Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El fil sobre Catalunya, Espanya, Rajoy i els pressupostos que fa furor a Twitter

Comparteix
0Shares

M. Rajoy està nerviós i fa l’impossible per poder aprovar els pressupostos, fins i tot usa l’amenaça. Però sembla que ho té complicat.

1) 26 setembre 2017. El ministre d’Hisenda espanyol, C. Montoro, anuncia que no es poden aprovar els pressupostos per al 2018 i que per tant s’ajorna la discussió fins a principi d’any. El PNB ja anuncia que es troben molt lluny de l’acord i el PSOE diu que ni parlar-ne de donar-hi suport.

‏2) Octubre 2017. Intervenció i aplicació del 155. El PNB diu que no donarà suport als pressupostos fins que no s’aixequi el 155 i hi hagi govern. El lehendakari Urkullu està a favor d’aprovar els pressupostos però la pressió del partit per una banda i Bildu per una altra impedeix qualsevol moviment

3) 21-12. M. Rajoy rep una sonora bufetada a les eleccions catalanes. El seu partit es queda amb quatre diputats i Soraya-35 desapareix del mapa. Alemanya emet un comunicat oficial demanat “respectar els resultats”. Nervis. El PNB es manté ferm: NO! L’estratègia Rajoy de tornar la normalitat a Catalunya ha fracassat estrepitosament.

4) El govern espanyol intenta de totes les maneres que es formi govern a Catalunya ràpidament. Amenaça per totes bandes: casella amb el castellà, més intervenció, etc. Els partits sobiranistes emprenen una tàctica poc entesa per les seves bases: marejar la perdiu i guanyar temps.

5) M. Rajoy tasta la seva medicina: deixar podrir les coses. Nervis a la Moncloa; el PNB no baixa del burro i cada vegada s’allunya més de votar sí als pressupostos. No pot fer una altra cosa: Bildu i Otegi es freguen les mans esperant la foto del pacte Rajoy-Urkullu. Però aquesta foto no arriba. Urkullu no pica; li va el càrrec.

6) 14 de febrer 2018. Davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos, el ministre d’Hisenda, C. Montoro, assegura que el govern no descarta una pròrroga de dos anys: “Es una posibilidad, aunque no es lo deseable”. La fórmula és anar tirant a base de decrets llei.

7) 23 de febrer 2018. M. Rajoy esmena la plana a Montoro. Des de Brussel·les (!) el president del govern espanyol anuncia que abans de Setmana Santa el Consell de Ministres donarà llum verda al projecte de pressupostos per a què siguin aprovats definitivament al mes de juny.

8) M. Rajoy, des de Brussel·les (no oblidem aquest detall) diu que “antes del 25 de marzo el gobierno aprobará las cuentas” i espera de la responsabilitat de tothom: “cuento con que se alcance la normalidad en Cataluña” i això permeti al PNB un acostament a l’executiu espanyol.

9) 28 de febrer 2018. Sánchez reta a Rajoy a què “presente los Presupuestos ya o convoque a urnas”. Critica Rajoy perquè “ya estuvo un año en funciones y no puede estar cuatro” en aquesta situació. “Gobernar no consiste en conservar el poder a cualquier precio”, assegura Sánchez.

10) L’avís de Sánchez és important perquè ell no controla el seu grup parlamentari més enllà d’uns pocs diputats. Per tant, el que ens diu és “si el grup parlamentari socialista dóna suport als pressupostos és en contra de l’actual direcció” . Atents!

11) Per tant, Pedro Sánchez fa un avís a navegants: “qui se salti la disciplina de partit no repetirà a les següents eleccions”. La vella guàrdia no es pot moure, i fa el que sap fer sempre: amenaça amb enquestes electorals dient que C’s passa per davant del PSOE.

12) Com a mostra, les declaracions d’Alfonso Guerra: “El exvicepresidente del Gobierno augura que los votantes de España premiarán al partido de Albert Rivera por su posicionamiento ante el procés”. En canvi, des del PSOE es diu això de les enquestes dels mitjans de l’Íbex35:

13) El PSOE creu que les enquestes dels mitjans són “una especie de brujería”. El secretari del Área de Estudios y Programas, José Félix Tezanos, diu que els sondejos s’han convertit en “publicidad política”. Per cert, el PSOE sobre les declaracions d’Alfonso Guerra: “només és l’opinió d’un socialista”.

14) 1 de març de 2018. M. Rajoy és entrevistat a El programa de Ana Rosa de Tele5: “Rajoy se muestra optimista con respecto a la aprobación de los presupuestos: No hemos llegado a ningún acuerdo todavía pero espero aprobarlos el 23 de marzo”.

15) Primera quinzena de març: manifestacions multitudinàries feministes, estudiants i pensionistes. Problemes d’ordre públic a Múrcia i Madrid. Catalunya sense govern i amb el 155 encara actiu. La justícia espanyola presenta aluminosi en els diferents estudis internacionals.

16) El PNB té olfacte (porten molts anys al poder) i ensuma que estem en un final d’etapa. El divendres 16 de març es produeix un fet rellevant. El PNB diu tres no: no als pressupostos, no al 155 i no a la presó dels Jordis, Oriol i Quim Forn. I ho fa pactant amb Bildu i Podemos!

17) L’aposta és massa alta ara per tirar-se enrera. M. Rajoy intenta salvar els mobles. Filtra que el TC debatrà (suposadament) dissoldre la cambra catalana i fer de nou eleccions al cap de dos mesos. És una nova amenaça i un nou pressing per als polítics catalans.

18) Per això Rajoy mou fitxa de nou: el Consell de Ministres podria aprovar el dimarts 27 (hem passat del 23 al 27) de març i entrar al Congrés una setmana després de Setmana Santa, el tres d’abril, segons han informat a Europa Press fonts de l’Executiu i del PP. Tres d’abril!

19) Per què el tres d’abril? Doncs perquè el 30 de març el TC dissoldrà -suposadament- la cambra catalana i M. Rajoy creu que llavors el PNB podrà dir sí als pressupostos. Insòlit. El president Roger Torrent només cal que jugui una mica més amb els tempos amb la col·laboració de la CUP i ho allargarem.

20) Evidentment no explicaré aquí quina és l’estratègia per allargar la situació, però és ben fàcil de fer i de derrotar a M. Rajoy. I ara, el resum de tot plegat: Merkel ja és presidenta, Rajoy va anunciar des de Brussel·les que hi haurien pressupostos, el PNB que diu no, no i no.

21) I Espanya en flames. I per últim, us ho vaig dir fa unes setmanes: Rajoy no va aprofitar la vacant de Luis De Guindos per remodelar el seu govern; no, només va nomenar un nou ministre d’Economia i avall. Pel que queda de legislatura, per què fer una remodelació a fons?

22) Un 2018 apassionant en què passaran moltes coses. Estigueu atents i alerta, i sobretot no critiqueu tant els nostres polítics, que fa temps que saben el que fan i se l’estan jugant molt. I llegiu entre línies. Ernest Maragall al programa de TV3 FAQS: “el pacte ja està fet fa temps”. No es pot ser més clar!

Bernat Deltell PeriodistaBernat71

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari