Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

Fort revés de la Unió Europea a Espanya pel que fa a les prestacions socials

Comparteix
517Shares

En un informe publicat el divendres, la Comissió Europea retreu a Espanya l’escassa eficiència del seu sistema de transferències socials. Fins al punt que, segons l’estudi de Brussel·les, Espanya és al costat de Itàlia el país en el qual les prestacions menys ajuden a les rendes baixes. El motiu: en proporció a la riquesa del país, hi ha poques ajudes per reduir la pobresa. El Govern considera que aquestes dades no són fidels a la realitat, en no incloure les prestacions en espècie que suposen l’educació i la sanitat, gratuïtes i bastant generoses en comparació amb la resta d’Europa.

Brussel·les torna a la càrrega. I aquesta vegada no és per l’incompliment de les metes de dèficit públic. Ara hi ha una nova agenda social sobre la taula. Encara hi ha moltes ferides que estroncar fruit de la crisi. El creixement ajuda a sanar. Però el creixement també fa més palesa la desigualtat: mentre que els treballadors qualificats milloren les seves condicions laborals, els poc formats veuen com l’ampli nombre d’aturats segueix pressionant a la baixa sobre els seus salaris. Malgrat tractar-se de la regió del món amb els majors sistemes del benestar, la nova agenda europea que impulsa la Comissió busca assegurar el repartiment de la prosperitat i, per tant, tallar els populismes. Així sorgeix una nova exigència europea, una nova vara de mesurar diferent del dèficit o el deute. I segons aquesta, Espanya torna a ser un alumne endarrerit.

En un document publicat a finals de l’any passat amb dades de 2016, l’executiu comunitari ja va propinar una estirada d’orelles a Espanya, situant-la al capdavant de la desigualtat per renda de la UE. Ara, en un informe divulgat el divendres, aprofundeix en la mateixa línia amb xifres preses de tota una dècada: entre 2004 i 2014. Sota l’epígraf L’efectivitat de la política fiscal a reduir la desigualtat de rendes a la UE: Què diuen els dades ?, l’informe conclou: “en la majoria dels països membres les transferències socials estan en gran part destinades a les decils baixes [en aquest cas una decila és dividir la població en funció dels seus ingressos en deu grups, sent el primer grup el que menys renda té i el desè el que més]. La decila inferior guanya més de les transferències socials al Regne Unit i Irlanda i menys que en cap altre país a Itàlia i Espanya “. Evidentment, això és en termes relatius i no absoluts, és a dir: en proporció als ingressos que genera cada país.
Segons els experts, el motiu d’aquest pèssim comportament d’Espanya rau en que l’Estat espanyol recapta poc en comparació amb la mitjana europea i, a sobre, els seus impostos són poc progressius: “Els tipus efectius pugen poc conforme creixen les rendes”, diu Jorge Onrubia, investigador de Fedea. Altres analistes apunten que les dues principals prestacions, d’atur i pensions, es reconeixen en funció del que s’ha cotitzat i no de la necessitat que es tingui. És a dir, com més s’ha treballat i cobrat, més es rep del sistema. Per contra, hi ha poques ajudes directament dirigides a combatre la pobresa, ajudar les famílies o donar accés a l’habitatge. A més, les ajudes socials han estat lliurades a les comunitats autònomes i, en conseqüència, no són homogènies i creen desigualtats entre territoris, afirma Onrubia. En conclusió, hi ha pocs recursos i es dediquen més als que ja tenen. Com explica l’economista Lorenzo Bernaldo de Quirós, “els governs han demostrat una enorme sensibilitat davant les demandes de tots els grups socials”. No només els que més ho necessiten.
És més: l’estudi de la Comissió pren la població per decils i observa quant rep cada decil en transferències socials i quant aporta en impostos directes, tributs a la riquesa i cotitzacions exclusivament del treballador. El resultat en els països europeus més avançats es resumeix en que, en general, les decils més riques són contribuents nets, és a dir, aporten més que reben. I les decils més pobres reben més del que donen i, per tant, són receptores netes. A Espanya passa una cosa insòlita: només la desena decila, la dels més rics, és contribuent neta. La decila 9 es queda a zero i ni rep ni dóna en termes nets. La resta, les altres vuit, són totes receptores netes del sistema. Dels països de la UE, això només passa a Portugal, França, Bulgària i Hongria. En aquests països gairebé tots els grups reben. El sistema s’ha construït políticament a força de repartir entre tots. I això explica que hi hagi poca redistribució. Si a més es té en compte que la recaptació a Espanya no és elevada segons els estàndards comunitaris, llavors el corol·lari és que, com apunta la Comissió, les rendes baixes espanyoles són les que menys es beneficien del sistema.

D’acord amb l’estudi, entre 2004 i 2014 Espanya se situa entorn de la mitjana europea si es mesura la desigualtat amb l’índex de Gini només per ingressos de mercat, és a dir, privats. Queda en el lloc 16 de la UE. En canvi, retrocedeix al lloc 22 quan es mesura la desigualtat un cop s’expliquen les transferències públiques. O el que és el mateix, les polítiques públiques a Espanya fan menys per reduir la desigualtat que en altres països europeus.

Fonts de l’Administració expliquen que aquesta classificació de Brussel·les no té en compte les transferències en espècie que es brinden en educació i sanitat. El sistema sanitari especialment presenta una cartera de serveis molt generosa i sense copagaments. I això precisament ajuda molt més a les rendes baixes. A més, un estudi de BBVA al·lega que a Espanya la desigualtat es redueix bastant a l’hora de consumir gràcies a les ajudes entre familiars.

Comentaris
Comparteix
517Shares
Segueix-nos!

Be First to Comment

Deixa un comentari