Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Els pressupostos de Montoro no convencen ni al banc d’Espanya

Comparteix
411Shares

Ja només faltava que sortís el Banc d’Espanya a renyar al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per els seus comptes públics. Ningú esperava que fos així, però així ha estat. El governador, Luis María Linde, ha obert el torn de compareixences a la comissió de Pressupostos, on es farà el debat de les esmenes parcials als comptes públics (si aconsegueixen passar el debat a la totalitat la setmana que ve). El discurs del governador acostuma a ser pla, però aquesta vegada, en la seva última intervenció en aquesta comissió (el seu mandat acaba al juliol), ha volgut advertir Montoro del risc d’aprovar ara uns pressupostos expansius com els que ell ha portat al Parlament.

“El to de la política fiscal és expansiu”

Ha advertit Linde, en contrast amb el to neutral de 2017, el que provoca que “no es produeixin avenços en la reducció de l’encara elevat dèficit estructural de les administracions públiques”. Això vol dir que Espanya no només no progressarà en la seva fase d’ajust fiscal, sinó que farà un pas enrere. L’únic ajust es produeix gràcies al cicle econòmic. En altres paraules: el Govern i els seus socis de Pressupostos estan utilitzant ingressos estructurals per realitzar una política expansiva, és a dir, incrementar la despesa pública i reduir els impostos.

Això vol dir que Espanya no aprofitarà un any d’intens creixement econòmic a seguir ajustant el dèficit estructural, que “se situaria al voltant del 3% del PIB al tancament de l’any”, ha lamentat Linde. Com sempre passa, quan la situació cíclica va bé, els governs tenen temptacions d’aplicar una política fiscal expansiva, ja que és més popular vendre una baixada d’impostos o un increment de la despesa. El problema d’aquesta política és que, quan torna la crisi econòmica, el país no té marge per dur a terme una política fiscal anticíclica i es veu obligat a aplicar fortes retallades, just com va passar a Espanya en l’any 2009.

Per aquest motiu, Linde ha volgut recordar a Montoro que el repte a curt termini del país és “recuperar l’equilibri estructural dels comptes públics per guanyar marge fiscal”. Per aconseguir-ho, “cal un ajust significatiu”, just el camí oposat al que ha emprès Montoro aquest any. “El risc més gran a mitjà termini és la persistència d’un elevat nivell de deute públic”, ha advertit Linde, una situació que es perpetua amb aquests comptes públics. El 2017, Espanya va tancar amb un nivell de deute del 98,3% del PIB, un nivell que “pot afectar l’economia, tant per l’absorció de recursos com per la necessitat de finançament extern i la reducció dels marges de maniobra de la política fiscal davant de situacions adverses”.

El risc més gran a mitjà termini és la persistència d’un deute públic elevatuna forta càrrega fiscal sobre els comptes públics.

Si Espanya arriba a aquest moment amb greus desequilibris, els problemes es multiplicaran. [Montoro va incrementar la recaptació en 2017 un 5,2%] Linde també ha demanat a Montoro que avanci en la reforma del finançament autonòmic i local, que ha mantingut aparcada durant l’últim any. Pel governador, és prioritari aconseguir “el concurs de les administracions territorials per aconseguir l’estabilitat pressupostària”. El nou sistema hauria d’elevar la transparència de l’actual i fomentar la corresponsabilitat fiscal de tots els territoris. A més, ha demanat que les comunitats “tornin als mercats com a via principal de finançament, deixant la resta de fons de l’Estat com un mecanisme d’emergència”. Baixa el deute de les administracions públiques ha de ser una prioritat. I finalment, ha demandat que es culmini la reforma de les pensions per recuperar el consens de país que va trencar el Govern amb la seva reforma unilateral de 2013. Linde ha advertit que, “en absència d’increments addicionals dels ingressos, l’ajust es produiria a través d’una reducció de la taxa de substitució [la proporció entre salari mitjà i pensió mitjana]”. Per aquest motiu, Linde ha reclamat una actualització del sistema per aconseguir que l’ajust s’equilibri “entre la taxa de substitució i els ingressos”.

Comentaris
Comparteix
411Shares
Segueix-nos!

Comments are closed.

411Shares