Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

¿Injúries a la Corona o llibertat d’expressió?L’Estat espanyol s’exposa a pagar indemnitzacions de milers d’euros.

0Shares

Cassandra, Valtonyc, Pablo Hasel … el debat sobre la llibertat d’expressió està en plena ebullició a Espanya, en particular el dret (i els límits) dels ciutadans a criticar o rebutjar als càrrecs públics i a la monarquia. Aquest dimarts el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà sobre el cas amb què va començar tot: la crema de fotos dels reis a 2007 a Girona, que va acabar amb dos joves condemnats per injúries a la Corona i la negativa del Tribunal constitucional (TC) a donar-los empara.
El tribunal europeu de garanties haurà de decidir si, com van exposar en els seus recursos Enric Stern i Jaume Roura, la condemna de l’Audiència Nacional per injúries a la corona va suposar una “ingerència injustificada” en el seu dret a la llibertat d’expressió, protegida per l’article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH). El TEDH podria avalar la multa de 2.700 euros imposada a cadascun dels dos joves o, per contra, condemnar Espanya per vulnerar els drets fonamentals de Stern i Roura. L’Estat s’exposa a haver de pagar-los una indemnització de milers d’euros.

El lletrat dels dos joves, Benet Salellas, considera que la decisió del TEDH serà “jurídicament molt interessant” en el camp dels límits de la llibertat d’expressió. “És una sentència que per si sola ja és important perquè tracta sobre decisions del Constitucional i de l’Audiència Nacional molt controvertides, amb diversos vots particulars de magistrats”, afegeix.

Tant el recurs dels joves davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional com el recurs d’empara davant el TC van provocar un intens debat entre els togats. En ambdues instàncies els magistrats es van dividir, encara que finalment l’Audiència Nacional va confirmar la condemna per injúries a la corona per deu vots a sis, i el Constitucional va rebutjar el recurs d’empara per set a quatre.

Llibertat d’expressió i odi
Els magistrats del TC van votar en 2015 en contra d’acceptar l’empara sol·licitada no només perquè, segons la seva opinió, la crema de fotos dels reis que Stern i Roura van perpetrar el 2007 anava més enllà de la llibertat d’expressió. També van incloure una valoració sobre el delicte d’odi, al qual van vincular amb la crema de fotografies dels monarques.

“Cremar públicament el retrat dels Monarques és un acte no només ofensiu sinó també incitador a l’odi, en la mesura en què la cremació de la seva imatge física expressa, d’una manera difícilment superable, que són mereixedors d’exclusió i odi. L’escenificació de aquest acte simbòlic trasllada la idea que els Monarques mereixen ser ajusticiats “, van concloure set dels onze magistrats del TC.

Especialment contundents van ser els vots particulars dels altres quatre magistrats del TC que van considerar, en contra de la majoria del ple, que la crema de la foto de Joan Carles I i Sofia sí entrava en els límits de la llibertat d’expressió, i per tant s’havia d’haver admès el recurs d’empara dels condemnats.

“Em resulta penós que a la banalització de l’odi se li una ara una banalització de la pena de mort”, va retreure el magistrat progressista Juan Antonio Xiol Ríos. “La crítica malsonant, la manifestació políticament incorrecte, els gestos o actes desabridos, de mal gust o d’impactant exageració no queden expulsats del camp legítim de la llibertat d’expressió”, va recordar la magistrada Adela Asua en el seu vot particular, al qual es va adherir el seu col·lega Fernando Valdés Dal-Ré. “La meva postura és optar pel reconeixement de la llibertat ideològica i la protecció de la seva manifestació”, va escriure la magistrada Encarnación Roca.

L’argumentació del TC per no donar empara als joves va obrir la caixa de Pandora. Tal com va recordar la portaveu a Catalunya de Jutges i jutgesses per a la Democràcia, Montserrat Comas d’Argemir, la decisió del TC el 2015 “està comportant que ara molts comportaments s’estiguin investigant per delictes d’odi, quan aquests delictes versen només sobre casos de minories històricament discriminada “.

“El TC va fer una configuració del discurs de l’odi molt tancada i limitadora de la llibertat d’expressió que el TEDH hauria de corregir”, assevera Salellas, que confia més en què el tribunal amb seu a Estrasburg “no sigui aliè a la deriva autoritària a matèria de drets fonamentals que actualment viu l’Estat espanyol “. La resposta, aquest dimarts a les 10h.

Comentaris
0Shares

Noticies relacionades

Be First to Comment

Deixa un comentari