Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

El Bigotes assenyala al Congrés al marit de Cospedal i a un “amic de Rajoy” : “Son los que soltaban el mondongo”

Comparteix
0Shares

Álvaro Pérez Alonso, com ell vol ser anomenat, ha arribat al Congrés dels diputats des de la presó de Valdemoro, en un utilitari de color gris, amb vidres tintats, acompanyat de dos policies. El número tres de la trama Gürtel no anava emmanillat i tots els seus moviments pels passadissos de l’hemicicle eren vigilats per més de cinc secretes. L’altra persona que l’acompanyava era el seu advocat, que des de l’última fila li feia senyals de “no” amb el cap, en determinats moments.

A la meitat de la seva compareixença, l’Ex bigotis ens ha explicat qui era aquell home i a què es devia la seva negació contínua. Álvaro Pérez Alonso, ha confessat que el seu lletrat li va dir ahir a la nit en quins temes no havia de ficar-se ni una mica pel bé de la seva defensa en les causes que té pendents, i després no li ha fet cas.

El seu advocat, per exemple, li va recomanar no esmentar i menys assenyalar a Ignacio López del Hierro i Castell, el marit de María Dolores de Cospedal i Ángel Piñeiro López, “amic de Rajoy”, “el seu ajudant de camp”, com ha fet.

En diversos moments de furor s’ha referit a ells: “Apareixen més de 10 vegades en els papers de Bárcenas i no estan en cap banqueta o comissió”; “apareixen com atizantes”; “son los que repartían el mondongo”;” i això que el meu advocat em va dir ahir a la nit que ni piu d’aquests dos; però és que hi ha coses que és impossible callar “; “¿On són com a testimonis o com alguna cosa?”; “La justícia ha de ser, ha de ser igual per a tots i el gendre del Rei a Ginebra i jo a Valdemoro”, “és que la bilis se’t s’escampa”; “¿Vostè sap com em posaran els professionals de la fel·lació, les pors de comunicació per dir això?”; “I després el ministre de Justícia, que sembla un venedor de chochonas, omplint-se la boca”; “El Suprem, en centenars de sentències, diu que la justícia ha de ser justa, no exemplar”.

Poc presagiaven aquestes declaracions tan intenses en les seves primeres paraules en seu parlamentària. Álvaro Pérez ha començat bucòlic pastoral, recordant l’última vegada que va estar per aquí fent una passejada amb Mariano Rajoy i la que era la seva cap de premsa, Belén Baix, camí a una òptica. Don Álvaro -com segur li agradaria encara més que se li llamaran-, va convèncer llavors a Don Mariano que canviés d’ulleres. Les que portava “eren de pasta i estaven groguenques” i, sense pensar-s’ho dues vegades, van anar a comprar-les.

Aquest episodi ha despertat molt l’interès de Toni Cantó, el portaveu de Ciutadans que, en el seu torn de preguntes, li ha interrogat sobre qui va pagar les fotos. Cosa que el protagonista del matí no recordava. Del que sí que s’ha acordat és que van anar a aquella òptica perquè era la d’un presentador d’informatius famosos, el que deia “així són les coses i així les hi hem explicat” [en alusioon a Ernesto Sáenz de Burruaga].

També molt al principi s’ha acordat d’Alejandro AGAJ, de qui ha tornat a recordar i no bé, en diversos moments. Segons el seu relat, va ser el gendre de José María Aznar qui li va presentar a Francisco Correa a l’Hotel Villamagna perquè comencés a treballar per al partit.

Ell coneixia AGAJ de “molt abans que comencés a estar en política”, del Berlín Cabaret. “Jo tenia allà assumptes i ell hi anava a prendre copes”. “Va ser idea seva que jo comencés a treballar organitzant mítings”. “Vaig passar molt de temps organitzant el seu casament”. “Dubto que Correa gastés més de 3.000 o 4.000 euros en les seves noces; si tu li dius a un empresari que et deixi gratis una discoteca per a les noces del president te la deixa “. “Amb Aznar vaig tenir més relació perquè tenia una relació molt estreta amb el Sr. AGAJ, que jo pensava que l’havia palmat. Em vaig assabentar per un programa de televisió que no. Mai em va cridar “.

Un altre dels temes dels que el seu advocat no volia que parlés ha sorgit: Engloba, l’empresa que segons ell era “la que realment es portava tot a València” “I cobrarien de la mateixa manera que nosaltres, perquè si no era impossible” . “Jo em vaig portar juliol concursos en gairebé dues dècades; ells 120 a l’any “.

Comentaris
Comparteix
0Shares

Be First to Comment

Deixa un comentari