Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Creix el malestar dels jutges amb l’estat espanyol pel conflicte Català

Comparteix
0Shares

“El govern es refugia darrere de les togues”; “Treu mèrit i filtra que va pressionar a magistrats del TC, quan el seu recurs era rebutjat”; “No podem ser la barrera de contenció de primera línia” … Així s’expressen fonts de l’òrgan de garanties constitucionals, però també jutges de la jurisdicció ordinària que transmeten el seu malestar amb el Govern de Mariano Rajoy en considerar que recorre a la Justícia com apagafocs del ‘Procés’, segons fonts jurídiques contrastades per el Diari Público.

Aquest malestar es detecta en sectors progressistes del Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem, davant decisions “precipitades i irreflexives” del Govern com va ser la interposició del recurs davant el TC contra la mera proposició del president del Parlament, Roger Torrent, de tramitar la investidura de Carles Puigdemont quan aquesta encara no s’havia produït i en contra del criteri del Consell d’Estat.

“Hi ha un cert malestar per una sèrie de malapteses del Govern, la seva falta d’enfocament polític i perquè es refugiï en el món judicial en lloc d’adoptar mesures polítiques”, expliquen fonts del sector minoritari del TC. “Però, d’altra banda -afegeixen-, els independentistes han ignorat la contundència i la força de les institucions d’un Estat de Dret que va més enllà de la del mateix Govern i amb un poder judicial independent”.

“Haurien avergonyir-se”

El Constitucional no és un òrgan de la justícia ordinària, sinó que és el màxim intèrpret de la Constitució. Aquesta institució va optar dissabte passat per suspendre de manera cautelar la sessió d’investidura a distància de Puigdemont davant el desafiament a l’Estat de Dret que suposava i atès que el ponent del recurs del Govern, Juan Antonio Xiol, i diversos membres defensaven la no admissió del recurs del Govern. El TC va quedar dividit en dos.

La qüestionada solució va ser trobada dins el mateix TC de manera unànime, i no pel Govern. Per això ha causat sorpresa que l’Executiu “tregui pit” i es filtri ara que Mariano Rajoy i altres ministres van parlar amb magistrats de l’alt tribunal per fer-los veure la importància del moment. “Com si nosaltres fóssim ximples i desconociéramos la rellevància del que passa”, destaca una font interna.

“S’haurien d’avergonyir de filtrar suposades converses amb algú que els hagi atès per cortesia, si és que ha estat així”, afegeix una altra font del TC que titllen la filtració d ‘ “impresentable”. És més, el president de l’alt tribunal, Juan José González Rivas, ha negat als magistrats en privat que ell hagi parlat amb Rajoy, segons fonts jurídiques.

Segons informa Público.es, tot i els missatges telefònics captats de Carles Puigdemont en què feia referència a la “victòria” de Moncloa, des de Moncloa asseguren que no hi ha hagut cap tipus de contacte amb l’expresident de la Generalitat ni hagut cap acostament.

“Políticament no hi ha res perquè Puigdemont ja no és president de la Generalitat i la seva situació personal haurà de resoldre-la en els tribunals. No som nosaltres qui el persegueixen, sinó els jutges”, insisteixen fonts de la Moncloa fent valer la “separació de poders “i negant la seva capacitat per oferir algun tipus de” immunitat “.

“Això no hi ha qui ho pari”

Diverses fonts jurídiques neguen que hi hagi cap pacte amb el Govern, Carles Puigdemont, Junst per Cat o ERC per trobar una sortida davant les causa oberta al Tribunal Suprem per rebel·lió, sedició i malversació contra l’expresident català i altres 27 persones.

“Això és una barbaritat i és desconèixer com funciona l’Estat de Dret”, afegeix una de les fonts consultades per Públic. “La justícia és com una locomotora a vapor que triga a arrencar, però ja està en marxa, i tota una generació de polítics catalans va quedar fora de joc. Això no hi ha qui ho pari”, postil·la.

Pressions de Rajoy i fiscals ‘rebels’

En l’àmbit del Tribunal Suprem, Públic ha confirmat que Mariano Rajoy va trucar personalment a l’anterior fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, per defensar la conveniència que la Fiscalia demanés al jutge de l’alt tribunal, Pablo Llarena, l’excarceració d’Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern investigat al costat de Puigdemont per liderar el procés independentista, el referèndum il·legal l’1 d’octubre de 2017, la declaració unilateral d’independència i la ‘desconnexió’ amb la Constitució.

Aquesta insinuació de baixar el pistó també hauria estat transmesa a l’entorn de l’actual fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar. Però els fiscals del Suprem Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal -tots dos no renovats com fiscal en cap de l’Audiència Nacional i fiscal general de l’Estat, respectivament-, així com Fidel Cadenas han optat per seguir endavant i impulsen l’acusació pública contra els líders del ‘Procés ‘.

Parapetat darrere de les togues

A la justícia ordinària, el malestar dels jutges amb el Govern de Rajoy ve de lluny. “Ara els ha tocat als de penal, però el poder executiu i el legislatiu es refugien darrere dels jutges des de fa anys”, explica una altra font judicial.

Fonts judicials posen diversos exemples d’aquest hàbit de Rajoy d’amagar després de les togues. Així, l’escalada de tancament d’empreses i els concursos de creditors amb la crisi econòmica va impactar en els jutjats dels Mercantil sense que el Govern donés resposta a aquest enfonsament. Després va tocar a la jurisdicció civil, quan l’Executiu no va afrontar el creixement dels desnonaments i la justícia europea va tombar el principal pilar del sistema d’execució hipotecària que imperava a Espanya (2013). El Govern va respondre tard i malament, ja que els pegats que va introduir a través del Parlament van ser tombats de nou pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (2014 i 2015).

Els jutjats s’han inundat ara de milers de reclamacions de consumidors contra les clàusules sòl, una pràctica abusiva bancària si no hi ha transparència que ha provocat el col·lapse dels jutjats especialitzats creats pel Consell General del Poder Judicial. Tampoc aquí el Govern ha posat remei efectiu i els bancs rebutgen la majoria de les reclamacions obligant als clients a recórrer al jutjat en un cercle viciós imparable.

Totes les fonts judicials consultades coincideixen: “No podem ser la barrera de contenció de primera línia dels problemes polítics. Els jutges estem per jutjar responsabilitats” i no per suplir altres poders de l’Estat.

Comentaris
Comparteix
0Shares
Segueix-nos!

One Comment

  1. Juanjo Juanjo

    Vaig somniar en judicis populars posant jutges a la presso. ” I el poble, al darrer, va enderrocar la Bastilla i va fer justicia on sols hi havia prevaricació”.
    Quan aquest poble desperte ho arrasarà tot.

Deixa un comentari