Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Un mes d’arrest per a una soldat de l’exèrcit espanyol que va denunciar per assetjament sexual a un capità

Comparteix
0Shares

La soldat espanyola A. I. L. T., destinada a Ceuta, pot pagar molt car haver denunciat a un capità per assetjament sexual i laboral. La seva denúncia va arribar al Suprem, que va acabar absolent al capità. Basant-se en aquesta sentència, l’Exèrcit l’ha expedientat per fer “manifestacions basades en asseveracions falses” i l’instructor ha demanat que se li imposi un mes d’arrest. No obstant això, el fiscal i un jutge del Suprem van estimar que la denúncia de la fi no estava infundada.
En les seves conclusions, presentades al març, l’instructor de l’expedient es mostra extraordinàriament dur amb la soldat. Assegura “ha quedat demostrada la falsedat” de les seves denúncies i afegeix que aquestes responien “a l’astut intent d’aconseguir que es reconegués la seva baixa [mèdica] com a contingència professional, amb total menyspreu per la imatge de l’esmentat capità i en detriment de la bona consideració d’aquest en la seva unitat”.

La militar va assegurar que, amb motiu d’unes maniobres, l’oficial es va acostar a ella i li va dir: “Em sembles una dona molt morbosa, sempre t’estic observant i m’agradaria quedar amb tu”. A continuació, sempre segons el seu relat, el Capità li va posar una mà al braç i una altra a la cintura, pel que ella el va rebutjar contundent, al·legant que tenia parella i que la seva relació amb ell era sol professional. A partir d’aquest moment, sosté la fi, el capità va començar a assetjar laboralment, negant-li permisos i sancionant, el que li va causar un trastorn depressiu i un avortament de cinc mesos.

Segons l’instructor de l’expedient disciplinari, la soldat va fer aquestes acusacions “amb plena consciència de [el seu] falsedat, amb l’especial ànim de lesionar la imatge de l’esmentat capità”. És per això pel que, després de qualificar els fets com a falta disciplinària greu, consistent en “fer queixes o manifestacions contràries a la disciplina o basades en asseveracions falses”, proposa imposar-li la màxima sanció prevista: un mes d’arrest.

“La sanció econòmica de vuit a 15 dies de multa”, argumenta, “no sembla per al cas que ens ocupa proporcionada, tenint en compte la gravetat de les asseveracions i de la inexorable lesió de la bona fama del capità per mor d’haver conegut aquest assumpte la jurisdicció militar, així com la penalitat soferta per aquest, incita en la condició de part de qualsevol procés criminal, independentment del resultat d’aquest”.

És a dir, l’instructor considera més greu la conducta de la soldat i proposa castigar amb més duresa pel fet que denunciés al capità davant la Justícia i aquest fos jutjat.

L’origen de l’expedient està en un incident de juliol de 2014 -set mesos després de les maniobres- quan el capità va comunicar a la cap que li imposava una altra sanció i la militar, després de patir un atac d’ansietat, va demanar la baixa mèdica, al·legant com a causa l'”assetjament del capità”.

L’expedient va quedar en suspens mentre es tramitava la denúncia per assetjament sexual i laboral presentada per la soldat i es va reactivar el gener passat, una vegada que el capità va ser absolt amb caràcter definitiu. En menys de dos mesos, l’instructor ha conclòs l’expedient i demanat per la militar la pena màxima prevista per faltes greus.

La rotunditat amb la qual l’instructor sosté la falsedat de la denúncia de la soldat i fins i tot la seva mala fe contrasta amb el fet que la seva denúncia fos admesa per la justícia castrense i que el fiscal, un cop celebrat el judici, demanés set mesos de presó per al capità per un delicte d’abús d’autoritat.

La Sala Militar del Suprem va confirmar el juliol passat l’absolució del capità, però un dels seus magistrats va presentar un vot discrepant en favor d’admetre el recurs de la soldat.

Informes pericials

Segons aquest jutge, el tribunal no va valorar adequadament els dos informes pericials. En un d’ells, un coronel psiquiatre va dictaminar taxativament que la causa del trastorn psicològic sofert per la militar va ser “l’actuació inapropiada del seu capità”; i en l’altre, de l’Hospital Central de la Defensa, es deia que la simptomatologia de la soldat “pot ser compatible amb una situació d’assetjament”. No es tractava, doncs, d’una denúncia manifestament infundada.

Més enllà d’aquest cas, l’amenaça d’arrest que pesa sobre les militars que denunciïn els seus comandaments, si les seves denúncies no acaben en condemna, pot dissuadir a les víctimes i afavorir la impunitat dels assetjadors.

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Be First to Comment

Deixa un comentari