Cataladigital.cat AMP Press "Enter" to skip to content

És legal una investidura telemàtica des de Brussel·les?

Comparteix
136Shares

La investidura telemàtica de Carles Puigdemont és l’últim debat polític-jurídic a Catalunya. D’una banda, és l’aposta clara de Junts per Catalunya, candidatura que advoca perquè una vegada sigui investit a distància, Puigdemont torni del seu “exili” i sigui detingut ja com a president. En canvi, per a altres sectors de l’independentisme, la cosa no està tan clara. Tot i que no rebutgen la possibilitat, els seus potencials socis d’ERC expressen més dubtes i el deixen, en tot cas, en mans del criteri dels lletrats del Parlament.

I és que en l’àmbit jurídic, el debat gira entorn precisament a les possibilitats que ofereix el reglament de la cambra per permetre que Puigdemont pugui presentar-se com a candidat a ser investit des dels més de 1.300 quilòmetres que separen Brussel·les de Barcelona. Per tant, sense intervenir físicament a la cambra catalana, com s’ha fet sempre.
Seria possible? Com el reglament no ho especifica de forma explícita, hi ha debat entre els experts. Els detractors esgrimeixen raons de respecte a la càmera en el marc d’un sistema parlamentari i subratllen de presentar candidatura a la investidura és una prerrogativa personalíssima i intransferible de l’aspirant. Del costat contrari, els favorables a la investidura a distància recorden les circumstàncies extraordinàries del moment polític i apel·len al fet que el reglament ha de ser flexible per preservar els drets fonamentals del candidat, tenint en compte a més que les noves tecnologies ara permeten moltes possibilitats

El que diuen les normes

L’article 4.3 de la llei de Presidència subratlla que “el candidat proposat presenta davant del Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra”

El reglament no ho va preveure

La investidura està regulada tant pel reglament del Parlament com per la llei de la Presidència de la Generalitat. L’article 146 del reglament, que estableix les normes bàsiques del debat d’investidura, subratlla que “el candidat presenta, sense límit de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del ple”. Seguint al peu de la lletra aquest enunciat, el reglament no especifica que l’aspirant hagi d’estar present a l’hemicicle i tampoc prohibeix explícitament que pugui presentar el seu programa a través d’altres vies -per exemple, per escrit, o mitjançant una pantallla.

No obstant això, el punt número dos del mateix article també permet al candidat “prendre la paraula tantes vegades com ho demani” i regula a més els temps de les rèpliques i contrarèpliques, per la qual cosa es podria sobreentendre que el potencial president hauria d’acudir a la càmera . No obstant això, de nou, no ho especifica i la resta de possibilitats quedarien obertes.

Pel que fa a la llei de Presidència, no aporta molta més informació. L’article 4.3 subratlla que “el candidat o candidata proposat presenta davant del Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra”. L’expressió “davant del Ple” podria tornar a ser objecte de discussió, ja que pot interpretar-se com a presència física a la càmera, encara que de nou no de forma explícita.

També és important per a aquest debat -encara potser no tant per la investidura si no de cara les votacions dels diputats que no puguin estar presents- el que indica l’article 93 del reglament de la cambra respecte a la possibilitat de delegar el vot. Els supòsits en què es pot delegar el vot són “baixa per maternitat o paternitat” o “hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditada”.

Diferents interpretacions

Alguns experts subratllen que aquesta manca de concreció probablement tingui a veure amb el fet que mai es va preveure una circumstància tan extraordinària com l’actual però ben obvi que la investidura és presencial. “Estem parlant de la investidura, el reglament no parla d’això perquè ja suposa que en una investidura, el candidat a la presidència en seu parlamentària es dirigeix ​​als diputats i planteja la confiança a la seva persona i al programa”, mantenen aquestes veus consultades per La Vanguardia, que admeten que aquesta interpretació pot resultar “antiquada” però apel·len al ritual parlamentari i al rendiment de comptes personal del candidat. Els acadèmiques consultades apunten més al fet que, per aquestes raons, l’opinió general dels lletrats no seria favorable a la investidura telemàtica.

En la mateixa línia, la professora de Dret Constitucional de la UB, Algèria Queralt, defensava aquesta mateixa postura en un post recentment publicat: “Defensar una investidura a distància argüint que cap norma exigeix ​​expressament la presència del candidat a l’hemicicle és obviar que el nostre és un sistema parlamentari presencial que exigeix ​​als representants estar i assistir el Parlament a desenvolupar la seva funció “.

Comentaris
Comparteix
136Shares

Be First to Comment

Deixa un comentari