Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El “Consell de Transparència” té 18 treballadors per auditar 100.000 entitats i empreses

0Shares

El Consell de Bon Govern i Transparència, l’organisme independent que vetlla per l’accés obert a la informació pública i la rendició de comptes de les institucions, exigeix ​​més pressupost i mitjans per poder dur a terme les seves funcions i complir la llei que va aprovar el Congrés el 2013.

En l’actualitat compta amb 18 persones, inclosa la seva presidenta [Esther Arizmendi, que va morir el novembre passat], malgrat que segons aquesta norma -en vigor des de desembre de 2015- tenen entre les seves comeses avaluar la transparència de més de 17.800 entitats de dret públic i altres 80.000 de dret privat que tenen relació amb les administracions públiques. L’òrgan responsable de mesurar l’accés a la informació que donen les institucions fa una crida en el seu últim informe corresponent a l’any 2016, que es va publicar el passat 20 de febrer al Butlletí Oficial de l’Estat, per a poder dotar-se de més mitjans. Tot i que es concep com una entitat independent, el Consell està adscrit orgànicament al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, a través de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques.

També es dóna la circumstància que el Consell de Transparència fa aquesta petició perquè se li doti de més fons a un Govern amb el qual manté greus divergències que han arribat als tribunals. Aquest organisme va portar sense èxit al contenciós administratiu a l’Audiència Nacional la seva petició perquè el Ministeri d’Hisenda difongués la llista de l’amnistia fiscal i també manté un plet perquè l’Estat reveli els sobrecostos de l’obra pública. Vuit ministeris van acudir també a la Justícia per no fer públic els diners que reparteixen als mitjans de comunicació en les partides de publicitat.

El seu dictamen de l’any 2016 crida l’atenció sobre la seva falta de mitjans i admet que ha hagut de renunciar a avaluar el compliment de la llei en els ens privats perquè no disposar de mitjans per fer-ho. Segons la norma, haurien d’estar subjectes a fiscalització dels partits polítics, les organitzacions sindicals i empresarials i totes les entitats privades que percebin ajuts superiors a 100.000 euros o aquelles en què les ajudes públiques suposin el 40% dels seus ingressos (amb una quantitat mínima de 5.000 euros).

Entre els factors que el Consell de Transparència al·lega per excloure’ls de la seva fiscalització, l’organisme cita en primer lloc “l’elevat nombre de subjectes compresos en la categoria (més de 80.000 sense comptar les empreses subvencionades)”, a més de “la falta d’un cens oficial que permeti identificar amb garanties als subjectes involucrats “i l’absència d’un reglament que desenvolupi la llei i permeti aplicar-la als subjectes privats.

En l’apartat dels ens públics són 17.800 els que estan sotmesos a examen segons la llei. “Fàcilment es comprèn que l’anàlisi detallada d’un univers d’aquesta magnitud és difícilment abordable per a qualsevol organització, i més quan aquest compte amb mitjans molt limitats, tant des del punt de vista humà com material”, assenyala el dictamen en el preàmbul en el qual explica la metodologia, que parteix de mostrejos realitzats sobre les obligacions i sobre les pròpies administracions.

Aquest sistema, que se serveix de les respostes que les institucions van donar als qüestionaris d’autoavaluació, va concloure que el 2016 totes les administracions aprovaven: des del Tribunal Constitucional, amb un 9,83, fins al Consell Econòmic i Social que treu un 5, 42. El Consell General del Poder Judicial treu un 9,7, el Banc d’Espanya un 9,43 i la Casa Reial 1 9,42. El Congrés dels Diputats obté un 8,33; Senat, un 8,62; i la Fiscalia l’Estat, un 5,66.

Es tracta en tot cas de notes que surten de les avaluacions que es fan a si mateixes les diferents institucions i que el Consell, amb la seva actual estructura no pot rebatre. L’organisme va reclamar sense èxit el passat novembre al Congrés a través d’un dels seus vicepresidents que se li atorguen funcions d’inspecció en una futura llei Anticorrupció. Al llarg de l’informe sobre l’any 2016 que ara es fa públic, aquest organisme apel·la diverses vegades a la seva falta d’efectius, com un problema que és urgent resoldre.

En l’apartat de recursos humans, escriu: “Desafortunadament, l’augment de tasques desenvolupades pel Consell no s’ha vist acompanyat del corresponent increment de mitjans humans i materials, de manera que la plantilla de l’organisme no ha aconseguit la mida òptima d’acord amb les funcions assignades. el 31 de desembre de 2016, la relació de llocs de treball comprenia 20 llocs de treball, dels quals tres es trobaven vacants per trasllats. a efectes pràctics, l’organisme comptava amb 17 efectius -18, sumant a la seva presidenta – el que representa un 85% de cobertura en una conjuntura d’augment de funcions “. El Consell va comptar amb un pressupost aquell any de 2,9 milions d’euros.

El dictamen subratlla que l’aplicació de les noves polítiques de transparència es van implementar a Espanya amb els mitjans existents “sense que pràcticament en cap cas s’hagi produït una dotació extraordinària de recursos econòmics o humans ni cap programa específic d’inversions”. El Consell al·ludeix a “les polítiques de rigor fiscal per pal·liar les conseqüències de la crisi”, però conclou que “tres anys després de l’aprovació de la llei i en una conjuntura econòmica més favorable, seria imprescindible abordar la qüestió dels recursos assignats a la política de transparència i accés a la informació si es vol facilitar el seu desplegament i impulsar definitivament el canvi cultural que suposa per al nostre sistema polític “.

Un organisme sense cost addicional

No obstant això, des de la seva creació el Govern s’ha negat a que el Consell de Transparència suposés un cost addicional en els pressupostos. En el Reial Decret que ho regula de desembre de 2014 ja s’estableix que la creació d’aquest ens “no podrà suposar increment de dotacions, retribucions, o altres despeses de personal ni, per altres conceptes, increment net d’estructura o de personal al servei del sector públic estatal “. Aquell decret estipulava que “el Consell es dotarà exclusivament mitjançant la redistribució d’efectius del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, els seus organismes i entitats públiques, i el seu funcionament s’atendrà amb els mitjans materials i personals de què disposa actualment l’Administració”.

L’informe d’aquest organisme ha dubte que amb la seva actual estructura pugui fer front a tots els reptes imposats per la llei. I revela, per exemple, que tres anys més tard de l’entrada en vigor de la llei tot just la coneix la meitat de la població. Un 49% de la societat espanyola ignora els drets que reconeix la norma per accedir a la informació pública ni les obligacions de Governs i institucions. El assenyala en el seu propi informe el Consell de Transparència que subratlla que fins i tot entre la població més formada, aquelles persones amb títol universitari, el grau de coneixement de la llei no passa del 70%. “Amb independència de l’esforç de difusió i divulgació que, tot i la limitació dels seus recursos, ha realitzat el Consell durant 2016, és imprescindible la posada en marxa a mig termini plans i programes específics de formació, comunicació, sensibilització i divulgació de la cultura de la transparència i els seus principis i valors concrets “, reivindica el Consell de transparència.

Comentaris
0Shares

Be First to Comment

Deixa un comentari