jurídic de Salut Mental Espanya, ofereix com alternatives exemples de bones pràctiques, èxits i recomanacions en aquest àmbit.

Aproximadament una de cada deu persones pateix un trastorn mental, però, tan sols l’1% del personal sanitari mundial presta els seus serveis en aquest àmbit de la salut.

Són dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre aquest tema, un fet que incideix en la necessitat de reforçar el lideratge i les polítiques governamentals en l’àmbit de la salut mental, prestar serveis integrals i assistència social en entorns comunitaris, entre altres temes.

L’últim informe de l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat), llançat amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, reflecteix que Espanya està la cua de la Unió Europea en nombre de psiquiatres per habitant.

Segons les dades, referides a l’any 2015, Espanya compta amb 10,5 psiquiatres per cada 100.000 habitants (encara que l’estadística només té en compte als professionals que treballen en hospitals, de manera que la xifra total seria lleugerament superior). Davant d’això, però, Suïssa té fins a cinc vegades més (50,1 psiquiatres per cada 100.000 habitants), i països com França i Alemanya, més del doble (22,7 i 22,3, respectivament).

Tracte inhumà
Ingressos involuntaris i altres mesures restrictives
La perspectiva de gènere, assignatura pendent
tracte inhumà

Arran dels resultats obtinguts, la Confederació posa de manifest la seva preocupació pels tractes inhumans o degradants que segueixen patint en Espanya les persones amb trastorn mental, d’acord amb les denúncies recollides pel seu servei d’Assessoria Jurídica al llarg de l’any 2017.

L’informe insta a prevenir i eliminar la discriminació d’aquestes persones afectades amb aquestes malalties, ja que “les persones amb problemes de salut mental constitueixen un dels col·lectius més susceptibles de patir situacions d’exclusió, discriminació, explotació i desigualtat”.

Segons explica Nel González Zapico, president de Salut Mental Espanya, a Espanya “encara se segueixen produint esdeveniments que haurien d’estar superats. El nostre objectiu i el nostre deure com a moviment associatiu és treballar pel compliment dels drets del col·lectiu, els quals es veuen vulnerats gairebé diàriament i en diferents formes i contextos al nostre país”, recalca.

Per Irene Muñoz, assessora jurídica de Salut Mental Espanya, la forma en què Espanya incompleix la normativa internacional que protegeix els drets de les persones amb problemes de salut mental es basa en la “predominança d’una mentalitat que porta a veure com ‘normal’ coses que en realitat constitueixen greus vulneracions de drets humans”. Muñoz explica que això dóna lloc a l’estigma “que alimenta el prejudici i condueix a conductes discriminatòries”.

Ingressos involuntaris i altres mesures restrictives

A través d’aquest informe, editat per tercer any consecutiu, Salut Mental Espanya denúncia al llarg del mateix que “encara se segueix de manera general ignorant la diversitat de la persona com a ésser humà subjecte de drets i digna d’un tracte humà”.

En el capítol ‘Dret a la llibertat i seguretat’, l’informe denúncia que a Espanya segueix sent una pràctica habitual els tractaments forçats i la medicació administrada sense el consentiment de la persona o en contra de la seva voluntat, així com l’anomenada ‘teràpia electroconvulsiva ‘i mesures restrictives com l’ingrés involuntari, els aïllaments o les contencions mecàniques.

Referent a això, denuncia que no hi ha protocol d’actuació únic ni normes mínimes en l’àmbit estatal. L’informe recull com a exemples de vulneracions la mort de diverses persones a les quals els havien aplicat contencions mecàniques en hospitals psiquiàtrics d’Astúries i Galícia, així com la falta d’assistència psiquiàtrica a l’Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Sevilla.

Irene Muñoz destaca que l’informe denuncia, entre altres coses, “la manca d’adequació a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, la desconsideració de la doble vessant social i sanitària que té aquesta matèria, o la manca de garanties perquè la persona ingressada accedeixi a la justícia en igualtat de condicions amb les altres”.

La perspectiva de gènere, assignatura pendent

“La perspectiva de gènere continua sent una assignatura pendent en l’àmbit de la salut mental”, denuncia aquest document, i afegeix que “no es compleixen els estàndards internacionals” de manera que “aquest enfocament continua exclòs en matèria de salut mental de manera injustificable”.

Un any més, una de les principals vulneracions de drets és la violència de gènere. Tot i que 3 de cada 4 dones amb problemes de salut mental han patit aquest tipus de violència, encara no hi ha recursos d’acollida específics per a persones amb trastorn mental.

“Les dones amb problemes de salut mental es troben en aquest estadi de la lluita pels seus drets en què es qüestiona sistemàticament la seva condició de víctimes sota arguments com ara que el seu relat no és veraç causa del seu problema de salut mental”, assegura Irene Muñoz.

“Per tant, aquestes dones es troben desprotegides i excloses dels recursos, fins i tot en les ocasions en què es constata la violència, i els seus drets queden desemparats”, afegeix aquesta experta jurídica.

A això s’afegeix que “a moltes dones i nenes amb trastorn mental se’ls priva del seu dret a fundar una família i, encara més, s’arriba fins i tot a danyar la seva integritat corporal”. Pràctiques com l’esterilització forçosa i l’avortament coercitiu (sense el seu consentiment) continuen vigents al nostre país, efectuant sota el paraigua de “el que és millor per a elles”, segons s’assegura en l’informe.

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Comments are closed.