Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

La CNMC fixa en 48.000 milions la factura de la corrupció en la contractació pública

Comparteix
489Shares

La CNMC té els resultats d’un anàlisi preliminar sobre els diferents mecanismes de contractació pública i el resultat no pot ser més eloqüent. La manca de competència arrossega les administracions públiques a malgastar els diners de tots els espanyols amb un seguit d’actuacions que el supervisor major del Regne qualifica senzillament com ineficients. La conclusió és més demolidora per als responsables de l’erari públic perquè el sobrecost d’aquestes pràctiques es calcula al voltant d’un 25% dels 194.000 milions que anualment es destinen a licitacions de serveis públics amb càrrec a l’Estat.

L’import en termes absoluts del que podria estalviar-se en contractació pública suposa més de 48.000 milions d’euros; o el que és igual, un 4,5% del PIB. Parlem, per tant, d’un percentatge que supera fins i tot la previsió de dèficit públic compromesa amb Brussel·les per a aquest any 2015 i que està fixada en el 4,2%. Dit en altres paraules, Espanya podria resoldre d’un cop de ploma els desequilibris permanents que dessagnen els comptes públics si escometés una política de contractació pública més efectiva en el conjunt de l’Administració de l’Estat.

La CNMC, en el seu paper de màxima autoritat de regulació i competència, ha elaborat una primera guia sobre contractació pública amb la qual tracta de posar el dit a la nafra de les principals deficiències que caracteritzen els processos de licitació, alhora que llança clares recomanacions per posar límit a les pràctiques col·lusòries que predominen entre els oferents de serveis públics. Als pactes secrets de no competència o repartiment de mercat, els cèlebres càrtels econòmics, estan en el punt de mira com un objectiu prioritari de la CNMC, però la lluita contra aquestes organitzacions requereix també una legislació d’acord que dissuadeixi des d’un punt de vista civil i penal el desenvolupament d’actuacions il·legals i molt perjudicials per al conjunt dels contribuents.

Competència versus corrupció

Entre els exemples de males pràctiques que destaca l’organisme encarregat de defensar la competència figura la creació d’empreses públiques que actuen com a beneficiàries a dit de contractes de l’Estat. També denuncia l’extensió temporal de les concessions que habitualment s’atorguen en els terminis màxims que permet la normativa sense que hi hagi una avaluació profunda de la seva necessitat i proporcionalitat, provocant el consegüent tancament de mercat per a la resta d’operadors. Aquesta manca clamorosa de competència és una de les condicions necessàries que condueix a la corrupció i, segons postil·la la CNMC, “quan hi ha corrupció sempre hi ha manca de competència”.

Les anàlisis dutes a terme als darrers anys sobre la contractació pública a Espanya posen en relleu una àmplia sèrie de llacunes que comencen en la manca de transparència i publicitat adequada dels processos d’adjudicació, així com la manca d’un suport tecnològic que ajudi a l’elecció de les millors ofertes. La CNMC troba a faltar més una avaluació de l’eficiència econòmica i de la competència efectiva amb un excés de barreres d’entrada al mercat. Més greu si cap és també l’existència d’un dèficit de cooperació administrativa, que es tradueix en un sistema de control deficient i en una normativa dispersa i massa restrictiva.

En l’apartat de solucions immediates per pal·liar el ‘forat negre’ de la contractació pública el regulador únic considera que el Govern ha d’aprofitar el procés de transposició de les directives europees sobre la matèria per tal d’adaptar gradualment els més moderns procediments de gestió al dret intern. Amb independència d’aquestes actuacions conjunturals, la teràpia d’actuació que proposa la CNMC implica implementar nous instruments econòmics, jurídics i tecnològics que contribueixin a un canvi estructural del sistema d’aprovisionament públic fent-lo més favorable a la competència.

L’entitat que presideix José María Marín Quemada està preparant un document de reflexió sobre la contractació pública que servirà a manera de ‘vademècum’ per concretar el diagnòstic definitiu i les línies d’actuació que es requereixen dins d’una activitat que suposa el 18,5% del PIB a Espanya. La contractació pública s’ha convertit en un pou sense fons que cal suturar amb urgència per evitar no només el dispendi dels recursos públics sinó també la crispació social sobre la incapacitat dels polítics per gestionar els diners de tots els espanyols.

Comentaris
Comparteix
489Shares

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari