Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Polèmic informe jurídic encarregat pel PP: “L’única nació titular d’un dret a decidir és l’espanyola”

Comparteix
378Shares

Un informe jurídic encarregat pel PP al catedràtic de Dret Constitucional Carles Vidal Prat assegura que l’única nació titular d’un dret a decidir és l’espanyola i que incloure aquest dret en una reforma estatutària és incompatible amb el concepte de la Constitució. Així mateix, assegura que l’únic fonament de l’autogovern està en la mateixa Constitució i no en els drets històrics.
Aquest informe serà presentat aquest dissabte a Bilbao pel president del PP basc, Alfonso Alonso, en un acte entorn de l’Estatut de Gernika, en què també participarà el seu propi autor.
El catedràtic ha realitzat un informe jurídic sobre la “Proposta de bases i principis per a l’actualització de l’autogovern basc a través d’una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Gernika” elaborada pel PNB.
L’informe assenyala que aquesta proposta planteja algunes qüestions que presenten “evidents dubtes” sobre la seva constitucionalitat. Segons la seva opinió, es parteix d’una “base errònia”, ja que parla d’establir un sistema de bilateralitat efectiva quan l’Estat autonòmic dissenyat en la Constitució és un model “descentralitzat i basat en la multilateralitat”.
Segons el parer del catedràtic, és lògic parlar de bilateralitat si la reforma que es planteja es limités a l’àmbit purament estatutari, però, segons apunta, es pretenen modificar molts elements que “no són només estatutaris, sinó constitucionals o que pertanyen a l’àmbit de la normativa bàsica estatal, o fins i tot del Dret de la UE”.
L’informe diu que sembla com si la Constitució “no anés a tenir vigència plena en el” Nou Estatus Polític “i com” si tot és supedita-se a la disposició addicional primera, fonamentant-ho tot en el reconeixement dels drets històrics”. En aquest sentit, defensa que aquests drets històrics tenen vigència “en la mesura que són compatibles amb la Constitució”.
“En tot moment es parla d’una relació entre iguals, oblidant que les comunitats autònomes també són Estat i que els ciutadans que habiten en aquesta comunitat autònoma no constitueixen un subjecte polític independent i autònom respecte a la resta de ciutadans espanyols”, afegeix.
El catedràtic recorda que, en abordar la constitucionalitat de la Llei del Parlament de Catalunya 20/2017, de 8 de setembre, anomenada “de transitorietat jurídica i fundacional de la República”, el Tribunal Constitucional insisteix que la via per a determinades reformes és la de modificar la Constitució, de manera que “no pot reformar-se l’estatus d’una Comunitat autònoma si abans no s’aborda la reforma constitucional”.

En aquest sentit, afirma que moltes iniciatives de les quals es proposen requeririen prèviament la reforma constitucional i, per tant, s’està “emmascarant” aquesta reforma “sota el paraigua d’una modificació estatutària”.

L’informe assenyala que la proposta es basa en una suposada “primacia” de la disposició addicional primera de la Carta Magna, que reconeix els drets històrics, sobre la resta de la Constitució i atribueix a Euskadi una “suposada condició de ‘subjecte polític-jurídic titular ‘d’uns drets, però, d’acord a la jurisprudència constitucional, “no existeix aquest subjecte”.

El catedràtic assegura que l’únic fonament de l’autogovern de la Comunitat Autònoma del País Basc, concretat en l’Estatut d’Autonomia, està “en la mateixa Constitució, i no en els drets històrics”.
L’estudi assenyala que la concreció dels drets històrics es refereix “gairebé exclusivament” al Concert. A més, considera que la pretensió que sigui el Parlament Basc qui concreti ara les noves dimensions d’aquests drets històrics “desborda les seves competències i capacitats”.

IDENTITAT NACIONAL DEL POBLE BASC

D’altra banda, l’informe assenyala que, en l’actual marc constitucional espanyol, no pot afirmar-se, en sentit jurídic, que el “poble basc” sigui una “nació”. El catedràtic, que creu que la proposta del PNB “planteja sortir-se del marc jurídic-constitucional vigent”, afirma, d’altra banda, que la Constitució “prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes.
Per això, adverteix que, quan es diu en el text que en la reforma de l’Estatut s’articularan “fórmules i mètodes relacionals de cooperació i relació amb Navarra i els territoris bascos en els termes més amplis possibles”, caldrà estar pendents de “els riscos que comporta no només des del punt de vista jurídic constitucional intern, sinó pel que fa a la República francesa i la UE”.

L’informe afirma que, amb la proposta del PNB, s’està davant d’un “intent de reforma del model territorial espanyol, en una línia no ja federal sinó fins i tot confederal” quan “dins de la Constitució no té cabuda la pretensió de dissenyar un model confederal”.

DRET A DECIDIR

El catedràtic també es refereix a la menció al dret a decidir i creu que aquesta expressió “emmascara la del dret a l’autodeterminació”. Segons la seva opinió, aquest eufemisme que suposa la utilització de l’expressió “dret a decidir” per “emmascarar”, el “dret a l’autodeterminació”, es va veure confirmat, en el cas català, amb la Llei del Parlament de Catalunya 19/2017, del referèndum d’autodeterminació, anul·lada pels tribunals.
L’informe assegura que la inclusió del dret a decidir és “incompatible” amb el mateix concepte de la Constitució, ja que “cap Estat i cap Constitució poden preveure mecanismes que facilitin la seva pròpia destrucció”. “L’exercici del dret a decidir per separar-se d’un Estat, és a dir, la secessió, és un acte, la conseqüència és no solament la ruptura de l’Estat sinó la destrucció de la Constitució”, afegeix.
Finalment, indica que les nacionalitats i regions no tenen cap dret a decidir “pel seu compte i de forma sobirana” i afegeix que l’autonomia no és sobirania. En aquest sentit, ressalta que “l’única nació titular d’un dret a decidir és l’espanyola i aquest dret només pot avui exercir-se a través del poder constituent constituït, és a dir, el poder de reforma”.
El catedràtic apunta que l’exercici del dret a decidir i l’ús del referèndum “s’ha de plantejar sempre dins el marc legalment establert”.

D’altra banda, nega, “com pretén el document”, que hi hagi una “suposada primacia” de la disposició addicional primera sobre els articles 148 (competències de les comunitats) i 149 (competències de l’Estat”, amb l’única excepció del règim econòmic financer de Navarra i País Basc. “Es pretén, d’aquesta manera, estendre el concepte de” Concert econòmic “al de” Concert polític”, apunta.
L’informe, que recorda que les minories nacionals no són subjectes d’un suposat dret de secessió a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, afegeix que la integritat territorial i la mateixa organització territorial és competència de cada Estat membre, i la Unió té l’obligació de “respectar-la”.

Comentaris
Comparteix
378Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Comments are closed.

378Shares